AUDIT TOUR
Aquest cop a mi també em va tocar voltar. Garantia de Qualitat havia d'auditar fabricants d'APIs (ingredients actius) xinesos per veure si complien amb les GMPs europees, i, preveient que caldrà auditar-ne d'altres, van pensar que si me n'ensenyaven, la propera vegada s'estalviarien el desplaçament. I com que quan m'ho van proposar vaig pensar que saber una cosa més no fa mai mal, vaig dir que d'acord.
Primer va venir en Josep Ferrés a Beijing, on em va fer una capacitació perquè sabés de què anava tot plegat. Allà vam coincidir un dia amb en Nico i en Dani, que venien de voltar per Shandong i vam anar a menjar ànec tots 4. Al dia següent, després de fer un puja i baixa a la gran muralla, amb en Josep vam anar a parar a Yantai, on, en teoria, hi havia d'haver platja i potser podria arribar a fer-me passar una mica l'enyorament de la costa brava. De platja ja n'hi havia, però amb una boira més espessa i freda que la que hi ha a vegades a Platja d'Aro, pel que ni se'ns va passar pel cap treure el biquini (i banyador) de la maleta. Això sí, vam ben riure, sobretot a les hores de dinar (noodles en una paradeta al carrer, amb iaio desdentegat deixant-nos anar discursets en un xinès inintel·ligible) i de sopar (vi i formatge a l'hotel, amb cambrer criptomarieta que feia unes cares i uns gestos ben divertits).
Tanta boira hi havia que la Wei Hong no va poder agafar l'avió i ens va encomanar a una xinesa força arriada i amb bon nivell d'anglès. Però no la van deixar acompanyar-nos durant la visita a la fàbrica, i la veritat és que va ser de per riure. Entre el xup-xup de la fermentació, la currua de noies que xapurrejaven l'anglès només una mica millor del que jo xapurrejo el xinès, el dinar afartapobres i apagasets amb el dtor gral, l'hora de migdiada, i els qüestionaris acirerats, vam fer la primera auditoria. I vam acabar esteiats! Encara sort del hot-pot del sopar...
Al dia següent vam anar a Shanghai, on, ara sí, ens esperava la Wei Hong, que ens va portar a sopar. Com que ells no tenen tractes amb la següent empresa que havíem d'anar a veure, no ens va acompanyar a Jiangdefeng, i ens vam haver d'espavilar solets. La veritat és que no hi hauria hagut cap problema, si no hagués estat pels retards dels avions. Després d'haver hagut de matinar, ens van tenir un parell d'hores a l'aeroport de Shanghai (i els que sabeu com m'agrada dormir, ja imaginareu que em va fer una grààààciaaaa). Finalment vam arribar a lloc, i amb la bufeta sense cap arruga, ens van fer pujar al cotxe per, al cap d'una hora, arribar a la fàbrica. Em pensava que explotaria! Encara sort que abans de començar l'auditoria van obsequiar-nos amb un dinar d'aquells on la llista de plats no s'acaba mai més i que allà mateix hi havia un lavabo on em vaig ben quedar descansada! Això sí, després de dinar (i beure mil ampolles de cervesa) torna a patir intentant no caure en fase REM durant la presentació de l'empresa! Almenys ens va servir per veure que ja sabien de què anava tot allò i fer-ne molta via a l'hora de visitar instal·lacions i omplir el qüestionari. Feta la feina, ens van tornar a convidar a sopar, aquest cop amb el dtor gral de turno, i en Josep va poder tastar el baijiu (licor xinès fet a base d'arrós, blat i melca). Per sort no van tenir temps d'acabar d'engatar-nos, ja que aquella mateixa nit teníem l'avió de tornada a Shanghai. Torna a agafar el cotxe (llavors va ser en Josep qui necessitava el lavabo amb urgència) i au, un altre cop cap a l'aeroport. I tanta pressa, tanta pressa...l'avió va sortir amb 5 o 6 o 7 hores de retard! Sort que érem dos i ens ho vam agafar bé, i que vam riure amb un altre guiri que hi havia primer i triant amb qui compartiríem habitació quan semblava que finalment no sortiria l'avió fins el matí següent després, perquè realment la situació era per plorar, sobretot quan a Shanghai encara vam trobar una cua de més de mitja hora per agafar un taxi. Només ens faltava que a l'arribar a l'hotel ens diguessin, amb un somriure d'orella a orella, "good morning ma'am, good morning sir". Que no, xinos xarnegos xungos xoriços, que de bon dia res, que la menda se'n va a clapar!!
Però al dia següent havíem quedat per esmorzar amb en Dalmau, que havia arribat el dia abans i que ens acompanyaria a les dues auditories que faltaven. I vam apurar tant fins l'últim moment abans que tanquessin el buffet de l'esmorzar que encara vam haver de fer una correguda per no quedar-nos sense! Sort que aquell dia, tret d'un sopar amb el Captain i la Wei teníem el dia lliure, i vam aprofitar per anar de compres. I allà, va ser divertit veure com, per una vegada, la que s'esperava fora les botigues mentre ells miraven i remenaven i es decidien era jo. Bé, això quan no els ajudava a mirar d'aconseguir un preu més baix!
El sopar va ser a un restaurant de l'època en la que a Shanghai hi havia les diferents colònies europees. Ben cuidat, presentat, amb fotos dels anys 30 a les parets...i unes pantalles immenses on feien el Xina-Iraq per la classificació del mundial. Són la pera! També després ens van portar a una part nova de Shanghai on han recuperat vells hutongs per fer-hi bars i restaurants. Això sí, tret de les llumetes vermelles, que a casa nostra s'interpretarien de la mateixa manera que a Holanda, amb tan guiri suelto, tan podia ser que et trobessis a Shanghai com a Lloret de Mar!
Abans que ens vinguessin a buscar per anar en tren a Changzhou, on havíem de fer la 3a auditoria, al matí següent encara vam tenir temps d'anar a veure el temple del buda de jade a Shanghai, molt xulo i ben contraposat a la imatge de ciutat moderna plena de gratacels (quina passada la katana llevataps!).
Ja a l'hotel, i carregats amb les maletes (i els maleït joc de cafè que ens havien donat a jingdefeng) ens va venir a buscar en Deivit, un xinès bastant ben plantat (amb el que costa trobar-ne...i encara ens va semblar que perdia oli!), que ens va acompanyar a buscar el tren, i, un cop fet el check-in al shangrila, a sopar amb el dtor gral de la fàbrica (on en josep va gosar dir que el baijiu tenia gust d'avellana i era bo...i vam acabar bevent vi negre xino xungo). Al dia següent vam visitar la 3a fàbrica, que estava al mig d'una zona amb rius envoltats de camps per on passaven barcasses plenes de pedres i que feien patir de baixes que anaven. Aquest cop, i al ser la fàbrica més petitona vam fer l'auditoria força ràpid, i, altre cop amb un coet al cul, vam anar cap a l'estació de tren per tornar a arribar a Shanghai i agafar un taxi cap a l'aeroport, on ens vam trobar amb la Wei Hong per anar tots quatre a Shijiazhuang, l'última parada del tour abans de tornar a Beijing. Abans, però, l'avió va patir un altre retard, i vam arribar a l'hotel a no sé pas ni quina hora...i encara ens vam equivocar a l'hora de repartir els pijames que ens havien regalat i no vaig poder estrenar el meu!
Al matí següent, amb una mala cara bastant considerable, vam fer l'última auditoria, que almenys va ser de les fàcils, al tenir la fàbrica força en condicions i estar acostumats a fer-ne moltes. En aquesta ocasió el dtor gral no ens va acompanyar durant el dinar, sinó per sopar, i després...ens va fer anar al karaoke! La meva teoria és que volia cacahuete amb la Wei Hong, que per cert cantava de conya, però de fet, tant era la raó, ja que m'ho vaig passar molt bé. Això sí, ja té nassos que després de negar-me a cantar nadales a hipra per por al ridícul, hagués de cantar el Pretty Woman amb en Josep i en Dalmau! Bé, el pretty woman i mig repertori d'Abba (vaig agrair haver hagut d'escoltar el CD mil cops al cotxe del meu pare i tot! Me les sabia totes: waterloo, dancing queen, chiquitita, fernando...)! Encara sort del lemon tree, l'hotel california i alguna altra que vam cantar amb en Josep! Qui ens ho hauria dit, eh??
Finalment, al dia següent vam arribar a Beijing, havent treballat de valent i cansats, però almenys havent passat uns dies ben entretinguts i distrets! Això sí, una cosa és fer auditories amb en Josep i l'altra quan les hagi de fer jo sola! Em sembla que diré que necessito que torni a venir per fer un repàs!
