YUNNAN I: Lijiang

Per escriure aquests posts m'aniria bé tenir a mà el diari de la Noe...però em temo que no podrà ser!!

Lijiang...una ciutat amb dues cares. La dels carrers principals, infestats de turistes xinesos, botigues amb les portes obertes i música a tot drap provinent dels mil-i-un bars que intenten atraure clients lluïnt locals disfressats amb els vestits tradicionals i ballant cançons folclòriques. I la dels racons preciosos (o curiosos) com els de les fotos que us penjo aquí sota. Dos móns tan diferents...i tan propers.

Ja ho veieu. Pedra, aigua...i molta vida de poble! Safarejos compartits on rentar verdures i roba (espero que no els arribés la sorpresa de la nena a la que el seu pare aguanta per fer...el que havia de fer!), dones vestides amb la roba tradicional que la fan petar a la plaça del poble, balls tradicionals als vespres (em van recordar les sardanes!), tualells d'escacs improvitzats a l'ombra d'un desmai... I tot enmig d'un poble declarat patrimoni universal per l'Unesco! Les petites coses són les autèntiques! Espero que tot i el desenvolupament turístic de la zona s'arribi a conservar una mica d'aquesta essència.

Tot això ho vam veure acompanyats d'en Santi i la Noe, a qui vam trobar després que ells haguessin explorat Hong Kong i Guilin.

Allà, vam tenir prou feina per convocar i desconvocar comitès de crisi i tot per decidir què faríem amb els dies que teníem. Lijiang era bonic, però precisament per això la província prometia molt i valia la pena explorar-la una mica!!