FIRES DE ST NARCÍS

Fa anys, que no sóc a Girona per Fires. I deu ser que em faig gran, perquè no enyoro tant les barraques com passejar per Girona i sentir l'olor de moniatos, de castanyes, de tardor. Veure la gent mudada amb les sabates polsoses d'haver estat passejant per la devesa. La cara d'il·lusió dels nanos que van o vénen de pujar a les atraccions. El munt de gent que, un cop l'any, va a la plaça del vi a veure castells. Els sopars de colla, de feina, del gimnàs...

A Cambodja vam trobar una fira. Com el país, era cutre: hi havia una nòria una mica més alta que en Dani, parades de dardos, un tren de la bruixa i cavallitos per la mainada. A les fotos no es veurà, però els cavallitos eren cotxets de joguina per mainada instal·lats dins caixes de ferro enganxades a una estructura també de ferro que l'encarregat feia girar manualment. Algunes, fins i tot estaven decorades amb llumets...




Tot i la qualitat de les fotos (aquell vespre no vaig agafar la càmara i a la blackberry no se li poden demanar miracles), us en feu una idea, oi?

Bones Fires a tots els gironins...i als que siguin a Girona de pas!!