les nostres mini olimpíades

Això de treballar a la Xina comporta trobar-te en situacions surrealistes com la que ens va tocar viure la setmana passada...

Dilluns a primera hora vam anar cap a l'aeoport per agafar un vol cap a Guangzhou, on ens esperava el xofer d'en Lei, el nostre home a Guangdong. Ens van portar fins a un complex turístic a Qingyuan, i ens van dir que preparéssim una xerrada/presentació d'Hipra, que la faríem havent sopat i abans que el cos tècnic de Wen's (el client amb major número de truges de la Xina) es reunís. Em va tocar fer-la a mi i em vaig decidir a precedir-la d'una petita introducció en xinès...però a part del bona nit no sé si van entendre res més. Buàààà....

A veure si ens trobeu a la foto! El complex turístic era el típic xinès: de lluny no està malament, però a la que comences a fixar-te en els detalls, sempre hi ha alguna cosa que fa nosa. Faltava una mà de pintura a tot arreu, l'habitació no tenia internet i feia olor d'humitat i resclosit. Però tenia una piscina que feia prou goig, i fins i tot una activitat desconeguda anomenada shrimp catching (caça de gambes?)

Al dia següent va començar el dia sense fi: a primera hora, esmorzar complet amb la típica aigua d'arrós (allò que nosaltres mengem només quan tenim diarreres), fideus de dos classes diferents, ous bullits, verdura amb all, baozis i mantous. D'allà, les 60 persones que érem ens vam repartir en dos busos i ens van portar a jugar a paintball. Bé, he dit jugar? Amb les nafres amb les que va acabar part de la gent i les ploraneres de les dues nenes que anaven al nostre grup no estic tan segura que allò fos un joc. Això sí, tot i que seria l'última cosa que jo em pensava que faria a Xina, va estar prou bé!Després de refer-nos de la calor, ens van portar amb autobús a un poble petitó amb una mena de port on vam agafar una barcassa per anar riu amunt a veure una mena de temple de pedra (des del barco, eh, que ja estàvem entaulats per dinar!) i tornar riu avall. Tot plegat, una xarlotada, que diria en Dani...Això sí, vam aguantar la sessió de fotografies com uns campions. Si no ens vàrem fotografiar amb mig barco no ens vam fotografiar amb ningú! Aquí ens teniu amb l'uniforme: polo Hipra i gorra de l'agència de viatges!

A la tarda, tips com rènecs, ens van portar a fer ràfting. Bé, allò no era ben bé ràfting, ja que era qüestió de, per parelles, pujar en una barca de goma i anar seguint el curs d'un canal artificial que havien creat. Sense rems, sense guia...i amb una gibrelleta al cap i un xaleco de porex-pan. Ah! I un pot per tirar aigua a les altres barques que en Dani va tenir esmicolat al cap de 5 minuts! El cas, però, és que aquesta activitat va estar molt bé! El canal era llarg, d'uns 5 kms, però era força natural, l'entorn era verd i bonic, l'aigua era neta, i els ràpids i les baixades estaven ben aconseguides! Ens ho vam passar pirata! Això sí, vam arribar moooooolt abans que els altres! De fet, va haver-hi un moment que vam quedar sols enmig d'un altre grup que van baixar abans que nosaltres...i tot i que només vam entendre laowai (guiri) vam suposar que el que havien dit era tots contra els laowai, perquè vam acabar ruixats de dalt a baix i implorant pietat!

Tot i que ja era mitja tarda i nosaltres hauríem donat el dia per acabat, encara ens va tocar anar a veure un espectacle de minories ètniques (pots comptar, xinos han disfressats de pastorets) i anar a sopar en un macrorestaurant dels que agraden als xinos. Ah, i després encara ells es van repartir entre el karaoke i les hot springs! Sort que abans van parar a l'hotel i nosaltres ens van escaquejar...

I, al dia següent, quan ja ens pensàvem que tot allò s'havia acabat i només ens faltava fer una xerrada tècnica sobre necròpsies (en Dani) i discutir amb els del laboratori (tots junts) encara ens van portar a...esquiar sobre herba!! Amb un pet de sol que queia i au, posa't les botes d'esquí, genolleres, colzeres, casc (no us perdeu el model pin-y-pon d'en Dani) i cap amunt del prat! Ens vam fondre!


Sort que aquella sí que era l'última activitat programada, i, després del dinar de rigor vam poder acabar la feina i tornar aquell mateix dia a Beijing! L'esponsorització i participació en les olimpíades de Wen's havien acabat...per aquest any!

Les cases de Zhejiang i el llac de les mil illes

La setmana passada amb en Zhou vam fer una mini visita a Zhejiang, nom de província el qual no ser pronunciar. El primer que crida l'atenció en aquesta província al sud de Shanghai són les seves cases. Es veu que aquí, qui té quatre duros es fa una casa al més estil torre senyorial de principis del XX. S'ha de dir però que l'arquitectura i les combinacions cromàtiques no acaben de ser encertades...pel nostre gust, és clar.


El motiu de la visita era coneixer els subdealers que havia reclutat en Mr. Ting i de pas fer una mica de formació respecte les vacunes de porcs que tenim a la Xina i les patologies que prevenen. Per tot això vam fer una mena d'stage en un hotel a la riba del 千岛湖 o llac de les mil illes. De fet de llac no en té res, no és res més que un pantà fet construir per en Mao cap allà als 50s del segle passat. O sigui, que va ser una mena d'assaig de les tres gorges. Amb aquesta presa van cobrir un bon tros de zona muntanyosa i de rebot van crear més de 1800 illes i un reclam turístic, sobretot si tenim en compte com els agrada als xinesos la barreja d'aigua i muntanya.

Hem de reconeixer però que si no fos pels 38 graus a l'ombra i el 99% d'humitat relativa, el lloc tindria més encant que Sau i Susqueda plegats. Això si, l'especulació i la deixadesa d'aquesta gent ja han malmès bona part d'aquest encant. En això van més ràpid i són més eficaços que nosaltres amb la Costa Brava.

JJOO (o la culminació del Beijing erlinglingbanian -BJ 2008-)

Qui més qui menys, tots devíeu veure la inauguració, oi? Doncs jo només n'he vist trossets...i en Dani em sembla que no n'ha vist res! Quin parell de desastres!! Jo la tinc gravada, per això, i espero un dia amb calma, veure-la sencera. El cas és que em sembla que ja en tinc una idea feta: molta gent. Molt programada. Molt autòmates. De fet, és una mica el resum de la Xina d'avui en dia...

Ja sabeu que al sorteig que van fer per repartir les entrades entre els xinesos i els residents estrangers ens van tocar 6 entrades, 4 pel dia 17 i 2 més pel dia 23. Després de molt insistir, li vam prometre a en Qinyun que li vendríem una de les entrades pel seu nebot, mentre que l'altra li havia dit a en Liuguohua si la volia i m'havia dit de seguida que sí. Al final, l'acompanyant d'en Liu no va ser el nebot d'en Qinyun, per això, sinó la Sophie, la nostra profa de xino. No és que insistim en aparellar-los, però el cas és que a ella també li feia molta il·lusió anar-hi i al final en Dani, en un sopar de catalans, va col·locar dues entrades que sobraven a en Qinyun i el seu nebot, de manera que tothom va quedar content.

Pengem unes quantes fotos dels dos dies que vam estar a dins l'estadi. Per la tele es veia moooolt millor, sí, però la veritat és que era molt xulo, ser-hi! L'estadi ens va impressinar i tot i que els xinesos no són la bomba com a públic, l'ambient era guai. Clar, tampoc he estat en cap altres olimpíades per poder opinar...

El que també ens va agradar molt va ser tot el que envoltava l'estadi. Tant el cub com l'esplanada que hi ha entre aquest i l'estadi, la font amb la gent quedant xopa entrant i sortint, les làmpares en forma de niu al mig de la gespeta, les flors a tot arreu...llàstima que hi havia poques papereres i que la torre de les mil llums que van posar al fons era bastant horrorosa. Però no podia ser tot perfecte!

Ara que les olimpíades han acabat (sí, falten els paralímpics, però ni molt menys el seguiment serà tan espectacular com pels olímpics...penseu que quan en liuxiang es va lesionar i va decidir no córrer els 110 metres valles...la meitat de l'estadi es va aixecar i va marxar...tan li era que haguessin pagat 8 o 10 vegades el preu de l'entrada per veure el sér ídol...aquella nit, ja no els servia per res) no estic molt segura de com se senten els xinesos. Hi ha qui diu que estan deprimits, perquè ja ha passat el que els ha mogut des que en Samaranch els va donar els jocs fa 7 anys. També hi ha qui creu que els xinesos no són nostàlgics, i ja miren endavant, cap a un nou objectiu. Jo crec que hi ha de tot, com a pertot...

Com a coses dolentes de les olimpíades segur que n'heu sentit més vosaltres que nosaltres des de dins: la nena que cantava des de dins pq a fora tenien la guapa, el seguiment de la televisió (hi ha algun altre país, a part de Xina, que jugui?), les zero manifestacions que van celebrar-se a les dues zones destinades per tal fi (tot i les múltiples sol·licituds recollides i mai considerades), la gran quantitat de gent que han fet fora de la ciutat, etc, etc. Com a coses bones de les olimpíades, egoísticament parlant, dues: les noves línies de metro i la millora de la qualitat de l'aire. Una cosa quedarà...i l'altra malauradament no.

...i set dies després s'ha fet la llum

Avui, set dies després que comencessin els JJOO, finalment hem vist el sol i el cel blau!!!! Els ha costat 3 dies de pluges i mal temps, però ha valgut la pena, avui ni calor ha fet!!! Com diu sempre la Marta, amb dies així, aquesta ciutat sembla una altra. Llàstima que en siguin l'excepció.

Deixeu-me afegir que no és només una sensació...mireu què he trobat avui a les notícies!

Pequín aconsegueix aire de qualitat i un cel blau

Les mesures d'última hora i la pluja han propiciat que el cel de Pequín es trobi en el seu millor moment en deu anys. Dels últims 19 dies, 10 han aconseguit un índex de contaminació per sota de 50, que es considera bo segons els estàndards internacionals. La resta de dies no ha sobrepassat el 100, límit entre la qualitat moderada i la dolenta. Superats els temors que la contaminació de l'aire afectés els Jocs, ara s'espera que el cel blau es mantingui fins a la fi del gran esdeveniment.

I jo, des que he arribat que no em prenc antihistamínics...i aguanto bé! A veure si dura!!

Ha fet el cim!!!

Em sembla que eren els japonesos de Fujitsu que feien uns aires condicionats molt silenciosos. Hem de dir però que els xinus, a més a més, els saben fer molt còmodes. I si no pregunteu-li a la Maula.

Amb aquesta ascensió ha fet el cim!! Més amunt ja no pot anar!!

La 宝峰, akka Sophie

Ara ja farà més d'un any que em va començar a fer classes de xinès a mi i potser més de mig que ens fa classes a tots dos. Ja era hora que li dediquéssim un post!!!!

Us presentem la 宝峰 (Bao Feng), altrament coneguda com Sophie, la nostra mestra de xinès. Una noia molt trempada.

Com a bona dona soltera xinesa als vint-i-llargs, la seva mare li fot la tabarra cada dia perquè trobi xicot i es casi, però em sembla que ella no està per la feina. Fins i tot li ha presentat en Liuguohua, però resulta que fuma i que els seus signes de l'horòscop no són compatibles!! També fent honor a la seva nacionalitat és xafardera de mena i no entén que la gent no es vulgui casar, que prenguem el sol o que sopem més tard de les 8 del vespre. I menteix molt malament, ja que tot i ser de tros el pitjor estudiant que ha tingut mai, no para de dir-me: 很好丹尼!!!!! (hen hao Danni, molt bé Dani!!!). Deu ser que la paguem bé!!!

Ei, mireu-la aquí amb en Liuguohua!! No em digueu que no fan bona parella??

Falta 1 dia

A menys de 36 hores per la inauguració dels JJOO aquest és l'aspecte que té el cel de Beijing.

Si demà ens llevem amb un cel blau i un dia radiant serà qüestió de començar a creure en miracles i demanar la beatificació d'en Mao. En benefici d'ells he de dir que la tercera foto està trucada, ja que s'hi pot veure la ronya dels vidres de la finestra (són tan cracks que al posar-les ho fan de manera que no les puguis netejar mai més!).

Cal dir però, que, a diferència del cel, de moment el que sí que han netejat són els carrers: meitat dels cotxes i ningú al carrer: fora venedors ambulats, fora recicladors, fora treballadors immigrants amb casc i carmanyola. De fet a Barcelona 92 van fer el mateix amb les meuques, els rodamons i els independentistes.

Escala a Helsinki, 05-08-08

Aquesta vegada volem amb Finnair, i com que tenim gairebé 6 hores d'enllaç de vols a Helsinki, res millor que agafar un autocar i anar a treure el nas als carrers de la capital finesa.

Entre desembarcar, fer un pipi, passar controls, orientar-se, demanar informació i agafar el bus, ja t'ha passat una bona estona. Llavors 40 minuts de trajecte. Fet i fotut, i si no vols patir per perdre el vol a Xina i menjar alguna cosa, et queda entre 1 i 2 hores per passejar, i si li treus el temps de buscar un mapa i orientar-te per ser més efectius en la visita, la cosa pot arribar a ser un vist i no vist.

Tot i així vaig poder anar amunt i avall pel parell o 3 de carrers més cèntrics i comercials que tenen i arribar al port on hi havia una mena de mercat amb productes de temporada: només tenien rossinyols, pèsols i tomàquets!!! I totes les paradetes el mateix!!! Vés per on, ara que hi penso, tot i ser a ran de mar, no hi havia peix!!

És pot dir que Helsinki és una ciutat molt europea del nord, agradable de passejar-hi, però sense cap maravella per descobrir-hi. Com a curiositat dir que fer pipi al wc públic de l'estació de trens val 1 oro, que els bars es diuen "Ravintola" i que en un dels carrers principals tenen la placa d'un animal diferent a cada cantonada. Potser la Marta pot intentar esbirnar el perquè d'aquestes plaques durant la seva passejada.

els pizzeros es van casar!!

Altrament coneguts com a Carlota i Marc, els pizzeros, després d'un any sense tenir ni un dia de vacances, se n'han anat de lluna de mel (passejada de nuvis) a la costa est dels Estats Units i Hawai!

Però abans (ells) van passar per l'altar i (tots) vam celebrar l'enllaç. La veritat és que, entre que l'Emma de la Marta i en Jordi tot just ha fet un mes, que la Iona de la Clara i l'Albert té la mare morta de calor i sense turmells i que tots plegats ja tenim una edat, ens pensàvem que la festa seria més tranquila, però encara déu n'hi doret, el que la vam liar! I és que trobar-nos tots plegats i poder compartir una estona és cada vegada més difícil, però també per això, també ens fa molta il·lusió!

I una foto més de tots plegats perquè veieu que quan ens hi posem, tots fem moooooolt goig!!

Enhorabona als que es van casar, als pares acabats d'estrenar i als que estan a punt de fer-ho!!

CARLIT 270708

Aquest cop no va arribar als 3000 metres, però va estar la mar de bé, també! En veritat érem 5, la Cristina, en Pau, la Mar, en Dani i jo, però només vam fer cim nosaltres tres. I com que ens vam deixar la càmara, des d'aquí un agraïment a en Guillem, un noi ben trempat del Vallès que no només ens va fer la foto, sinó que a més ens la va enviar per mail!!

19.07.2008 Camp Nou, Barcelona

No Surrender
Radio Nowhere
Out In The Street
The Promised Land
Hungry Heart
Summertime Blues
Brilliant Disguise
The River
Atlantic City
Candy's Room
Janey Don't You Lose Heart
Waitin' On A Sunny Day
Backstreets
Because The Night
Livin' In The Future
Mary's Place
Tunnel Of Love
The Rising
Last To Die
Long Walk Home
Badlands
-
Jungleland
Born To Run
Bobby Jean
Glory Days
Dancing In The Dark
American Land
Twist And Shout


I no cal afegir gaire res més. Bé, sí, una cosa: hi érem! A veure si ens trobeu aquí: http://www.vimeo.com/1381482

IPVS 2008 a Durban, Sudàfrica

Pels volts de Sant Joan, amb el Professor Groc (Dr. Huang) -per cert, que aquells dies va ser el seu sant- i en Zhou, vam anar al congrés de la societat internacional de veterinaris de porcí, en anglès IPVS. La cosa es feia a Durban i la veritat és que la ciutat ens va decebre a tots. Deixada, una mica bruta, força pobra i sobretot molt insegura. Quan es feia fosc no podies anar enlloc, i fins i tot de dia no et recomanaven sortir de les zones més transitades. El problema és que no hi havia trànsit enlloc!!!Per acabar-ho d'adobar, a l'aeroport de Johanessburg, o com s'escrigui, em van tirar l'ordinador per terra i me'l van espatllar i a l'hotel em van fotre la jaqueta. Bé, per ser exactes me la vaig deixar al bar de l'hotel...i va desaparèixer.

Com a toc folklòric ens vam apuntar amb els del Cresa a una visita a una mena de granja de cocodrils amb espectacle Zulu, ja que Durban és la capital de la regió Zulu. Una mena de Pastorets que no van arribar a la sola de la sabata dels d'en Salés. De cami cap al lloc vam poder comprovar com els blancs viuen en bunkers de tàpia alta i filferrades, en alguns casos fins i tot electificades. Ja els ho regalo.

El millor del congrés va ser poder trobar-se amb vella gent coneguda i poder-ne conèixer de nova. De fet per això es fan aquests congressos.

Una altra visita en pocs dies!

Que va venir la Mart!! Ja em comença a fallar la memòria (l'edat...i que la pendona de la Mar no em donava les fotos...fins que les hi he robat del pc!!), però diria que en Josep va marxar un dimecres i el dissabte arribava la Marona petitona!

La vaig anar a buscar a l'aeroport, i, com que aquell dia feia solet, fet força insòlit, no la vaig deixar ni descansar i vam anar de pet cap a la gran muralla. Me la imatxinava més gran!!
D'allà vam tornar cap a la civilització, i vam anar al carrefour...començaven les compres! Quanta geeeeeent...I quina soooooooon....

Al dia següent la vaig portar a un mercat d'antiguitats força gran, Panjiayuan. Això sí, després de l'experiència amb el 3r anell amb en Josep...vam agafar un taxi! D'allà vam haver de tornar a casa a buscar el passaport, ja que era l'últim dia que podia recollir les entrades dels jocs, a Wanfujing. I allà, vam ser testics d'una demolició d'un edifici....quanta poooooools!! Una estoneta després, i com a bona guiri, la Mart es va jampar un escorpit. Total, ben fregidet...
D'allà vam anar a Houhai on la Mar es va quasi estrenar amb els palets xinesos, però com que el que vam demanar no ens va acabar d'agradar no vam triomfar gaire...

Una altra de les coses més típiques de Beijing és la plaça Tiananmen, i vam anar-hi al dia següent. Allà li vaig ensenyar a la Mar l'entrada de la ciutat prohibida, amb el típic retrat d'en Mao i després, tot xino xano vam arribar fins el parc del darrera la ciutat prohibida, des d'on pots veure la immensitat de l'espai on vivia l'emperador i la seva família.
Com que feia pinta de ploure, d'allà vam anar al mercat de la seda a començar a prendre vistes pels múltiples regals i d'allà, ben cansades, a fer un massatge de cap a peus. De fet, menys el cognom, em sembla que ens ho van remenar tot...i ben a gust que ens vam quedar! Tant, que d'allà vam decidir anar al meu taiwanès preferit, per acabar de completar el dia. I que bo que era tot!Com que em vaig agafar el pont de Sant Joan al matí següent encara vaig poder acompanyar la Mar al temple del cel. Feia força que no hi anava, i la veritat és que la rehabilitació que han fet de cares als jocs els ha quedat ben bé...
La resta de dies que la Mar va passar a Xina els va aprofitar per anar a veure la resta de la llista quasi inacabable de coses que hi ha en aquesta ciutat: la ciutat prohibida, el temple d'estiu, la torre de la campana, el temple Lama, etc. Quan sortia de la feina la trucava i l'anava a veure i prendre alguna cosa amb ella, o bé anàvem a sopar.
I quan en Dani va arribar de Sud-Àfrica vam anar a fer l'activitat típica que ens faltava: menjar ànec!! Bé, això i el que més fan els xinesos que vénen a Beijing de turisme últimament: visitar l'estadi olímpic!
Com a última excursió vam anar a veure unes gorgues que ens havien de recordar el senyor dels anells...però després d'haver estat a Nova Zelanda (oooooole) i a sobre amb la música maquinera xunga xarnega xina de fons, allò va ser més aviat un fiasco. Això sí, vam riure!
I com que tot lo bo s'acaba...vaig acompanyar la Mar a l'aeroport (i amb les presses d'última hora una mica més i perd l'avió, pobreta!! Sorry!!) i ella va tornar cap a la nostra estimada Catalunya, mentre nosaltres ja pensàvem en els pocs dies que ens quedaven per venir a prendre una mica el sol!