FIINAIR: Odissea a l'espai

Després de 4 mesos sense estar per Catalunya...tens ganes de tornar a casona. I més quan no estàs segur fins a última hora de si ho podràs fer o no. I més quan has pogut lligar fins i tot el transport entre l'uruport de BCN i casa els papes...

Però no, Finnair duia altres plans! Vaig arribar a l'aeroport de Beijing i ja vaig veure una nota dient que el meu vol tenia una hora prevista de sortida 4 hores més tard de la teòrica. Per acabar-ho d'arreglar, em van fer treure pes de la maleta. I finalment em van dir que anés passant per allà per comprovar si l'hora de sortida canviava (en funció de l'hora que arribaria l'avió provinent de Helsinki).

Jo patia perquè la connexió amb Barcelona era de tres hores, i si sortíem amb quatre hores de retard, devia voler dir que perdia el segon vol. Ho vaig demanar i em van dir que potser podria entrar en un vol a Praga, i d'allà a Barcelona, però quan, 9 hores i mitja després vaig arribar a Helsinki em van dir que feia 10 minuts que el vol de Praga havia marxat, i que per tant m'havia de quedar a dormir a Helsinki. I que l'endemà a les cinc podia continuar fins a Barcelona. Em va caure l'ànima als peus, però quan vaig veure que les cinc eren de la tarda el que em van caure van ser llàgrimes dels ulls! Què feia, jo, tot un dia sencer a Helsinki? Mentre esperava que sortissin les maletes (45 minuts!!) vaig anar païnt tot això i vaig decidir que provaria de canviar el vol, per, encara que fos fent escala a algún lloc, arribar a Barcelona al matí o migdia.

Vaig anar a l'oficina de Finnair i els ho vaig demanar, però em van sortir amb que si la reserva que jo tenia, que els vols anaven plens, que les connexions eren molt justes... Fins que els vaig posar la cara de bona nena del gat de l'shrek i va funcionar. Sortia a les 8 am de Helsinki cap a Londres, i d'allà cap a Barcelona. Hora prevista d'arribada: 14:30. Millor això que res!

Amb el cansament que duia a sobre vaig agafar el carro amb les maletes a sobre i el vaig entrar directament a l'habitació del Hilton de l'aeroport on m'havien donat habitació. Allà, amb el jet lag i tot plegat em vaig adormir de seguida, però a les 5 ja la voltava.

Els dos vols europeus se'm van fer llarguets, però almenys m'acostava al destí final. Això sí, a l'aterrar a Barcelona, i mentre travessava tot l'aeroport per anar des de la terminal A a la B a buscar les maletes (que complicat!) només pensava...ara, només et faltaria que et perdessin la maleta! Per sort, no va ser així i un cop pescada de la cinta vaig trobar els meus pares que em van portar, finalment, a la meva Girona aimada!

Finnair...mai més!