Fidels seguidors...això ja s'acaba i amb els problemes tècnics (aka la censura!) que tenim hem decidit que esperarem a tornar a casona per acabar de pujar els últims posts de l'any: les 2es i 3eres parts del viatge de la Noe i en Santi, el viatge a Bali, la sortida al Japó...i alguna altra cosa més que segur que sortirà.
Una abraçada a tots i moltíssimes gràcies per la paciència!
Dani i Marta
Per escriure aquests posts m'aniria bé tenir a mà el diari de la Noe...però em temo que no podrà ser!!
Lijiang...una ciutat amb dues cares. La dels carrers principals, infestats de turistes xinesos, botigues amb les portes obertes i música a tot drap provinent dels mil-i-un bars que intenten atraure clients lluïnt locals disfressats amb els vestits tradicionals i ballant cançons folclòriques. I la dels racons preciosos (o curiosos) com els de les fotos que us penjo aquí sota. Dos móns tan diferents...i tan propers.
Ja ho veieu. Pedra, aigua...i molta vida de poble! Safarejos compartits on rentar verdures i roba (espero que no els arribés la sorpresa de la nena a la que el seu pare aguanta per fer...el que havia de fer!), dones vestides amb la roba tradicional que la fan petar a la plaça del poble, balls tradicionals als vespres (em van recordar les sardanes!), tualells d'escacs improvitzats a l'ombra d'un desmai... I tot enmig d'un poble declarat patrimoni universal per l'Unesco! Les petites coses són les autèntiques! Espero que tot i el desenvolupament turístic de la zona s'arribi a conservar una mica d'aquesta essència.
Tot això ho vam veure acompanyats d'en Santi i la Noe, a qui vam trobar després que ells haguessin explorat Hong Kong i Guilin.
Allà, vam tenir prou feina per convocar i desconvocar comitès de crisi i tot per decidir què faríem amb els dies que teníem. Lijiang era bonic, però precisament per això la província prometia molt i valia la pena explorar-la una mica!!
Noooo...Canudillo Holidays!!
Les nenes maques al dematí...s'alcen i reguen, s'alcen i reguen...
Segons el diccionari de l'enciclopèdia catalana, MAULA, derivat de maular (variant de miolar) fa al·lusió al tarannà astut i traïdorenc del gat i és:
1 f Artifici amb què hom pretén d'enganyar algú. És un home carregat de maules.
2 adj i m i f Dit de la persona que sap dissimular les seves intencions; gata maula. Vaja un maula, aquell!
La nostra MAULA és una mala maula...per dir-ho d'alguna manera!! O almenys va ser-ho el dia del que vull parlar. Mala maula perquè d'artificis per enganyar no en va fer servir cap; mala maula perquè de dissimular no ho va intentar ben gens; i mala maula per no dir-li mala puta, que es veu que és una mica lleig.
Més o menys tothom està al cas que tenim una gata a qui vam posar el nom de Maula a qui no li agraden els veterinaris. Ho sap l'Albert (el seu veterinari oficial), ho sap la Mar (veterinària a qui, tot i no exercir, la Maula té un carinyo especial), ho saben els veterinaris xinos (pretenien punxar-li la jugular de viu en viu!) i...ho sabem tant en dani com jo, que també en som!!
Portar la Maula a la Xina quan vam venir cap aquí ja va ser força una epopeia (vacunes amunt i avall, xip, passaport, no va poder volar amb nosaltres, la Mar la va haver de dur a l'aeroport, va haver de dormir una nit a Amsterdam, va acabar arribant en una gàbia diferent a la que li havíem comprat expressament, vam haver de subornar a no sé qui xinès perquè no li fessin passar la quarentena un cop descarregada a la Xina, etc, etc). Però per tornar-la sembla que no passarem pas més barat.
Per començar, hem hagut d'enviar una mostra de sèrum al laboratori de Sta Fe de Granada pq mirin si té anticosso de la ràbia (sense no pot entrar a la UE). El sèrum s'obté de la sang...i la sang corre per les venes dels gats. I com es treu?? Doncs als gats xinesos potser sí que els dius "seu!", i seuen. Però a la Maula...tan se val que li diguis en xino, en grec o en basc, fent crits de monja, de bon cristià (ai!!)...que no funciona. Per això, quan vaig veure el panorama (i quan vaig veure que ells el veien) els vaig aconsellar que adormissin la Maula, que aniríem tooots més bé.
L'hauríeu d'haver vist! Amb els pèls ben eriçats, l'esquena corbada, la cara de tensió i fent FFFFSSSSSSSHHHHHH a tort i a dret! Quina por!!! I en Dani encara deia que ja la treuria ell de la gàbia! Li vaig dir que ni parlar-ne, que en aquells moments, a ella tan li feia que fossin qui li posa aigua neta i menjar tou cada matí, qui la respatlla i li talla les ungles, qui l'acarona i fa mimitus abans de dormir. En aquell moment nosaltres érem l'enemic! O sigui que va acabar així:
Un cop adormida tot va ser molt més fàcil i li vam treure sang (prou per tenir dues mostres, no fos cas que una no fos suficient!), la vam tornar a vacunar i la vam portar a casa. Allà la vaig col·locar sobre mantes, a terra, a les fosques, amb tot l'amor del món. Però la molt mala maula, quan es va despertar...encara em bufava!! A mi!! Semblava ben bé que s'hagués despertat pensant...què estava fent jo abans d'adormir-me? Ah, si, bufar...FFFFFSSSHHHH!!! Aquell vespre encara li vaig perdonar, al·legant en defensa seva els efectes psicotròpics que la ketamina encara devia tenir en el seu cervell. A més, més tard, a mitja nit, em va venir a demanar perdó quan jo dormia, arraconant-se al meu costat al llit i demanant-me a la seva manera que li fes mimitus. Bon senyal, vaig pensar...ja li ha passat la mala lluna.
Però al matí següent quan em vaig despertar i li vaig dir bon dia em va contestar amb uns ronquets i un altre bufada que em van agafar ben desprevinguda. La mare que la va!! Però que t'has pensat, tu?? Un dia em fas festes i al següent em bufes?? MALA...MAULA!!!
El pitjor del cas és que encara hi ha qui diu que "ha sortit a tu"!. Ohhhhh...que lleeeeig, aixòoooo!! Per si de cas, per això, estic mirant que voli amb en Dani...a veure si aquest cop aconsegueixo que li agafi mania a ell!! : )
