Qui és la Kitty?

- Una nina molt maca...

- Tan maca com tu?

- Sííííííí...
p.s. I no és cap cotxe japonès! El vam trobar al bell mig de Macau...

Postal atípica de Beijing

Mai m'haguera pensat pujar a un metro a Beijing i ser l'únic passatger!!!! Costa de creure. En una ciutat de més de 16 milions i un país de més de 1.400 milions de persones, costa molt trobar un racó on no hi hagi ni una ànima. Em va fer cosa i tot.

Beijing, diumenge 7 de desembre de 2008, 10 del matí. Línia 8.

Ja ha arribat el/la fred!!!

I no pas ahir, ja fa dies que correr per Beijing i cada dia es nota més!!! Malgrat tot, aquest any estem preparats. Mireu sinó la geca nova que vam comprar de rebaixes l'any passat!!!!

I si no us creieu que és calenta i toveta pregunteu-li a l'experta de la casa en jaure i escalfar la panxa!!!

FIINAIR: Odissea a l'espai

Després de 4 mesos sense estar per Catalunya...tens ganes de tornar a casona. I més quan no estàs segur fins a última hora de si ho podràs fer o no. I més quan has pogut lligar fins i tot el transport entre l'uruport de BCN i casa els papes...

Però no, Finnair duia altres plans! Vaig arribar a l'aeroport de Beijing i ja vaig veure una nota dient que el meu vol tenia una hora prevista de sortida 4 hores més tard de la teòrica. Per acabar-ho d'arreglar, em van fer treure pes de la maleta. I finalment em van dir que anés passant per allà per comprovar si l'hora de sortida canviava (en funció de l'hora que arribaria l'avió provinent de Helsinki).

Jo patia perquè la connexió amb Barcelona era de tres hores, i si sortíem amb quatre hores de retard, devia voler dir que perdia el segon vol. Ho vaig demanar i em van dir que potser podria entrar en un vol a Praga, i d'allà a Barcelona, però quan, 9 hores i mitja després vaig arribar a Helsinki em van dir que feia 10 minuts que el vol de Praga havia marxat, i que per tant m'havia de quedar a dormir a Helsinki. I que l'endemà a les cinc podia continuar fins a Barcelona. Em va caure l'ànima als peus, però quan vaig veure que les cinc eren de la tarda el que em van caure van ser llàgrimes dels ulls! Què feia, jo, tot un dia sencer a Helsinki? Mentre esperava que sortissin les maletes (45 minuts!!) vaig anar païnt tot això i vaig decidir que provaria de canviar el vol, per, encara que fos fent escala a algún lloc, arribar a Barcelona al matí o migdia.

Vaig anar a l'oficina de Finnair i els ho vaig demanar, però em van sortir amb que si la reserva que jo tenia, que els vols anaven plens, que les connexions eren molt justes... Fins que els vaig posar la cara de bona nena del gat de l'shrek i va funcionar. Sortia a les 8 am de Helsinki cap a Londres, i d'allà cap a Barcelona. Hora prevista d'arribada: 14:30. Millor això que res!

Amb el cansament que duia a sobre vaig agafar el carro amb les maletes a sobre i el vaig entrar directament a l'habitació del Hilton de l'aeroport on m'havien donat habitació. Allà, amb el jet lag i tot plegat em vaig adormir de seguida, però a les 5 ja la voltava.

Els dos vols europeus se'm van fer llarguets, però almenys m'acostava al destí final. Això sí, a l'aterrar a Barcelona, i mentre travessava tot l'aeroport per anar des de la terminal A a la B a buscar les maletes (que complicat!) només pensava...ara, només et faltaria que et perdessin la maleta! Per sort, no va ser així i un cop pescada de la cinta vaig trobar els meus pares que em van portar, finalment, a la meva Girona aimada!

Finnair...mai més!

MACAU

Comparat amb Hong Kong, i tot i que tenen coses en comú, Macau no és una ciutat molt famosa, ni a la Xina ni fora d'ella. Macau va ser colònia portuguesa i va ser retornada el mateix any en que els anglesos van "tornar" la NY asiàtica a la PRC (1999), passant a formar part tots dos territoris d'allò que sona tan bé: un país, dos sistemes. En realitat això vol dir que tant Hong Kong com Macau tenen certa autonomia, tot i que han de dir sempre i a tot arreu que formen part de la Xina.

A Macau, aquesta autonomia els ha permès, entre altres coses, haver-se convertit en la Meca pels ludòpates xinesos que es poden permetre jugar als casinos. Macau ja és més rendible que Las Vegas, o això diuen algunes fonts. A diferència de las Vegas, per això, Macau té història, i en conserva una miqueta molt micona: la façana de l'església de St Paul (com a testimoni de l'etapa en que els missioners catòlics van viatjar fins l'orient per intentar convertir els orientals), uns quants carrers empedrats i edificis antics al centre de la ciutat i algun temple budista amagat. Us en penjo 4 fotos...

...dels casinos (brutal el Venetian, cosí germà del de las Vegas i fet a lo grande...tot i que al meu parer els clients d'aquest tenen menys glamour que el de la versió americana)...

...de la façana de l'església de St Paul (la resta de l'edifici va ser destruïda durant la guerra de l'opi)...

...dels carrerons i edificis......i d'algun detall de temples...

Per cert, que abans que em demandin, gran part de les fotos són d'en Josep -vam anar a parar a Macau un dissabte entre auditories i jo no vaig portar la càmara-.

En definitiva, és una barreja curiosa. El que potser més em va agradar va ser, en un sopar que vam fer en un restaurant dels de tota la vida, tenir com a veïns de taula un parell de macauesos d'aspecte xinès parlant portuguès. És bonic veure com encara queden coses autèntiques en un món tan globalitzat!

Guangdong-Guangxi Tour

La represa de l'activitat tardorenca em va portar altra vegada per terres del sud. Una setmaneta entre les dues províncies. Com que també hi vam passar el cap de setmana, ja que una de les visites era en dissabte, va haver-hi temps per tot. En l'àmbit professional vam poder gaudir d'una matança de porcs en una mena de pseudoescorxador on les condicions higièniques brillaven per la seva absència ja que en els canals de desaigüe i en els bidons de rebuig s'hi acumulaven despulles que feien pinta de ser allí des de feia uns quants dies, per no dir setmanes. Però no ens queixarem, ja que com podeu veure em van deixar uns guants ben primets i un davantal.

La part turística, en aquest cas, es va centrar en una passejada per la zona més cèntrica i concorreguda de Guangzhou, capital de Guangdong. Una mena de Rambles o 王府井 (wang fu jing) a la part més antiga de GZ i on els edificis encara mantenen l'estil colonial de la primera meitat del XX. Com podeu veure, tot i ser un diumenge normal i corrent, ben bé semblava que fossin Fires.

La sorpresa més destacable la vam trobar en una de les botigues d'aliments típics de la província, i alhora un dels establiments més antics i amb més tradició de la ciutat. O sigui, una mena de Can Cagarrines o Moriscot. No dirieu mai què hi tenien penjat del sostre??? Sí senyor!! Pernils!! Encara resultarà que no només el paper i la pólvora, sinó que fins i tot el pernil va ser un invent xinès!!!!!

Jinan, capital de Shandong i ciutat de les deus

Aprofitant un seminari al diumenge al matí a Jinan, capital de Shandong, vam tenir temps per una tarda de turisme. Jinan és coneguda també com 泉城 (quan cheng) que vol dir ciutat del les deus (d'aigua), ja que a la ciutat hi ha seguit de deus naturals de les quals brolla molta quantitat d'aigua i molt neta (cosa extranya a la Xina!!!). Així doncs la visita túristica es va centrar en visitar una d'aquestes deus, reconvertida en parc, i la plaça major. Si us hi fixeu al mig de l'estany es veu com brolla l'aigua. Es veu que baixa de les muntanyes per sota terra fins que troba una sortida natural. I com aquesta es n'hi ha força per tota la ciutat.

Com podeu veure a la plaça major en Zhou (l'altre Zhou, perquè ara ja en tenim dos a Hipra) s'hi va ben lluir tirant la foto!!! I parlant de l'altre Zhou deixeu-me que us el presenti. Oi que fa cara de bon noi? Doncs si, és un tros de pa!!!! Un gran fitxatge!!