Rònecs!!!

Definitivament, aquesta gent poden arribar a ser realment molt ròncecs !!!!(millor traducció que he sabut trobar de "cutres"). Mireu sinó aquests impermeables (millor dit bosses d'escombraries amb caputxa i forats per treure els braços). Han tingut la poca vergonya i el poc gust de robar la imatge d'en Tom Cruise i fer un fotomuntage més que penós!!!!!

Això sí, ja que s'hi posaven, podien haver mirat de trobar una foto de la Holmes! A aquesta rossa, pobreta, no la coneixen ni a casa seva...bé, no, que a vés a saber quantes llars xineses és com de la família!!

Deixeu-m'ho dir: Queeeeeeeee cuuuuuuutreeees!!!!!

Fires i hotels de "5 estrelles"

Aquest cap de setmana vam anar de fira a Hunan, concretament a la ciutat natal del Sr. Mao, Xiangtan. Era una fira per celebrar el 30è aniversari de l'Associació de Productors de Porcí de la Xina i es va fer dins el recinte d'un complex hoteler de 5 *....veies!!!! La fira era força penosa, amb totes les paradetes ubicades dins la pista de tennis de l'Hotel. Bé totes no, algunes, entre elles la d'Hipra, estaven en el camí de l'entrada cap a la pista de tennis. Tot un luxe.

Les 5 estrelles de l'hotel, brillaven per la seva absència. La meitat dels hotels de 3 estrelles que he voltat de la Xina (a banda de tenir la moqueta més bruta) estan més bé que aquest. Per no tenir no tenia ni res per beure a la nevera del moble bar!!!!! Era buida!!!!! En fi, que no vam fer més fotos per no desmerèixer més aquestes 5 estrelles, que encara ara ens demanem d'on les havien tret... A no ser que fos un regal del govern xinès per ser ubicat a la ciutat on va néixer el que ara tenen embalsamat a Beijing (que per cert ara ja es pot tornar anar a visitar a Tiananmen, cosa que faré) i així poder dir que l'únic hotel de 5* de la província és a la mateixa ciutat on va néixer el fundador de la República Popular.

Com a mínim els sofàs del lobby deurien ser còmodes!!!!!

GRAN MURALLA

Tot i que no era la primera vegada que anàvem a la muralla, la veritat és que vam enganxar un dels millors dies de l'any per fer-ho i per tant...ens quedem amb aquesta vegada!

Vam anar a JingShanLing, a uns 130 kms de Beijing, i d'allà vam anar caminant fins a Simatai. En total, unes 4 horetes, amb la calma: parant a fer fotos, a fer un mos, a gaudir del paisatge, a parlar de com la devien fer, de si devia servir per aturar l'enemic o no, de si la distància entre dues torres era d'una o dues fletxes, dels senyals de fum que feien els sentinel·les, dels 30,000 xinesos que va tringar 9 anys en fer-la, dels més de 6000 kms que fa sencera, de la pasta d'arrós que feien servir de ciment, dels caràcters que encara es veuen escrits en algunes de les rajoles, i de la frase que surt en el nostre llibre de text de xinès: des de qualsevol de les torres, allargant la vista, la muralla sembla un drac que serpentejant les muntanyes vola ràpidament i inacabable. Que poètics que són els xinesos!

En definitiva, que val la pena anar-hi!

Vam anar-hi amb la Sara, en Micky i l'Emma. Excursió en català!

Per cert, com podeu veure, la muralla està una mica feta pols. Hi ha trossos que estan completament abandonats, i altres, els més turístics, que estan totalment maquejats. Entre poc i massa!

Taronges de la Xina!!!

Teoria no contrastada: Aquí no tenen mandarines, aquí en diuen taronges grosses i taronges petites. Nosaltres de les petites en diem mandarines, que no deixa de ser "taronges mandarines", o sia, taronges de la Xina. No sé què en deia en Coromines de tot això, però la idea no és tan descabellada.

A la meva darrera visita a Hubei, com si endevinessin els meus orígens, em van portar a collir taronges, o mandarines....diguem-me taronges mandarines i així segur que ho clavem.