Medicina no tan tradicional, però també xinesa

Aquí la medicina tradicional ho abarca tot, persones i animals, la ment i el cos, i fins i tot problemes tant populars a occident com l'alopècia masculina troben una esperança de remei en aquesta antiga ciència.
Veieu sinó el producte miraculós inventat per un professor bacteri xinès i esponsoritzat per la més gran de les estrelles mediàtiques orientals, en Jacky Chan!!! Ja us direm si funciona l'invent.


L'altre guru de la medicina tradicional l'hem trobat en el món del porc i sota el nom de Dovro (que si mal no recordo de les meves curtes i poques estades a l'europa de l'est, en alguna llengua d'allà això vol dir bo). Aquest pseudolaboratori farmacèutic destaca pel diseny gràfic dels seus envasos. Podeu veure un concentrat d'herbes per guarir porcs amb el cridaner nom de Computerman. També impagable el saquet de pólvores màgiques amb una etiqueta on es presta a la confusió i tant pot ser un estimulador sexual per als grangers a l'hora d'establir relacions zoofíliques amb els seus porcs, com podria ser un lubricant per fer aquestes relacions més plaents. Mireu sinó la cara de felicitat del granger, que no la del pobre porquet.
Està comprovat, o plagien o no se'n surten!!!

Un diumenge al parc

Aquesta és la vista de casa nostra des del parc. Res a envejar del Central Park novaiorquès.

Aquí teniu una mostra de les activitats que fan aquesta gent, un diumenge al matí, en un parc de Beijing.

La vida a Beijing

Tot i que fa gairebé 15 dies que no ens movem de Beijing no voldria acabar aquesta fase de relativa tranquilitat sense explicar què hem fet i hem deixat de fer. Jo he començat les classes de xinès amb la Sophie, que malgrat el nom, és més xinesa que l'arròs bullit. Encara no li he demanat el seu nom autèntic, demà ho faré.

El dia a dia a Beijing es basa en la feina,l'estudi del xinès, l'Anatomia de Greis per uns, correr i el gimnàs per altres i les feines domèstiques de cada dia d'entre les quals destaquem fer pilotes de cordills perquè hi jugui la Maula, i anar-les a buscar cada 2 minuts a sota el sofà.

Els caps de setmana es basen en escapar-se de la calor com es pugui (aquí ja passem dels 35 al punt del migdia); anar a comprar el que encara no hem comprat, entre d'altres coses les bicis i sabates d'estiu; descobrir racons nous de Beijing com el parc que tenim al costat de casa i anar a treure el ventre de pena amb una pizza com Déu mana a Sanlitun, paradís del girisme més caspós.

Les bicis no les vam comprar per cares, ens en demanaven 25€ per cadascuna!!! Però el que si que ens vam firar fort van ser sabates d'estiu, i alguna peça de seda que no entrava en el guió. Una altra compra inesperada ha estat el trepant, ja som més a prop de penjar la lleixa!! Ara només ens falten les broques.

Aquesta setmana finalment hem trobat una pista de Badminton per anar a fer teràpia d'oficina, i tots plegats vam anar ahir a provar les nostres qualitats raquetistes. En Qinyun és un puto professional!!! Sense esforç fa anar l'estri aquell de les plomes com si fos una bala!!! Es veu que tot es joc de canell....haurem de practicar. Ara s'ha de veure la continiuitat que té l'activitat, ja que la pista era a gairebé una hora de l'oficina (amb trànsit, o mitja sense).

Aquesta tranquilitat però, s'acaba. Dilluns torno a començar el pelegrinatge per terres xineses fent cap a Shandong la setmana entrant, cap a Guangdong altra vegada la següent i cap a Sichuan per acabar el mes de juny.

Haurem d'aprofitar aquest cap de setmana per fer tot el que ens queda pendent: Preparar la vinguda de la Marisol i dels pares de la Marta, comprar les bicis, comprar la webcam (la de la Marta no va bé al meu portàtil), comprar un jaç per la Maula i mirar si li trobem una torratxera ben grossa per plantar-li herba.

Jo ja tinc el cap a Xizàng

Medicina Tradicional Xinesa

La Marta no va poder resistir la temptació de fer-se mirar per un dels pseudometges que passaven visita a les paradetes de medicina tradicional. Com podeu veure el sistema de diagnòstic es basa en els corrents elèctrics de la mà, per això fan servir una mena de testor per comprovar que no hi tinguis cap curtcircuit. El diagnòstic final van ser les quatre obvietats de sempre: cansament i mal d'esquena. Coneixeu algú que no que no es cansi i no hagi tingut mai, molt o poc, una mica de lumbàlgia?

Ara per 1€ que va valer, tampoc es podia demanar gaire res més. Això sí, quan li van aconsellar prendre's herbetes va dir que ja s'ho pensaria (i és que no és que no me'n fiï, eh, de la medicina tradicional xinesa, però és que posats a fer, m'estimo més anar amb un professional!!)

ANEM DE FIRA A NINGBO

Tot just una setmana abans que es fes vam assabentar-nos no només que hi anàvem, sinó que també teníem un booth...tot plegat, molt chinese way. Això sí, molt consideradament, van creure que com que en Dani tot just acabaria d'arribar de viatge, no feia falta que hi anés...
Però sort que va venir, perquè a part de poder demostrar així que no tots els noms de totes les ciutats xineses li costen de dir (Ningbo, que no porta cap s, sh, ch, z, zh és ben fàcil de dir!), em va salvar a mi del més absolut avorriment... Bé, ell i el raguitzell de paradetes que hi havia al mig dels booths de companyies i productes de la fira. Perquè aquí, a més dels stands típics esperables en una fira de producció animal, de cop trobes una paradeta on venen, a més de pots de plàstic buits de tots colors i mides, helicòpters teledirigits i aparells de massatge, maletes, roba, aparells trituradors o fins i tot medicina xinesa! Com al mercat del Ram! Mireu, mireu...

























































Ehem...us atreviríeu a dir què és exactament la medicina xinesa que surt a l'última foto??

Finalment, destacar una mostra de la millor pirateria intel·lectual, plagiant alguns dels logos més clàssics del consumisme occidental: Nike i McDonald's. Curiosa també la rèplica del barco pirata de famòbil dels plagiadors de Nike, que al cap i a la fi era una empresa d'herbes remeieres. El màrketing xinès ja les té, aquestes coses...

Guangdong IV. Guangzhou

Darrera nit a Guangdong. Hotel de Guangzhou la capital. Vistes des de l'habitació. Qui diu que a Catalunya hi ha especulació??

Guangdong III. Hotspring.

La meva penúltima parada a Guangdong va ser Taishan, famosa per les aigües termals. Hi ha un resort al més estil Caldea, amb el més assortit repertori d'hidromassatges i piscines, incloent-hi un piscina amb onades artificials. El fet d'anar-hi de nit i sense ulleres va fer que em semblés molt més glamurós del que en realitat deu ser a plena llum del dia.

Com que no dúiem banyador en vam compar un al mateix resort. Podeu veure quina talla em vaig quedar. Tampoc m'he engreixat tant!!!!!!!! El problema és que com ells són tant poca cosa, per no agafar complexe d'esquifits han magnificat les talles, i així qualsevol nyiscli pot dir que gasta una XL!!!! La saben molt llarga!!

Guangdong II. La província enreixada

La primera impressió que vaig tenir al arribar a Guangdong va ser veure tots els balcons i finestres enreixats.
El que més sobta és veure 15ens i 20ens pisos enreixats!! Es veu que allí els lladres són molt professionals i s'enfilen pertot arreu. Davant la meva pregunta de si les reixes no els podien facilitar la feina, la resposta va ser que s'havia fet una enquesta entre els lladres i usar les reixes era el mètode més freqüent. Doncs per què no les traieu? El problema deu venir quan el de l'entresòl posa reixes, la reacció en cadena deu ser immediata. Deixeu-me fer un acudit dolent: A Guangdong mai llencen la casa per la finestra!

Guandong I. Hiperrealisme i te.

En uns dels hotels de Guangdong on vaig estar la darrera setmana al jardí hi tenien escultures d'animals, bona mostra de l'hiperrealisme xinès contemporani.































Fixeu-vos en el braguer de l'elefanta!!! Quin grau de detallisme!!! Si representes una elefanta amb el seu elefantet, evidentment és perquè aquest està en fase de lactació!!!
Llàstima que els únics animals de veritat reals en aquest hotel eren els mosquits!! I per la mida ben bé podien ser elefants o girafes.





































Que sabeu el què és això?
Si mireu l'ampliació del desaigua i busqueu en un diccionari català-xinès xinès-català hi trobareu la resposta. També la podeu trobar llegint un tros més avall.

















Aquest caràcter vol dir te, i aquest instrument no és res més que un estri per beure'n. Bé més que per beure'n, per evitar fer mullader al beure'n, ja que en aquesta província a l'hora de beure te primer el fan servir com a desinfectant i netegen plats i tasses. Després en tornen a fotre la meitat a fora cada cop que reomplen els gotets. Doncs això vindria ser com una pica de sobretaula. Si mai tenim ocasió ja farem unes fotos de tot el ritual.

MAULA

Ja la tenim aquí!!

No em digueu que no és guapíssima!!

Gràcies, Marona!

CHINA DAILY (...o com ens sentim sovint)

Two cultures, one office

Foreign professionals are transplanted into a very different culture from home. Erik Nilsson discovers the dos and don’ts in the Chinese office.

Cultural differences, even more than language barriers, can make talking shop in Chinese offices tricky business. For Leanne Krinker, international department project manager for Beijing June First Middle School, this has meant minimal contact with her boss, who doesn’t speak English.
Although she studied Mandarin for two years, Krinker admits she lacks fluency and doesn’t know the language’s nuances well enough to properly address a Chinese superior.
Tomas Gustafsson, managing director and trainer of cross-cultural management firm Conchius (Shanghai), said a strong top-down hierarchy is ingrained in Chinese company culture and shapes every relationship in an office.
Instead of speaking directly, Krinker and her boss usually communicate through colleagues who serve as “middlemen” by relaying messages between them.
“The biggest change for me was the information flow, as far as what I know and don’t know. It’s a hierarchical system, which makes it more difficult to know what’s going on around you,” Krinker said. “It’s frustrating to not know what’s going on.”

Like many other expatriates working in China, Krinker said the slower information-flow in her offi ce meant she received less feedback than Western bosses offered back home.
“I just assume I’m doing a good job, and if I wasn’t, they’d say something. But I don’t know,” she said.
Asking for this feedback might not be appropriate.
Peter Karlsson, managing director and trainer of Conchius, said it was usually improper to ask a Chinese boss too many questions.
“A Western employee who does not confi rm understanding with his boss by asking, ‘why, what and when’ will be perceived to be lacking common sense or not caring for the outcome,” he explained. “A Chinese employee, on the other hand, will be considered lacking common sense and questioning the manager’s authority.”
Abinash Gongadin, of Mauritius, said his Chinese colleagues at Beijing’s Yifeng Clinic didn’t understand this when he became the clinic’s administrative assistant in 2006.
“They asked me, ‘why do Europeans always ask, why, why, why,’ because Chinese don’t,” said Abinash, who is the only foreigner on a team of six.
Australian Lindsey Furness, who has worked on and off in China for a decade as an advisor for city and county water resource bureaus, was baffled when a senior manager invited him to dinner. He said this was usually only a courteous formality, and the employee should decline with a polite excuse.
“At the beginning, about 95 percent of the time, it’s just being friendly. But after some time, it’s not. I don’t think a foreigner can pick up on that at fi rst,” he said.
What is being said is often as telling as how it is said, Karlsson explained.
“There is confusion, because most Chinese don’t want to say something negative,” said Bronwyn Broekmann, director of academic recruitment and administration at the private education fi rm English First.
“If something was wrong, I can’t imagine a Chinese employee telling me.”
When Broekmann came to Beijing a year ago, she found she had to adjust the way she spoke to her Chinese offi cemates, who make up about two-thirds of the staff.
“With Western people, it’s, ‘You should do this and this’. It is A, B and C. But with Chinese people, it’s more diplomatic, more polite,” said the 30-year-old South African.
She could tell a Western employee directly, whereas she would wait until the right moment to tell a Chinese employee privately and indirectly.
Although miscommunication can be frustrating, she constantly reminded herself to be respectful of the culture in which she worked and was a “guest”.
The key, she believes, is cultural understanding. “It’s only for a good reason, because they want to be polite and respectful. You have to keep that in mind,” Broekmann said.
And that respect, she said, is one of her favorite things about working with Chinese.

The willingness of Chinese to forgive cross-cultural miscommunications offers a ray of hope for foreigners struggling to get along in Chinese workplaces.
“In most countries like this, you’re taken to be a foreigner, you’re presumed to be rude and ignorant, and other things. And you are well and truly excused for making an error, because you are a foreigner; you are an exception to the rule,” Furness said.
Abinash said that while Chinese will often forgive communicative faux pas, it’s still important to be sensitive — but not too sensitive. “You have to put forth a conscious effort to understand, or not offend them. It’s quite hard at times, but you have to,” he said. “I try to understand, but there are so many differences, you can’t understand them all, so you have to just go along.” Krinker said that she and other expatriates adjusting to Chinese offi ce culture must subscribe to cultural understanding.
“Especially in this global world we’re living in, it’s especially important to understand what differences make things frustrating,” she said. “Obviously, they do these things for a reason.”

According to Connie Baques, regional academic manager at English First, the company uses training and stages social events such as monthly staff birthday parties and KTV nights to reduce cross-cultural confusion.
“When people get to know one another, you see their approach to problems and frustrations at work changes,” Baques said.
However, as Furness pointed out, becoming comfortable with each other can take time. “I think that often, the Chinese we work with are comfortable with foreigners at the banquet level, but are often uncomfortable with foreigners when it comes to, say, inviting them back home,” Furness said.
“There’s a social structure that foreigners don’t fi t into that well. The Chinese might not be so comfortable with dealing with someone who doesn’t have a status.”
Consequently, he said, some Chinese will often either put foreigners on a pedestal, “which is more than you’d want” or “sort of dismiss” them.
Abinash said while miscommunications are inevitable, working in a cross-cultural workplace is rewarding.
“Chinese are becoming more open to having foreigners around, and it’s getting to a point where Chinese and foreigners will blend, and foreigners will become part of the crowd.”

p.d. la de la foto petita a baix a la dreta és l'Emma!

太极拳 (TAICHI)

Aquest post va dedicat a en Marc, la Idoia, i el seu profe de Taichi...perquè, sabeu què? el taichi i el taichichuan no és el mateix! Resulta que el taichi (que en pinyin s'escriu tàijí i que en xinès s'escriu 太极) és el nom general que rep la pràctica d'aquestes arts marcials (en versió suau, però no deixen de ser arts marcials...el mateix que fan els shaolin, però en plan tranquis).
El taijiquan (taichichuan en el nostre alfabet) és el taiji que es fa amb les mans buides, el taijisan és el que es fa amb un vano a la mà, i el taijiqian és el que es fa amb una espasa. I llavors encara hi ha el mulansan, que és una coreografia amb els passos del taiqisan, però amb una musiqueta diferent...
Que com ho sé? Doncs perquè avui, que és dissabte i que no tenia classe, m'he llevat a 1/4 de 7 per anar a fer dues hores de taichi!! I després em direu que m'agrada dormir!! Mireu, mireu...

Les dues primeres fotos són de quan feiem taijisan i les dues últimes una meva amb la profe ensenyant-me un dels passos i una amb la profe i l'Emma (ella en practica cada dia al parc que hi ha a baix al seu edifici, i per això jo avui m'he apuntat!).

...és que vam tornar uns dies a casona!!

per això hem tardat tant en penjar més posts...que això de tornar per pocs dies és ben entretingut!!

Un parell de fotos per explicar com va anar...

Aquestes són les roses del ram dels 31, però és per dir que el dia després d'arribar a Girona va ser St. Jordi!! I sota els efectes del jet lag ja no sabia si el formiguer que hi havia davant els meus ulls era la rambla a vessar o la cua de xinesos per agafar l'autobús!






I parlant de Jordis!! Mireu, mireu quin cosinet que vaig conèixer acabat d'eixir, que dirien per allà Roda...
Ah, i dels germanets què me'n dieu? En Quim ja sap escriure el seu nom! I l'Oriol va venir amb mi a comprar el pa! ; )





El dia que vam anar a la Salut des de Rupit no vam portar càmera i per això penjo el mapa del google. De fet, amb tanta xerrameca, em sembla que encara que l'hagués portat no hauria fet cap foto! Quin país que tenim...i que poc que el valorem!





I res de fer festa, eh? Treballant quasi cada dia, veient la gent dels diferents departaments, xerrant amb uns, saludant-ne altres, fent dinars, sopars, reunions,...una mica de tot!






I no una, no...dues vegades vaig relliscar per les escales!! Una al restaurant on vam sopar amb les nenes i, al cap de menys de mitja hora a les escales de casa, anant a buscar la Maula, que s'havia escapat. Quin morat!! I quin mal!!