Pepe, mira, una boa....vivan los novios!!

Doncs això, que vam anar a casament!

Aprofitant que havíem d'anar cap al sud, vaig trucar en Genaro i el vam anar a veure a Sevilla un parell de dies abans del gran dia. Ens vam quedar a dormir a casa seva i al dia següent vam anar amb ell a Cadiz...però de la tacita de plata no vam veure gaire res, apart de la zona d'urgències de l'hospital. Res pel que preocupar-se, un TAP pel que a en Dani li van receptar el que va quedar amb el nom de polvos: plantabén a dojo!

Total, que després de passar un moment per la platja a veure com era (llaaaaaargaaaaaaa) vam anar a dinar amb en Genaro (una mica d'arròs, per ajudar a baixar el tap) i després vam tornar cap a Sevilla per anar a buscar l'AVE cap a Còrdova...on ja ens esperaven, ja que aquella nit els hojomeneados ja havien reservat un bar on trobar-nos tot el jovent del casament. I cap allà! La veritat és que en Carles feia bona cara, però la Susana...un pèl nerviosa sí que estava! Sobretot els preocupava el temps, ja que amenaçava pluja per l'endemà i ells ho tenien tot montat per fer-ho a fora...

Al dia següent, de bon matí, ja em vaig llevar per anar a la pelu, ja que totes les nenes tenien hora menys jo, que per variar, sempre espero a última hora. Però aquest cop una mica més i em quedo sense coiffure, perquè resulta que entre la gent que anava al mateix casament que nosaltres i els que anaven a altres, doncs que estava tot ple! Gràcies a la dona que havia reservat hora a les 10 i que no es va presentar mai...

El dia s'anava aguantant, tot i que feia més aviat fred (un parell de noies que van a anar a comprar un xal ben gruixut i tot!). I un cop empolainades vam anar cap a dinar alguna cosa, ja que el casament era a 2/4 de 7 de la tarda.

I a les 6 sortíem de l'hotel. Al final vam agafar un taxi (això de caminar amb talons...) i sort, perquè era més lluny del que ens pensàvem! I a més, l'Edu, que al matí havia relliscat al lavabo tenia molt mala cara...i poques ganes de gresca!

A l'església fins i tot el nuvi va arribar tard! I quan anava cap a dintre ja es descuidava d'anar-hi del bracet de la mare!! Aquests nervis... Ara, que pel que ens va dir la mare de la Susana, la núvia havia estat molt tranquila mentre la pentinaven, però després...feta una flam!

Però la cerimònia va ser ben amena...amb el coro rociero cantant la salve...oooooe, oooooe, oeoeoe, oeoeoeoeoeoeoeoe, oeoeoe, al rocío yo quiero volver, a cantarle a la virgen con fe, oeoeoe... (per aquells que se sorprenguin, en Dani se la sap sencera i a mi em va agradar de debó...és una altra cultura, però no per això no cal esquinçar-se les vestidures, tampoc!).

I la núvia, com anava la núvia?? Doncs va, jutgeu vosaltres mateixos...

Eh, que guapa?? Això sí, el que no tenim massa clar és si es va casar amb en Carles o amb la Carla, perquè amb l'accent cordovès que tenia el mossèn, cada vegada que deia els noms semblava que estigués oficiant un casament entre lesbianes (valga'm déu senyor!!).

Després del casori pròpiament dit vam anar desfilant cap al cortijo on es feia l'àpat, en uns busos que havia llogat l'organització. Quin gust!

I allà, doncs ens vam posar les botes. Quin pernil!! I quin formatge!! I quin vi!! I quin de tot!! I un cop asseguts a taula, allò era massa! De primer, un farcellet de llamàntol amb acompanyament (ja em falla la memòria), llavors un sorbet d'oliva (cosa que ens va sorprendre molt, ja que la Susana les odia!) i finalment un filet amb foie (que en Dani, ja sense tap, va degustar doblement, ja que jo ja no podia més)...

Uns quants nuvis i cigonyes (fins i tot a la taula d'en Jimmy, que no esperava ni la pedrera!) i cap a fer-ho baixar tot plegat, que convenia!! Vals, vals no n'hi va haver, però un d'agafats sí (a aquelles hores encara no havia agafat la foto de la Montse, què hi farem!), i una sevillana i tot (on la Susana va deleitar-nos, cosa que en Carles...potser si haguessin ballat una sardana...).

I partir d'aquí, marxa fins a quarts de 7! Això sí, a aquelles hores em sembla que només quedàvem catalans...vam deixar el llistó ben alt!!

Penjo unes quantes fotos de quan vaig convertir-me en reportera gràfica gràcies a la càmara de la Montse i l'Uli...i aquí m'estalvio els comentaris, que podrien ser perillosos!! Però ens ho vam passar moooooolt bé!!