PEDRAFORCA

De tant en tant va bé fer una sessió de descompressió, encara que sigui treballant des de "headquarters". En Dani ja portava dies per Catalunya, i jo, m'hi vaig afegir a mitjans de setembre, després de fer els exàmens de conduir i de xinès.
I tot i que entre setmana ens vam portar bé i vam anar a treballar, van arribar els caps de setmana. El primer vam poder fer el que feia dies que desitjava: banyar-me al mar. L'aigua, gelada, però tan gustosa com la recordava. O potser més i tot, després de tants dies...
I el cap de setmana següent, tot i que no feia gaire bo, vam anar a pujar el Pedraforca amb en Pau, la Cristina i en Martí.

El vaig pujar quan devia tenir 13 o 14 anys, i el recordava més dur, sobretot la tartera. El fet que hi anés amb els del club d'esquí, amb qui no hi tenia gaire confiança, tampoc hi devia ajudar. O sigui que em va agradar tornar a pujar-hi! A més tenia ganes de veure la Cristina i en Pau!

I en Martí? Ah, sí, que va arribar una mica més tard, ell, al cim...ehem!! : )