KARAOKE

Abans de la diàspora de l'oficina calia celebrar les vacances d'octubre. Una farra al més pur estil xinès: mam i cançons. Tampoc calen gaires paraules per explicar de què va la cosa, amb unes quantes fotos segur que tothom ho entén

II*II

És ben clar, no? In-de-pen-dèn-ci-a!!

Jo ja tinc l'estelada penjada al balcó...tot i que quasi no es veu (14è pis i dia amb boira!).

I avui anem a sopar amb els del Casal Català de Beijing al Mare Nostrum!!

Em sembla que ens lleparem els dits...

Entrants

Croquetes de pernil i bolets

Bunyols de bacallà amb Romesco

Broqueta de pollastre a la catalana

Pa amb tomàquet

Truita de patates
______________________________

Segons

Tapeta de rossejat de fideus amb cloïsses, sípia i allioli

i

Jarret de vedella amb fricandó de bolets
______________________________

Postres

Crema catalana, gelat de canyella i neula
______________________________

Vi blanc

Maria de Molina, 2006. Rueda

Vi negre

Muruve, 2005. Zamora

Cava

Oriol Rossell Brut Nature. Penedès

Ah, i he aprovat l'examen del carnet de conduir! Una altra cosa a celebrar!

I tu, ja t'has adherit?

Per un aeroport intercontinental a BCN!

http://www.aeroportintercontinental.cat/web_catala/catala_REGISTRE.jsp

GIRASOL

Mireu què vam trobar al centre de Beijing!

Son aquellas pequeñas cosas que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón...

I d'aquí poc, les fotos del karaoke!!

INDOORS-OUTDOORS

Tot i que a la Girona de la meva època ja no es jugava al carrer, els meus estius a Platja d'Aro eren a l'aire lliure. A la platja al matí, a la plaça a la tarda, al passeig al vespre i en bicicleta entre un i altre lloc. Només després, quan ja no creixíem, ens va agafar la fal·lera d'estar-nos tancats, ara en bars plens de fum...

Per això, quan veig la canalla a Beijing, no puc evitar pensar en tot el que s'estan perdent. Perquè, qui de nosaltres es va passar un matí de dissabte en una sala de jocs en un tercer pis d'uns grans magatzems quan a fora feia un dia espatarrant?


...i creieu-me, que feia l'efecte que no era el primer dia que hi anaven! Sí, sí...i nosaltres què hi fèiem, oi? Doncs vam anar a veure si trobàvem un camastro per la Maula i per veure si trobàvem unes bambes (les meves van quedar socarrimades a l'estufa de la tenda del camp base de l'Everest!). I, només perquè veieu que aquí tot ho fan de mida grossa...

Les bambes eren pel dia següent, que, tot i que el dia no era espatarrant, vam decidir passar-lo envoltats de natura...i dels amics israelians! Volíem anar a descobrir una nova part de muralla que no està reconstruïda, però al final vam desistir: plovia massa i no sabíem si estaria massa enfangat, però suposàvem que sí. I vam tornar a Mutianyu...


I si no es pot anar a la muralla, també hi ha el parc! L'altre dia, amb en Dani vam anar a descobrir el pulmó de Beijing, Chaoyang park. És bastant gros, té un parell de llacs a dins...i fa poc hi van fer un torneig de volei platja! Tot i això, ens va agradar més el que tenim al costat de casa...

Simplement pq ells tampoc són tan joves

Joan Miquel Oliver: 33 anys.

I pq quan escolto aquesta altra seva cançó (Antònia Font) m'entra una mica de nyonya. Però aquest cop no, que aviat torno a casona!

Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Es aliments més primordials,
falta i defecte brutals.

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals,
ses plantes signifiquen.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert ...

p.d. calabruix: pedra de bruixes: calamarsa.