Fujian

Abans de tornar un parell de setmanetes a la "Dolça Catalunya pàtria del meu cor, quan de tu un s'allunya d'enyorança es mor...." (potser no serà tant!!!), em van portar a visitar una nova província, en aquest cas Fujian. Aquesta està situada davant per davant de Taiwan, i de nord a sud fa uns 1300 km. Si fa no fa com de Roda a Amiens, mesura de distància familiar acunyada a base de viatges a la Somme en qualitat de nebots d'una tia exil·liada. Això de llegir en Jesús Moncada (camí de sirga) afecta!

En fi...Fujian és una província bàsicament de fort relleu, plena de muntanyes i per tant plena de túnels i ponts d'autopista, o en el cas alternatiu, plena de revolts de carreteres secundàries.

Parlant del trànsit...anant d'una ciutat a un altra en el cotxe de línia, ens vam trobar fotuts dins un gran embús. Es veu que a la Xina encara no els ha arribat el sistema de conus, amb el qual pots fer circular els vehicles per un dels carrils de sentit contrari en cas de necessitat. De la manera que són, o no tenien conus, o no els sabien posar, o no els va passar pel cap aquesta possiblilitat, o, si ho haguessin fet, al cap de 10 minuts no hagués quedat cap conu de peu dret i tindries montat un segon merder a l'altra banda. En definitiva, 4 hores parats completament, més les 5 hores i mitja de trajecte esperat...total 10 hores a la carretera per fer uns 400 kms.

A part d'quest petit incident (ehem!!), vam aprofitar el diumenge a la tarda per fer una mica de pixapins de ciutat i anar a veure una mena de Rupit xinès, amb uns edificis força curiosos ja que eren rodons com places de toros i fets només de tàpia de fang, fusta i una base de pedra per evitar-ne l'erosió de l'aigua de la pluja. Evidentment mai no s'hi han fet corrides, com a mínim de toros, i la seva funció era únicament defensiva i de convivència comunitària de l'ètnia Hakka, que és la que viu en aquells muntanyes perdudes de la mà de Mao. Per fer-les més inexpungables només hi ha una porta, no tenen finestres fins al segon pis, i fins i tot tenen una sortida d'emergència amagada per fugir. Cal dir que el lloc conserva la seva autenticitat (cosa que agradaria molt a la Cristina), i la gent encara viu en aquesta mena de comunes, tot i que la que visites ja només és un museu. Tot i així, el fet d'anar-hi fora de temporada i hora, ens va permetre entrar en una de les habitades, fins que la guia ens va dir "millor no molestar més", ja que ja pujàvem les escales del primer pis i espantàvem les gallines.

Veieu com viure a la Xina també té coses interessants!!!!

I finalment Dongbei!!!

Després de tot un any voltant per la Xina i encara no m'hi havien dut. Dongbei (Nord-Est) és la regió formada per 3 províncies (Liaoning, Jilin i Heilongjiang) que fan frontera amb Rússia i/o Corea, i famosa pel fred, les dones maques, l'alçada de la gent (diuen que són més alts), el nivell d'alcoholisme i el menjar (com a tot arreu de Xina). Doncs bé, després de visitar-ne 2 en 15 dies podem constatar el següents fets:

- Potser sí que la gent és una mica més alta.

- Potser sí que hi ha noies més guapetes que la mitjana xinesa (no costa gaire). Això sí, elles fumen més. Diuen que per l'avorriment de l'hivern. Com sempre tot acaba sent culpa dels homes!!!

- És mentida que siguin tots uns borratxos, de fet és dels llocs on he vist a beure menys. Qui sap si és perquè és primavera i estan encara ressacosos de l'hivern.

- El menjar ha desbancat del 1r lloc del meu rànking a Guangdong. Res de picant, molta salsa de soja i molts vinagres diferents. Això sí, també s'hi menja gos.

- Harbin (capital de Heilongjiang) té un carrer de l'estil de la Rússia tzarista, que pel sol fet de ser diferent, el fa interessant.

La resta no deixa de ser com tota la Xina: un cúmul de porqueria, brutícia i merda pertot arreu. Fins i tot gosaria dir que és dels llocs on el món rural està més endarrerit, i encara corren amb mules, burros i cavalls. I si no, mireu les fotos del poble, on una truja anava fent la seva: ara tiro, ara em paro, ara jec una estona. Es veu que tenen amo, i tothom sap de quina casa són. Durant el dia surten a passejar i a furgar les escombraries i el fang, i al vespre tornen cap a casa. D'això se'n diu benestar animal, la resta són collonades.

I la setmana vinent una altra província nova: Fujian

Horòscop xinès

L'horòscop xinès, a diferència de l'astrològic es basa en les llunes i no en les estrelles. Segueix un cicle de 60 anys, ja que consta de 12 animals i 5 elements.

Per exemple, els nascuts el 1976 som dracs i tenim l'element foc. Llavors, en funció de l'hora que vas néixer, també tens una mena d'ascendent que seria el que et diferenciaria de la resta de dragons foc de la teva quinta...

M'ha vingut al cap explicar tot això perquè se'm va ocórrer que podia presentar la nostra professora de xinès, soltera i sense xicot, a un amic meu xinès que des que es va divorciar no ha tornat a tenir parella. El cas és que aquí Xina encara és molt comú fer de celestina...

Quan, via messenger, vaig parlar al meu amic de la meva professora, em va començar a demanar quants anys tenia, quina alçada, d'on era, etc, etc. Algunes preguntes les sabia, però altres, com l'edat, no. El següent dia que vaig tenir classe de xinès li vaig demanar a la professora quin animal era de l'horòscop xinès (és una manera indirecta de saber els anys que té) i em va dir que mico. O sigui, que és del 1980.

Lo bo del cas és que el meu amic és tigre, nascut el 1974. Jo vaig pensar que 6 anys era una bona diferència d'edat, i a més, com que tots dos són de dongbei (nord-est de la Xina) i tenen alçades compatibles, ja em veia anant aviat a casament. Però...quan li vaig dir que la meva professora era mico...em va dir que la parella tigre-mico era una de les majors incompatibilitats de l'horòscop xinès!

Tot i que el meu amic encara hi creu força en aquestes coses, ha estat d'acord en quedar tots plegats per sopar. Al final, com ell diu, si de tot això només en surt una amistat, també valdrà la pena! Hem quedat aquesta nit...

Com a curiositat afegir que no és pas tan estrany que el meu amic encara hi cregui, en l'horòscop, ja que a la Xina aquesta creença està molt estesa. Per exemple, l'any passat era l'any del porc, que es considera un dels millors animals de l'horòscop (se li atribueix, sobretot, la capacitat de fer diners). En una societat pseudocomunista on el capitalisme està fent estralls, aquesta característica és molt apreciada, i per això, l'any passat hi va haver una mena de baby boom. Recordeu que les parelles xines només poden tenir un fill, i, per tant, s'hi miren molt, a l'hora d'intentar crear l'ambient més propici per tenir una futura estrella a casa. De fet, tota aquesta generació de fills únics reben el malnom de "petits emperadors", de lo mimats que acaben sent...