sola davant el perill

Triar per triar, m’hauria estimat més no estrenar-me com a auditora i continuar amb el meu rol de co-auditora, però…no va poder ser. Per això, i tot i el mal de panxa de nervis, no vaig tenir més opció que carregar-me d’autoconfiança i pensar que, al final, es tracta de “sentit comú”. Això sí, em vaig llegir la guideline de les GMPs unes quantes vegades!! El que se m’havia fet tan pesat de llegir quan no em calia, es va convertir en el meu llibre de capçalera aquella setmana.

I la veritat és que les auditories van anar bé. Sí, em van fer un parell de preguntes per les que em vaig treure un as de la màniga (i vaig córrer a trucar al mestre de les GMPs tan aviat com vaig estar segura que seria a la feina i disponible per corraborar-ho), però vaig patir més perquè no havia controlat bé el temps a la primera visita i no vaig poder acabar de revisar la paperassa que no pas per por a no saber la resposta a alguna cosa.

A més, vaig tenir sort amb la gent. A la primera visita, em va acompanyar una noia xinesa que de ben petita va anar a viure a Hong Kong amb la seva família amb la que ens vam avenir de seguida. De fet, va ser ella que em va proposar, el dia que quedava al mig de les dues auditories, d’anar a veure plegades el llac de la ciutat de Hangzhou, que, segons resen els anuncis de la CCTV5, és “the most beautiful city in China”.

No sé si aquest eslògan és un pèl exagerat o no, però la veritat és que el llac em va agradar. Com quasi sempre, vaig pensar si no hi havia massa barques circulant pel llac, si el color del’aigua no era massa diferent a la de l’estany de banyoles, si les guies turístiques no podrien ser una mica més amables...però ja se sap que quan ets a un país d’acollida, fas bé de guardar-te aquestes opinions per tu i quedar-te amb la part bonica del que veus. Penjo unes quantes fotos que em va enviar la Fiona perquè us en feu una idea (que per cert...més mona...al tornar de l'excursió de Yunnan vaig arribar a l'oficina i vaig trobar un sobre en el que m'havia enviat les fotos impreses en paper fotogràfic i amb una nota de bons desitjos...:)).

Després d’aquest tour la meva panxa em va avisar que la calor i els nervis eren massa per ella i em va fer cancel·lar un sopar amb els directius de la segona fàbrica que anava a veure. No és la millor manera de començar una relació, però almenys em vaig poder recuperar i encarar la segona auditoria sense tenir por d’haver de córrer per trobar un lavabo (i perdoneu el to escatològic del post!).

I, de nou, destacar la gent que vaig conèixer en aquest altre racó de la Xina, on no hauria anat a parar mai si no hagués estat perquè algú va confiar en mi per fer les auditories dels proveïdors d’APIs mentre fos per aquí. Jo ja sabia que aquesta fàbrica tenia una joint-venture amb una empresa catalana perquè ho vaig veure per internet, però, passada la sorpresa inicial, vaig somriure recordant que la Rosmi me n’havia parlat al comiat de la Dolo...uns quants anys abans. El cas, però, és que el món continua sent petit, perquè tot dinant, la responsable de la planta em va dir que ella mateixa havia estat a Barcelona i a Girona visitant les plantes de la companyia amb la que estaven començant a fer una planta nova...i que havia aprofitat per fer una mica de turisme i havia estat a Llafranc! Ostres...i això no és casualitat?

Més tard, quan revisàvem la paperassa, van fer venir un noi de Barcelona que estava a la Xina expatriat, d’ajudant del responsable de muntar aquesta nova planta de la que em parlaven al matí. Us imagineu? Estar en un racó de món, envoltada de xinesos amb els que creus que no tens res a veure i, de cop, que un d’ells et parli de Llafranc i que s’obri la porta i acabis parlant en català amb un noi que ells et presenten, pensant que et farà il·lusió. Hehehe...com deia el pare d’un meu amic: si no fos per aquests moments i tants altres!