El 25 de desembre: FUM, FUM, FUM!

Ja us hem explicat aquesta mena de debilitat que tenen els xinus per l'ambientació nadalenca malgrat no celebrar-ho....però tampoc calia agafar-se la cançó al peu de la lletra!!!!

A la Xina també és Nadal

Com és que en un país on la gran majoria són budistes, taoistes o comunistes descreguts, després de la Puríssima s'omplin els carrers i edificis de pares noels, arbres de nadal i decoració nadalenca??(llums de colors a part, ja que aquí d'això ja n'hi ha tot l'any).

La resposta és la seva tendència a l'horterisme, el mimetisme, la imitació i la còpia barata. Si hi afegim que totes aquestes falòrnies que gastem a occident es fan aquí a quatre duros, no és d'estranyar aquesta fal·lera nadalenca, encara que no sapiguen ni com es diu el paio barbut que va de vermell, ni sigui festa el 25.

Com és habitual, si els demanes per què hi ha motius nadalencs tot i no celebrar-ho, o no ho saben o no s'ho havien preguntat. Ni tampoc saben si els agrada o no, i si no els agrada tampoc es queixen que tot l'edifici d'oficines en vagi ple, ni tenen indea de qui ha donat l'ordre de fer-ho.... De debó que a vegades semblen zombies!!!!

Les mocaderes de Sichuan

Si a casa nostra oficis com els de mocadera estan per perdre's (si no s'han perdut ja), a províncies com Sichuan mantenen la tradició ben viva. Tan viva que les pots trobar feinejant a la vorera del davant mateix del restaurant on et cruspiràs les delícies animals que les seves expertes mans deixen enllestides per cuinar. No sé si al ser xai i tractant-se de caps, sang i pulmons, també en podem dir mocaderes, ja que moca és el conjunt d'estómac i budells, i mocader/a el qui els deixa a punt per fer-ne embotits en el cas del porc. Però ja ens hem entès, que és el que compta.

Aquí la sang en lloc de remenar-la perquè no coaguli com fem nosaltres, la deixen que ho faci i llavors la tallen a daus per bullir-la i fer la servir per afegir-la a sopes a guisats. Dels caps no sé ben bé que en fan, però val més no pensar-hi gaire, sobretot tenint en compte que enscara ens queda molta metxa per cremar a la Xina...

De les perdius, que com veieu aquesta noia renta amb tanta cura omplint-les d'aigua per la canonada, les tallen a rodanxes o daus i ho posen a l'escudella, o servit com aperitius freds, un cop saltejat, osclà.

La gata informàtica

Sense comentaris...

...i no tan quotidianes

Algunes de les fotos que he penjat a l'anterior post les vam fer durant una passejada en bicicleta que vam fer, seguint el circuit recomanat a la "lonely planet" de Xina (actualment censurada de manera oficial ja que presenten Taiwan com a país independent) per visitar hutongs.

Vam marxar de casa cap al migdia, pensant que a aquella hora no faria tan fred. I no, no en feia tanta...però mao n'hi do! El dia era d'aquells emboirats, i la veritat que vam trobar a faltar l'escalforeta del sol. Com que no havíem dinat, vam parar un moment al llac aquest on es banyen els valents i vam comprar 6 empanades que ens vam partir amb el Dani. Preu total: 6 yuans (20 duros!).

Més tard, ja de tornada, vam passar per un hutong on hi ha uns quants bars. En aquesta ciutat no és fàcil trobar una cosa tan present en les nostres ciutats com els bars, així que vam aprofitar per parar una estona i mirar de recuperar la temperatura corporal. Jo vaig prendre una xocolata, i en Dani un baley's coffe (una mena de cigaló). Preu total: 60 yuans (200 duros!).

Aquests contrastos són força constants, també. Aquí, el menjar xinès, el que menja la majoria, és barat. Nosaltres a l'oficina dinem per 15 kuais (un euro i mig), però una coca-cola zero al watson's costa 10 kuais (un euro). I és que la coca-cola zero, surt de la quotidianitat.

Una de les altres coses que no són freqüents de veure són parelles gais, o xinesos d'estètica punk. I tot això ho hem vist aquest cap de setmana. Aquí les coses també estan canviant. Poc a poc.

Escenes quotidianes

Els dos últims caps de setmana me'ls he passat a casa, estudiant. Tenia exàmens de xinès, i tenia més de 700 caràcters per memoritzar, més totes les regles gramaticals, la pronunciació, el so, etc, etc. I tot, només per ser més conscient del poc que sé. Bé, almenys els exàmens em van anar prou bé...i això que em vaig posar més nerviosa que a la selectivitat! Buff, em dec estar fent gran!

Doncs això, que pràcticament l'única activitat extraescolar que hem fet aquests últims caps de setmana ha estat anar a donar un volt pels parcs del voltant de casa, per escampar cabòries, ventilar els al·lergens (atxiiiiim!!) i conscienciar-nos que el fred està arribant a Beijing per quedar-s'hi una temporadeta...els llacs ja comencen a estar congelats i tot!

Això sí, hi ha activitats, que faci fred o faci calor, la ciutat es modernitzi a un ritme estrepitós o estiguin a punt de celebrar unes olimpíades, són quotidianes en aquesta ciutat...

Si a Vic fan mercat a la Plaça, a Beijing en fan al parc. I també hi vénen una mica de tot: bolets, moniatos, verdura, roba, gambes fresques, fruita, etc. etc.

Un cop feta la compra, al final del parc, pots aprofitar per tallar-te els cabells. Molt econòmic, amb 4 o 5 kuais (mig euro) et prenen el pèl...i mai tan ben dit! No us ho perdeu, que al costat del sector coiffure hi ha els dentistes!! Una cosa és deixar que et facin escales, al cap i a la fi, el cabell torna a créixer, però no sé si em deixaria empastar una càries al mig del carrer!

Això de les assecadores és molt modern, i no tothom s'ho pot permetre! La solució de tota la vida és estendre la roba. A falta d'espai (i de sissí), la roba s'estén a fora...

Jo ja us ho he dit que tant li feia que fes fred o calor...Sí, sí, aquest és un dels llacs on us deia que ja hi començava a haver plaques de gel. Diuen que va bé per la circulació!