Vendredi (vingt-six de septembre de deux mille huit)

Un concert, a Beijing! D'acord, sí, era d'Air, un grup francès del que, a part de sortir a la B.S.O de Lost in Translation (gran pel·li!) -cosa que, a més, ens va dir en Cristian- no sabíem (gaire) res més! Però...era un concert! ...a Beijing! I, per això, encara que car (50 EUR/persona) ens vam animar a anar-hi.

De fet, va ser un divendres molt francès. Per començar, vam anar a sopar al cafè de la poste. Plat de fromages (amb un que semblava reblochon) mentre esperàvem en Cristian! Una copa d'autèntic vin rouge! Un bistec de vedella com dieu mana! Una amanida amb croutons! Mmmmmm...ens va venir de gust!!

I, després, cap a la sala de concerts Yugongyishan. Bé, el nom quasi que ni caldria, perquè potser és l'unica sala de concerts de Beijing... Però almenys està prou bé! Com era d'esperar, molt públic francòfon. Però tot i que últimament cada vegada que provo de parlar francès hi acabo afegint paraules en xinès de collita pròpia, també és veritat que cada vegada m'agrada més l'idioma. Si no fos pq amb el xinès en tinc prou i quasi de sobres...el tornaria a estudiar. Bé...encara sóc jove!

Els d'Air tenen un estil molt mod (sempre que surt aquesta paraula em ve al cap la imatge de l'estimadíssim Oriol Vidal al casament de la Clara). L'acústica estava molt ben aconseguida, i el concert va estar bé. Ells una mica secs, i el concert una mica curt, potser...però força esperable d'un grup fashion francès per altra banda. A més, per no haver sentit gaire res d'ells...a mi em van semblar prou acceptables.
Després del concert vam anar a fer un toc a Gulou, on ens vam trobar en Guillem, el gironí del casal català. Per molt que tingui entre 15 i 17 milions d'habitants, Beijing, en el fons, és petit!!

vamos a la playa, oh, oh, ohhhhhh....

Tot i que segons el calendari lunar ja som a la tardor (precisament celebràvem el festival de la mitja tardor), encara fa caloreta i aprofitant que teníem un cap de setmana llarg vam decidir anar a veure què tal era la platja que queda més a prop de Beijing: Beidaihe. Perquè us en feu una idea, és com si un dia us llevéssiu a Girona i decidíssiu anar a la platja a València...no està malament, oi? ; )

Potser us preguntareu perquè no ens quedàvem a dormir per allà, per aprofitar més la sortideta, oi? El cas és que ho vam pensar, però com que encara hi havia els paralímpics encara duraven les restriccions del trànsit, i dissabte era imparell, diumenge parell i dilluns altre cop imparell. Com que la matrícula del nostre cotxe acaba en 6, havíem d'anar i tornar dissabte. I així ho vam fer.

La veritat és que sentia curiositat per saber què tal seria la platja...i també tenia certs prejudicis. La primera platja que vam trobar era normaleta...bé, per ser honestos, cutrejava una mica. Però després de donar un volt i veure uns quants patinets rovellats amb el port de fons, barques de pescadors que semblaven tretes del segle passat, grups de jovent fent dinars de germanor sobre estovalles de plàstic que semblava que no tenien intenció de recollir...

...vam anar a veure si hi havia una altra platja més al centre de la ciutat. I el que vam trobar ja s'assemblava més al que estem acostumats. Fins i tot hi havia un passeig marítim de fusta que vam recórrer de punta a punta, un símil de capelleta de la mare de déu del Carme (patrona dels pescadors?) i xiringuitos on poder dinar. La sorra era prou neta, i tot i que al final ens va fer mandra banyar-nos, l'aigua també feia prou bona pinta. El fet que fos una d'aquelles platges on camina que caminaràs, sembla que l'aigua no t'hagi de cobrir mai, i que al mateix temps hi hagués edificis força alts al llarg del passeig...em va fer pensar en una barreja de Montgó i Platja d'Aro. És clar que com la Costa Brava...res!

Finalment, doncs, després de donar un volt per allà, vam acabar dinant en un restaurant al costat de la platja. Com a curiositat afegir que va ser la primera vegada que vam repassar la factura (estant tot escrit en xinès i a mà la veritat és que costa) i, com els nostre coneguts xinesos ens han fet notar moltíssimes vegades, s'havien equivovat i ens havien cobrat un plat de més.

Ben tips vam tornar a enfilar l'autopista cap a Beijing...i jo vaig aprofitar que havia conduit a l'anada per fer una bona migdiada al cotxe tot tornant.

11S08: DIADA A BJ

Els catalans que no som a Catalunya també tenim dret a celebrar la diada, encara que als nostres països d'acollida no sigui festa, oi? Doncs ho vam fer! El casal català no oficial de Beijing, liderat per un gironí, en Guillem, va organitzar una bbq en una terassa d'un bar a Xihai, l'Obiwan. Allà, unes 30 o 40 persones, la gran majoria catalans de cap a peus, vam trobar-nos, compartir beure, menjar, música i xerrades, i vam cantar (els que ens la sabíem) els segadors.

Com a curiositat, afegir que el món és mooolt petit! Que trobéssim altres catalans amb els que ja havíem coincidit altrs vegades per aquí Beijing ja era esperable, però de la gent nova que encara no havíem conegut hi havia gent de Girona, d'Osona, del Bages, del Lluçanès...i, per exemple, una noia que està de becària al COPCA que em coneixia de vista de la Salle (i que era cosina de la Mariona Garrido i veïna de la Laia Llagostera), amics de coneguts d'en Dani del futbol, i...la cosina d'en Palmada!! Tot i que aquesta última ja sabíem que hi seria, perquè ella i les dues amigues amb les que anava havien contactat amb en Dani i va ser ell qui els hi va explicar que hi havia aquesta festeta i que si s'hi volien afegir, no sabíem pas que era la cosina d'en Jordi! Ai quina gràciaaaaaaa...

Fer un volt per Beijing

Anar a fer un volt, un toc, una passejada...a Beijing és més complicat del que podria semblar. La ciutat és taaan gran, que abans no has arribat a un lloc on puguis simplement anar on els peus et portin necessites haver-hoprogramat, agafat un taxi, i no haver-te deixat vèncer per la mandra.

Setembre i Octubre són els millors mesos per visitar la ciutat. Ja no fa tanta calor, encara no fa fred, i els dies solen no estar tan carregats com en altres èpoques de l'any. Si a això li sumem el fet que aquest any amb les olimpíades cada dia la meitat de cotxes s'han de quedar a casa, que els treballs de construcció a la ciutat han quedat aturats i que moltes fàbriques del voltant de Beijing han tancat una temporadeta, el resultat són dies figa que conviden a fer simplement això, un volt.

I els últims caps de setmana ho hem fet per dos llocs. El parc Ritan i Qianmen. Us pengem unes quantes fotos, a veure si us entren ganes de venir a veure aquests llocs...i, de pas, a nosaltres!! : )

Ritan:

És un parc que hi ha darrere de la zona de les ambaixades. És força tranquil, on sobretot la gent gran hi va a prendre la fresca, jugar a cartes o mahjong, fer exercici en els gronxadors que hi ha a la gran majoria de parcs de la Xina, o petar la xerrada amb altres iaios del barri. A més, també hi han instal·lat un rocòdrom, un espai on la canalla pot dibuixar i pintar figures de guix, i restaurants on poder dinar. Nosaltres vam dinar amb l'Andrea i vam quedar tips com rènecs!

Qianmen:

Aquest carrer al sud de Tiananmen ha estat redecorat fa poc, i ha portat molta polèmica. Han desallotjat gent que hi vivia de feia molt temps, en condicions més o menys precàries, però que no volien marxar. Ha estat de les poques accions que ha sortit a la llum, ja que algunes de les persones que van patir aquests desallotjaments van aprofitar la repercussió mediàtica dels jocs per denunciar-ho en cadenes de televisió estrangera (entre ells un parell de velletes que el govern volia portar a un camp de reeducació).

Polèmica a part, un cop acabades les obres el carrer és una barreja de portal de l'àngel de BCN i port aventura. Força cartró pedra i elements decoratius molt xinesos (faroles en forma de gàbia d'ocell o de tamborets per mainada) en una avinguda peatonal on encara s'hi han d'instal·lar moltes botigues que de ben segur seran de marca, pels preus de lloguer que se suposa que hauran de pagar.

I com que fer un toc en una terrassa encara és més complicat que passejar (aquí no hi ha bars, quasi!) vam aprofitar per provar el iogurt més famós de la Xina. És el que en Dani està xuclant a la foto (aquí no es mengen els iogurts amb cullera, sinó amb palleta), i en tenen a moltíssims llocs. Això sí, com que l'envàs és retornable, te l'has de prendre al mateix lloc on l'has comprat...i és boníssim!!