11/09/09

ll*ll

Estelada penjada!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!

YUNNAN I: Lijiang

Per escriure aquests posts m'aniria bé tenir a mà el diari de la Noe...però em temo que no podrà ser!!

Lijiang...una ciutat amb dues cares. La dels carrers principals, infestats de turistes xinesos, botigues amb les portes obertes i música a tot drap provinent dels mil-i-un bars que intenten atraure clients lluïnt locals disfressats amb els vestits tradicionals i ballant cançons folclòriques. I la dels racons preciosos (o curiosos) com els de les fotos que us penjo aquí sota. Dos móns tan diferents...i tan propers.

Ja ho veieu. Pedra, aigua...i molta vida de poble! Safarejos compartits on rentar verdures i roba (espero que no els arribés la sorpresa de la nena a la que el seu pare aguanta per fer...el que havia de fer!), dones vestides amb la roba tradicional que la fan petar a la plaça del poble, balls tradicionals als vespres (em van recordar les sardanes!), tualells d'escacs improvitzats a l'ombra d'un desmai... I tot enmig d'un poble declarat patrimoni universal per l'Unesco! Les petites coses són les autèntiques! Espero que tot i el desenvolupament turístic de la zona s'arribi a conservar una mica d'aquesta essència.

Tot això ho vam veure acompanyats d'en Santi i la Noe, a qui vam trobar després que ells haguessin explorat Hong Kong i Guilin.

Allà, vam tenir prou feina per convocar i desconvocar comitès de crisi i tot per decidir què faríem amb els dies que teníem. Lijiang era bonic, però precisament per això la província prometia molt i valia la pena explorar-la una mica!!

CH? Carolina Herrera?

Noooo...Canudillo Holidays!!

= D

(Vist a l'aeroport de Guangzhou...aqts xinos són la pera!!)

Històries de la p.....mili

Amb 36 anys, siguent objector de conciència, i la prestació social substitutòria feta i acabada fot més de 10 anys, qui ho havia de dir que em passaria un cap de setmana a Guangdong fent instrucció i maniobres amb una mena d'exèrcit roig de can pa sucat amb oli. Tot sigui per tenir contentat la clientela, mai millor dit.

Resulta que la nostra secció comercial a Guangdong va patrocinar un cap de setmana de "coaching" a l'staff tècnic de Wen's (el grup empresarial xinès amb més porcs). Si l'any passat la cosa va anar de paintball, rafting i ski sobre herba; aquest any es tractava de fomentar els valors dels treball en equip a base de disciplina militar.

Ja ens tens a tots uniformats i formant a les nou del matí, sota un sol de justícia tropical, 38 graus a l'ombra i una humitat relativa del 99.9999999%. Per uns moments em vaig sentir com Sir Alec Guinness al "Pont sobre el riu kwai". De bon primer formació de grups, tria de bandera (sort que no ens la van fer jurar), himne i crit de guerra. Ho va seguir un curset accelerat d'instrucció (la collonada més grossa del món) i com a primera activitat de grup, aprendre a seure i aixecar-se agfats tots de bracet sense deixar-se anar. No cal dir que cada acció anava acompanyada de tota la instrucció completa: formar files, enumerar-se, posar-se ferms, descansar, girar el cap a la dreta, tornar-lo girar al centre, fer el crit de guerra i cantar l'himne dels collons. Total, 2 hores per seure i aixecar-se agafats del bracet. Un clar exemple de l'eficiència xinesa.

Abans d'anar a dinar vam passar la primera prova de la pista: enfilar-se per una escala vertical mòbil feta de cordes i troncs separats entre ells uns 2 metres. A mi que em fan por les altures i que no m'és fàcil alçar a plom els meus 96 kg, no em fotia cap gràica provar-ho, però la Marta em va saber convèncer. Resultat: al segon tronc vaig dir al xinos que em baixessin d'allà.

Havent dinat vam passar a la segona fase de la pista americana, la part més típcia de saltar parets, arrossegar-se per la sorra passant per sota filferrades i saltar fossats d'aigua fent el Tarzan. Això si, cada 2 minuts tornave a formar, i fer tota la instrucció dels nassos.

Quan ja en començavem a tenir la pipa plena (X. Madeo dixit) i ens pensavem que la cosa s'acabava, va i els instructors es treuen de la butxaca una darrera activitiat que consisitia a muntar un mercat de Calaf d'intercanvi de peces de Tangram. Evidenment, els xinus fent gala de la seva caòtica i estraperlista manera de fer van muntar un sarau de ca l'ample i no van tenir nassos d'aconseguir cap dels objectius marcats.

Finalment va venir el punt més brillant i emotiu de la jornada, la reflexió sobre el que haviem après. Evidentment tant la Marta com jo vam dir una mentida. Per ser sincer la meva conclusiós seria: Si fer la mili un dia i en plandecatxondeu entre xinus catxondus va ser una p...merda, no m'imagino que deuria ser fer-la més d'un any al mig borratxos, fatxes i ganduls.

REC MANUAL

Les nenes maques al dematí...s'alcen i reguen, s'alcen i reguen...

Les nenes maques al dematí...s'alcen i reguen el seu jardí!! (em pregunto d'on devia treure jo la versió "i fan pipí!!").

Clar que les pobres nenes maques de la foto devien quedar llomades, després de regar el seu hortet pq el julivert no els quedés amb sense cap fulla i el cap pelat!! Tenint el rec al costat de l'hort com tenien, a nosaltres ens va semblar que hi havia d'haver algun altre sistema menys...manual! És clar que potser era una manera de tenir el personal entretingut!

Una gata beeeeen MAULA!!!

Segons el diccionari de l'enciclopèdia catalana, MAULA, derivat de maular (variant de miolar) fa al·lusió al tarannà astut i traïdorenc del gat i és:

1 f Artifici amb què hom pretén d'enganyar algú. És un home carregat de maules.

2 adj i m i f Dit de la persona que sap dissimular les seves intencions; gata maula. Vaja un maula, aquell!

La nostra MAULA és una mala maula...per dir-ho d'alguna manera!! O almenys va ser-ho el dia del que vull parlar. Mala maula perquè d'artificis per enganyar no en va fer servir cap; mala maula perquè de dissimular no ho va intentar ben gens; i mala maula per no dir-li mala puta, que es veu que és una mica lleig.

Més o menys tothom està al cas que tenim una gata a qui vam posar el nom de Maula a qui no li agraden els veterinaris. Ho sap l'Albert (el seu veterinari oficial), ho sap la Mar (veterinària a qui, tot i no exercir, la Maula té un carinyo especial), ho saben els veterinaris xinos (pretenien punxar-li la jugular de viu en viu!) i...ho sabem tant en dani com jo, que també en som!!

Portar la Maula a la Xina quan vam venir cap aquí ja va ser força una epopeia (vacunes amunt i avall, xip, passaport, no va poder volar amb nosaltres, la Mar la va haver de dur a l'aeroport, va haver de dormir una nit a Amsterdam, va acabar arribant en una gàbia diferent a la que li havíem comprat expressament, vam haver de subornar a no sé qui xinès perquè no li fessin passar la quarentena un cop descarregada a la Xina, etc, etc). Però per tornar-la sembla que no passarem pas més barat.

Per començar, hem hagut d'enviar una mostra de sèrum al laboratori de Sta Fe de Granada pq mirin si té anticosso de la ràbia (sense no pot entrar a la UE). El sèrum s'obté de la sang...i la sang corre per les venes dels gats. I com es treu?? Doncs als gats xinesos potser sí que els dius "seu!", i seuen. Però a la Maula...tan se val que li diguis en xino, en grec o en basc, fent crits de monja, de bon cristià (ai!!)...que no funciona. Per això, quan vaig veure el panorama (i quan vaig veure que ells el veien) els vaig aconsellar que adormissin la Maula, que aniríem tooots més bé.

L'hauríeu d'haver vist! Amb els pèls ben eriçats, l'esquena corbada, la cara de tensió i fent FFFFSSSSSSSHHHHHH a tort i a dret! Quina por!!! I en Dani encara deia que ja la treuria ell de la gàbia! Li vaig dir que ni parlar-ne, que en aquells moments, a ella tan li feia que fossin qui li posa aigua neta i menjar tou cada matí, qui la respatlla i li talla les ungles, qui l'acarona i fa mimitus abans de dormir. En aquell moment nosaltres érem l'enemic! O sigui que va acabar així:

Un cop adormida tot va ser molt més fàcil i li vam treure sang (prou per tenir dues mostres, no fos cas que una no fos suficient!), la vam tornar a vacunar i la vam portar a casa. Allà la vaig col·locar sobre mantes, a terra, a les fosques, amb tot l'amor del món. Però la molt mala maula, quan es va despertar...encara em bufava!! A mi!! Semblava ben bé que s'hagués despertat pensant...què estava fent jo abans d'adormir-me? Ah, si, bufar...FFFFFSSSHHHH!!! Aquell vespre encara li vaig perdonar, al·legant en defensa seva els efectes psicotròpics que la ketamina encara devia tenir en el seu cervell. A més, més tard, a mitja nit, em va venir a demanar perdó quan jo dormia, arraconant-se al meu costat al llit i demanant-me a la seva manera que li fes mimitus. Bon senyal, vaig pensar...ja li ha passat la mala lluna.

Però al matí següent quan em vaig despertar i li vaig dir bon dia em va contestar amb uns ronquets i un altre bufada que em van agafar ben desprevinguda. La mare que la va!! Però que t'has pensat, tu?? Un dia em fas festes i al següent em bufes?? MALA...MAULA!!!

El pitjor del cas és que encara hi ha qui diu que "ha sortit a tu"!. Ohhhhh...que lleeeeig, aixòoooo!! Per si de cas, per això, estic mirant que voli amb en Dani...a veure si aquest cop aconsegueixo que li agafi mania a ell!! : )

P.S. Almenys en Satur de Sta Fe ens ha escrit dient que la mostra van arribar bé...gràcies a en Genaro que ens va fer el favor d'emportar-se-la i fer-la arribar al laboratori! Ara a pregarq ue els resultats siguin positius!!