La vida a Beijing

Tot i que fa gairebé 15 dies que no ens movem de Beijing no voldria acabar aquesta fase de relativa tranquilitat sense explicar què hem fet i hem deixat de fer. Jo he començat les classes de xinès amb la Sophie, que malgrat el nom, és més xinesa que l'arròs bullit. Encara no li he demanat el seu nom autèntic, demà ho faré.

El dia a dia a Beijing es basa en la feina,l'estudi del xinès, l'Anatomia de Greis per uns, correr i el gimnàs per altres i les feines domèstiques de cada dia d'entre les quals destaquem fer pilotes de cordills perquè hi jugui la Maula, i anar-les a buscar cada 2 minuts a sota el sofà.

Els caps de setmana es basen en escapar-se de la calor com es pugui (aquí ja passem dels 35 al punt del migdia); anar a comprar el que encara no hem comprat, entre d'altres coses les bicis i sabates d'estiu; descobrir racons nous de Beijing com el parc que tenim al costat de casa i anar a treure el ventre de pena amb una pizza com Déu mana a Sanlitun, paradís del girisme més caspós.

Les bicis no les vam comprar per cares, ens en demanaven 25€ per cadascuna!!! Però el que si que ens vam firar fort van ser sabates d'estiu, i alguna peça de seda que no entrava en el guió. Una altra compra inesperada ha estat el trepant, ja som més a prop de penjar la lleixa!! Ara només ens falten les broques.

Aquesta setmana finalment hem trobat una pista de Badminton per anar a fer teràpia d'oficina, i tots plegats vam anar ahir a provar les nostres qualitats raquetistes. En Qinyun és un puto professional!!! Sense esforç fa anar l'estri aquell de les plomes com si fos una bala!!! Es veu que tot es joc de canell....haurem de practicar. Ara s'ha de veure la continiuitat que té l'activitat, ja que la pista era a gairebé una hora de l'oficina (amb trànsit, o mitja sense).

Aquesta tranquilitat però, s'acaba. Dilluns torno a començar el pelegrinatge per terres xineses fent cap a Shandong la setmana entrant, cap a Guangdong altra vegada la següent i cap a Sichuan per acabar el mes de juny.

Haurem d'aprofitar aquest cap de setmana per fer tot el que ens queda pendent: Preparar la vinguda de la Marisol i dels pares de la Marta, comprar les bicis, comprar la webcam (la de la Marta no va bé al meu portàtil), comprar un jaç per la Maula i mirar si li trobem una torratxera ben grossa per plantar-li herba.

Jo ja tinc el cap a Xizàng