17/7/07

VACANCES. 4

Com que la dita sempre és bona, i les vacances sempre són curtes, què millor que tornar-ne a fer. I què millor que fer-les 15 dies al TIBET!! Diumenge marxem en tren de Beijing a Lhasa, tot i els problemes que hem tingut per aconseguir el fotut permís per anar al Tibet...una altra d'aquelles coses que només passen a la Xina.
Ara esperem que no ens agafi el iuiu del mal d'altura, i si ens agafa que ens passi depressa.
Fa dos anys ens vam quedar amb les ganes per falta de dies i pressupost, i com que ja no em feia pagues de tornar a la Xina (vés per on, qui ho havia de dir?) tampoc em feia pagues de poder anar al Tibet!!! Ara fins i tot veig possible baixar algun dia a tocar el Colorado....i si no temps al temps i voltes al món.
Com que tornarem el 3 d'agost i molts també ja les heureu començat, bones vacances doncs a tothom!!!

VACANCES. 3


Nosaltres estavem de vacances, però ni havia que encara tenien classe, i es portaven el pupitre de casa!! D'això se'n diu curtir-los de petits!!! A Catalunya fins i tot els donuts els hi portem fins a dins la classe i li diem a la senyoreta que el vigili que els mastegui bé!! Entre poc i massa, ni uns ni els altres.

VACANCES. 2


Si la Marta s'ha passat el trimestre estudiant xinès, jo he aprofitat la setmana de vacances per començar a estudiar Kung Fu, més concretament l'art de l'espasa. Podeu comprovar com els meus moviments són estilitzats com els de la serp i tinc l'agiliat del guepard. Ja em diuen la Mamba Taronja.

15/7/07

VACANCES!!

Ja tocava!!


Els papes i la Marisol van arribar el diumenge al matí, i vam tenir una agenda ben apretada!

Vam començar al temple lama, d'on, ara per ara i mentre el meu pare no me n'enviï, no tinc cap foto. Allà, vam anar a dinar en un restaurant tibetà que em sembla que és el millor àpat que els nou laowais van fer en tota la setmana...lo just per agafar forces per, a la tarda, anar al mercat de la seda. Això sí, el jet lag els va mantenir a ratlla! A més, no teníem massa temps, perquè el mateix dia havíem quedat amb la LiCong i els seus pares. Sopar de germanor. I multilingüístic! Amb la Marisol, castellà; amb els meus pares i en Dani, català; amb la LiCong, anglès; i amb els seus pares, xinès! La neurona se'm va marejar i tot...

El dilluns, després de recuperar forces, vam anar al temple d'estiu, d'on sí que tinc alguna fotografia...però cap en família, i mai tan ben dit! Després, vam voler anar cap a la zona de la ciutat prohibida, però es va fer tard i, com diu la Marisol, ens van prohibir l'entrada. A canvi, doncs, ens vam anar a relaxar mentre ens feien un massatge a tots quatre, mentre el meu pare es prenia una cervesa primer, i un got d'aigua CALENTA! després. Ah, memorable el crit de la pamplonica quan li van posar el "canuto" per l'orella....

El dimarts tocava la gran muralla, tot i que el dia no era precisament ideal. Va estar bé, per això, ja que a part d'algun altre turista despistat, vam estar pràcticament sols...que a Mutianyu no és fàcil! A més, després de veure el meu pare i tieta xops com ànecs...de suor, ja va estar bé veure'ls xops...de pluja!


Després d'això, i quasi amb feines per fer arribar el cotxe a lloc (el nou no va arribar a temps, i el jeep de l'oficina no està per gaires històries), vam anar a casa a acabar d'empaquetar-ho tot i cap a l'estació de trens...més aviat petita, eh? Això sí, quan vam entrar al tren a mi em va caure el cor als peus. Si bé és veritat que jo ja sabia que els bitllets que ens havien venut a l'agència eren de "llit dur" no m'imaginava que el vagó seria un borreguero ple de lliteres! Però just en el moment crític, ens va agafar un atac de riure ideal per calmar els ànims. Lo de la chaise-longue ho recordarem una bona temporada!

I al matí següent, ens vam llevar a Pingyao, una ciutat d'aquelles que no han canviat en 1000 anys. Una mica com Peratallada, però a lo xino, i sense estar tan maquejat. Ens va agradar.


Això sí, molt ben comunicada, la ciutat, no està. Al dia següent, ens vam passar tot un dia per arribar a Shanghai! Primer, un bus fins a TaiYuan (amb volta inclosa, però sense suspensió), després una furgoneta fins l'aeroport (sense gaire seients, però barata), i, finalment, una colla d'hores perdudes a l'aeoport de TaiYuan. Almenys vam aprendre que més val no facturar maletes i intentar canviar de vol, encara que sigui una altra hora i una altra companyia!

Però vam arribar a Shanghai. I de nit, quan la ciutat és més espectacular. Tot i que, després de tantes hores, trobar un llit plegable al mig de l'habitació triple i una shanghainesa amb cara de pekinesa, no va tenir efectes massa calmants. Però vaja, res que no tingués solució...

Al dia següent, vam fer el que feia més falta per tenir tothom content. Les compres que faltaven. Vam estar prou de sort, perquè va resultar que el mercat havia tancat, però un parell de noies ens van fer de guies camàliques per tal de poder tatxar tots els noms de la llista de gent a qui portar regal. I, abans de dinar encara vam tenir temps de pujar al mirador per contemplar la ciutat!


A la tarda, encara vam anar a veure els jardins al voltant dels jardins, i, al vespre, un xou de circ xinès. Un dia complert!


I, finalment, al matí següent, mes cansats que abans de começar, però més contens, vam acabar les vacances. Vam acompanyar la família a l'aeroport, vam superar les temptacions d'intentar inquibir-nos en alguna maleta i vam dir-nos adéu, fins aviat. I jo, vaig plorar com una magdalena... com a les pel·lis, però de veritat. Hi ha moments de tot!

Aprovada!!

Ui, quants dies sense escriure...bé, obviarem aquest petit detall i anirem de cara a barraca, que hi ha moltes coses a dir...

Primer de tot...aquí teniu la prova que lo del xinès va de debó:


Si ve és veritat que això no vol dir gaire res: hi ha dies que em parlen i encara recordo l'episodi de "pero a ti que te pasa en la boca?"...eh Carlota??

Però vaja, que, com diem nosaltres...poc a poc, i bona lletra! (O bons caràcters!!). La idea és ara, descansar els mesos de juliol i agost (m'he de treure el carnet de conduir!) i tornar-hi al setembre...a veure!!