CAMBODJA (3)
Un cop vistos els temples vam anar a veure una altra zona de Cambodja, Battambang. Finalment ens vam decidir per anar-hi en vaixell: tot i que el viatge era llarguet, vam pensar que seria una bona manera de veure un paisatge diferent al de la carretera. La veritat és que sí que era un altre paisatge, però...va acabar semblant-nos monòton! Quasi 7 hores enmig de l'aigua, confiant que el patró tenia bona orientació, ja que a nosaltres ens semblava tot idèntic: aigua, aigua, i aigua. Amb herbotes i barques flotant o amb cases que més o menys semblaven tenir bons fonaments, però aigua pertot arreu. Tot i veure-ho amb els meus ulls, no era capaç d'imaginar-me la vida allà. El fet d'haver de dependre d'una barcassa (o de l'habilitat natatòria) per fer qualsevol cosa; de criar gallines en una gàbia plantada a l'aigua per, molt de tant en tant, no menjar peix, peix o peix per esmorzar, dinar i sopar; d'abocar-ho tot al riu al que després demanes bones captures...un cop més, vaig ser conscient de la sort que crec tenir per ser d'on sóc.
Arribats a la ciutat, vam trobar tot un grup de tuc-tucs que ens esperaven per mirar d'aconseguir clients als hotels pels que treballaven. Quasi tots els estrangers, seguint l'instint gregari, vam acabar al mateix que, almenys, era barat i net. Com que ens feia molt mandra al dia següent tornar a agafar un transport per tornar a Pnomh Phen vam decidir aprofitar el dia. Després de regatejar amb els suposats guies turístics de la zona vam acordar que al dia següent aniríem a veure els voltants de la ciutat en moto. I ens va agradar, l'excursioneta! De fet, més que els llocs turístics que vam veure (un parell de temples, unes grutes on els khmer rouge van fer de les seves, estàtues de buda, un tren de bambú) ens va agradar molt el paisatge i veure els pobles on la gent conrea arròs; i a més a més té un gos, un parell de vaques, quatre gallines i molts nens.
La tornada a Pnomh Phen ens va servir per veure la ciutat en plena activitat. També vam aprofitar per fer les últimes compres, fer un bon sopar i acomiadar-nos del país. Al dia següent, ben aviat, vam anar cap a l'aeroport camí cap a Beijing.
Arribats a la ciutat, vam trobar tot un grup de tuc-tucs que ens esperaven per mirar d'aconseguir clients als hotels pels que treballaven. Quasi tots els estrangers, seguint l'instint gregari, vam acabar al mateix que, almenys, era barat i net. Com que ens feia molt mandra al dia següent tornar a agafar un transport per tornar a Pnomh Phen vam decidir aprofitar el dia. Després de regatejar amb els suposats guies turístics de la zona vam acordar que al dia següent aniríem a veure els voltants de la ciutat en moto. I ens va agradar, l'excursioneta! De fet, més que els llocs turístics que vam veure (un parell de temples, unes grutes on els khmer rouge van fer de les seves, estàtues de buda, un tren de bambú) ens va agradar molt el paisatge i veure els pobles on la gent conrea arròs; i a més a més té un gos, un parell de vaques, quatre gallines i molts nens.La tornada a Pnomh Phen ens va servir per veure la ciutat en plena activitat. També vam aprofitar per fer les últimes compres, fer un bon sopar i acomiadar-nos del país. Al dia següent, ben aviat, vam anar cap a l'aeroport camí cap a Beijing.
