JJOO (o la culminació del Beijing erlinglingbanian -BJ 2008-)

Qui més qui menys, tots devíeu veure la inauguració, oi? Doncs jo només n'he vist trossets...i en Dani em sembla que no n'ha vist res! Quin parell de desastres!! Jo la tinc gravada, per això, i espero un dia amb calma, veure-la sencera. El cas és que em sembla que ja en tinc una idea feta: molta gent. Molt programada. Molt autòmates. De fet, és una mica el resum de la Xina d'avui en dia...

Ja sabeu que al sorteig que van fer per repartir les entrades entre els xinesos i els residents estrangers ens van tocar 6 entrades, 4 pel dia 17 i 2 més pel dia 23. Després de molt insistir, li vam prometre a en Qinyun que li vendríem una de les entrades pel seu nebot, mentre que l'altra li havia dit a en Liuguohua si la volia i m'havia dit de seguida que sí. Al final, l'acompanyant d'en Liu no va ser el nebot d'en Qinyun, per això, sinó la Sophie, la nostra profa de xino. No és que insistim en aparellar-los, però el cas és que a ella també li feia molta il·lusió anar-hi i al final en Dani, en un sopar de catalans, va col·locar dues entrades que sobraven a en Qinyun i el seu nebot, de manera que tothom va quedar content.

Pengem unes quantes fotos dels dos dies que vam estar a dins l'estadi. Per la tele es veia moooolt millor, sí, però la veritat és que era molt xulo, ser-hi! L'estadi ens va impressinar i tot i que els xinesos no són la bomba com a públic, l'ambient era guai. Clar, tampoc he estat en cap altres olimpíades per poder opinar...

El que també ens va agradar molt va ser tot el que envoltava l'estadi. Tant el cub com l'esplanada que hi ha entre aquest i l'estadi, la font amb la gent quedant xopa entrant i sortint, les làmpares en forma de niu al mig de la gespeta, les flors a tot arreu...llàstima que hi havia poques papereres i que la torre de les mil llums que van posar al fons era bastant horrorosa. Però no podia ser tot perfecte!

Ara que les olimpíades han acabat (sí, falten els paralímpics, però ni molt menys el seguiment serà tan espectacular com pels olímpics...penseu que quan en liuxiang es va lesionar i va decidir no córrer els 110 metres valles...la meitat de l'estadi es va aixecar i va marxar...tan li era que haguessin pagat 8 o 10 vegades el preu de l'entrada per veure el sér ídol...aquella nit, ja no els servia per res) no estic molt segura de com se senten els xinesos. Hi ha qui diu que estan deprimits, perquè ja ha passat el que els ha mogut des que en Samaranch els va donar els jocs fa 7 anys. També hi ha qui creu que els xinesos no són nostàlgics, i ja miren endavant, cap a un nou objectiu. Jo crec que hi ha de tot, com a pertot...

Com a coses dolentes de les olimpíades segur que n'heu sentit més vosaltres que nosaltres des de dins: la nena que cantava des de dins pq a fora tenien la guapa, el seguiment de la televisió (hi ha algun altre país, a part de Xina, que jugui?), les zero manifestacions que van celebrar-se a les dues zones destinades per tal fi (tot i les múltiples sol·licituds recollides i mai considerades), la gran quantitat de gent que han fet fora de la ciutat, etc, etc. Com a coses bones de les olimpíades, egoísticament parlant, dues: les noves línies de metro i la millora de la qualitat de l'aire. Una cosa quedarà...i l'altra malauradament no.