Històries de la p.....mili

Amb 36 anys, siguent objector de conciència, i la prestació social substitutòria feta i acabada fot més de 10 anys, qui ho havia de dir que em passaria un cap de setmana a Guangdong fent instrucció i maniobres amb una mena d'exèrcit roig de can pa sucat amb oli. Tot sigui per tenir contentat la clientela, mai millor dit.

Resulta que la nostra secció comercial a Guangdong va patrocinar un cap de setmana de "coaching" a l'staff tècnic de Wen's (el grup empresarial xinès amb més porcs). Si l'any passat la cosa va anar de paintball, rafting i ski sobre herba; aquest any es tractava de fomentar els valors dels treball en equip a base de disciplina militar.

Ja ens tens a tots uniformats i formant a les nou del matí, sota un sol de justícia tropical, 38 graus a l'ombra i una humitat relativa del 99.9999999%. Per uns moments em vaig sentir com Sir Alec Guinness al "Pont sobre el riu kwai". De bon primer formació de grups, tria de bandera (sort que no ens la van fer jurar), himne i crit de guerra. Ho va seguir un curset accelerat d'instrucció (la collonada més grossa del món) i com a primera activitat de grup, aprendre a seure i aixecar-se agfats tots de bracet sense deixar-se anar. No cal dir que cada acció anava acompanyada de tota la instrucció completa: formar files, enumerar-se, posar-se ferms, descansar, girar el cap a la dreta, tornar-lo girar al centre, fer el crit de guerra i cantar l'himne dels collons. Total, 2 hores per seure i aixecar-se agafats del bracet. Un clar exemple de l'eficiència xinesa.

Abans d'anar a dinar vam passar la primera prova de la pista: enfilar-se per una escala vertical mòbil feta de cordes i troncs separats entre ells uns 2 metres. A mi que em fan por les altures i que no m'és fàcil alçar a plom els meus 96 kg, no em fotia cap gràica provar-ho, però la Marta em va saber convèncer. Resultat: al segon tronc vaig dir al xinos que em baixessin d'allà.

Havent dinat vam passar a la segona fase de la pista americana, la part més típcia de saltar parets, arrossegar-se per la sorra passant per sota filferrades i saltar fossats d'aigua fent el Tarzan. Això si, cada 2 minuts tornave a formar, i fer tota la instrucció dels nassos.

Quan ja en començavem a tenir la pipa plena (X. Madeo dixit) i ens pensavem que la cosa s'acabava, va i els instructors es treuen de la butxaca una darrera activitiat que consisitia a muntar un mercat de Calaf d'intercanvi de peces de Tangram. Evidenment, els xinus fent gala de la seva caòtica i estraperlista manera de fer van muntar un sarau de ca l'ample i no van tenir nassos d'aconseguir cap dels objectius marcats.

Finalment va venir el punt més brillant i emotiu de la jornada, la reflexió sobre el que haviem après. Evidentment tant la Marta com jo vam dir una mentida. Per ser sincer la meva conclusiós seria: Si fer la mili un dia i en plandecatxondeu entre xinus catxondus va ser una p...merda, no m'imagino que deuria ser fer-la més d'un any al mig borratxos, fatxes i ganduls.