I finalment Dongbei!!!

Després de tot un any voltant per la Xina i encara no m'hi havien dut. Dongbei (Nord-Est) és la regió formada per 3 províncies (Liaoning, Jilin i Heilongjiang) que fan frontera amb Rússia i/o Corea, i famosa pel fred, les dones maques, l'alçada de la gent (diuen que són més alts), el nivell d'alcoholisme i el menjar (com a tot arreu de Xina). Doncs bé, després de visitar-ne 2 en 15 dies podem constatar el següents fets:

- Potser sí que la gent és una mica més alta.

- Potser sí que hi ha noies més guapetes que la mitjana xinesa (no costa gaire). Això sí, elles fumen més. Diuen que per l'avorriment de l'hivern. Com sempre tot acaba sent culpa dels homes!!!

- És mentida que siguin tots uns borratxos, de fet és dels llocs on he vist a beure menys. Qui sap si és perquè és primavera i estan encara ressacosos de l'hivern.

- El menjar ha desbancat del 1r lloc del meu rànking a Guangdong. Res de picant, molta salsa de soja i molts vinagres diferents. Això sí, també s'hi menja gos.

- Harbin (capital de Heilongjiang) té un carrer de l'estil de la Rússia tzarista, que pel sol fet de ser diferent, el fa interessant.

La resta no deixa de ser com tota la Xina: un cúmul de porqueria, brutícia i merda pertot arreu. Fins i tot gosaria dir que és dels llocs on el món rural està més endarrerit, i encara corren amb mules, burros i cavalls. I si no, mireu les fotos del poble, on una truja anava fent la seva: ara tiro, ara em paro, ara jec una estona. Es veu que tenen amo, i tothom sap de quina casa són. Durant el dia surten a passejar i a furgar les escombraries i el fang, i al vespre tornen cap a casa. D'això se'n diu benestar animal, la resta són collonades.

I la setmana vinent una altra província nova: Fujian