El temple més antic de Beijing...o collons quina fred!!

Vam quedar de dia, confiant que el sol escalfaria l'ambient. Amb tot, la previsió del yahoo deia que estaríem entre -14 i -17 ºC, pel que vaig decidir rebuscar l'armari fins trobar aquells conjunt de samarreta de màniga llarga i calçotets llargs a joc. Al cap i a la fi, tot i que esquiant vam estar a temperatures semblants, no confiava que durant la visita al temple féssim massa exercici aeròbic...

Abans, però, vam anar a dinar a un restaurant de Jiangxi. L'últim cop que ens havíem vist amb en Cristian i l'Andrea havia estat a Girona, i va estar bé tornar-nos a trobar a la nostra ciutat d'acollida. Com a cosa curiosa dir que a sobre la taula vam trobar un cartellet que deia prohibit fumar. Com que això no sol passar mai, en Cristian va demanar a la cambrera si podia encendre un cigarret...i la cambrera li va dir que no. Allò ja era massa! Els xinesos no respecten mai aquestes regles occidentals...i aquell restaurant devia ser l'únic que ho feia! Tot i que per mi això era un oasi dins un país empedernidament fumador, en Cristian i l'Andrea estaven indignats. Finalment van acatar les ordres i vam fer un dinar lliure de fum (oeeeee). Fins que, ai las, quan només quedava la nostra taula i una altra de xinesos al costat, tots els veïns van començar a fumar sense demanar permís a ningú. Les cambreres no ho van veure (o van fer veure que no ho veien) i per tant, tant en Cristian com l'Andrea van treure ràpidament el paquet per no ser menys...llàstima! : )

Entre que és de bon català tenir fred després de menjar i que el termòmetre no remuntava ni amb sol ni sense, vam agafar el cotxe per acostar-nos al temple. La veritat és que era bonic, i que la llum era neta, perquè les fotos han quedat ben bé...tot i les nostres cares de fred! El millor, per això, el fet que construïssin una ximeneia al costat de la pagoda...el contrast és brutal!

Després del temple volíem anar a veure una de les fires d'any nou que fan als temples de la ciutat, però quan vam voler anar al temple de 白云 (núvol blanc) no ens van deixar entrar (obrien a partir de l'endemà, el 25) i per tant vam decidir anar a un lloc tancat a fer una xocolata calenta. Vam acabar en un shopping mall on la calefacció era tan alta que els calçotets llargs, que fins llavors m'havien anat tan bé, em feien nosa!! Per això quan després vam anar a fer un massatge amb en Dani no me'ls vaig tornar a posar...no fos cas que al Hatsune, el japonès on vam sopar m'agafés el xarampió!