21/6/09

La porta d'entrada al cel

Ara que, tot i la censura, ens arriben notícies sobre les protestes i l'esbatussamenta que hi ha a l'Iran m'adono més que mai de la realitat paral·lela en la que viu la Xina. Allà la censura és tan important que ha aconseguit "esborrar" el record del que va passar fa només 20 anys a la plaça més gran del món.
És clar que queden grups que lluiten per refrescar la memòria de la gent i per recordar el que va passar, els que van ser a la plaça i els que no en van sortir vius. Però la maquinària contra la que han de lluitar és molt forta i té gent que vigila i tanca o prohibeix qualsevol acte sospitós. Per posar un exemple, els bloggers xinesos no podien escriure 0406 o 4 de juny, que al cap de no res ja tenien el bloc tancat. Una altra iniciativa va ser demanar a la gent que es vestís de blanc (color de dol dels xinesos), de vermell (color commemoratiu per excel·lència) o de negre (adoptant les nostres costums occidentals)...i immediatament les autoritats van prohibir aquests tres colors a qualsevol acte televisat. Jo em vaig vestir de blanc...però no vaig veure ningú més que mostrés cap signe reivindicatiu. No era que l'evitessin, o que estiguessin en contra que hi hagués gent que es vestís de qualsevol d'aquests colors. És, simplement, que no sabien res del tema. Viuen en una realitat paral·lela, això és tot.
A la televisió, cap referència al que va passar fa 20 anys. Ni a la ràdio. Ni als diaris. I, a la Xina no tothom té accés a internet. I, dels que en tenen, no tots volen saber el que es diu "allà fora". En part perquè no hi ha pas molta gent (ni tan sols els joves) que dominin l'anglès i, en part, perquè no els interessa. Només al facebook es podien trobar grups de suport a l'estudiant que es va plantgar davant els tancs que s'acostaven a la plaça i que ha sortit en la majoria de reportatges que s'han fet sobre el tema a les televisions estrangeres. Tot i així, molts dels comentaris vénen de xinesos de HK, Taiwan o EEUU.
Per això, quan els companys, amics o familiars ens pregunten com vam viure el dia 4 de juny, el 20è aniversari, només podem dir...com un dia qualsevol. Aparentment.

1 comentari:

J ha dit...

Content de que torneu a estar per aquí. Us trobàvem a faltar.
Hauran de ser els xinesos que viuen fora de Xina els que transmetin la memòria històrica.

A reveure,