Empatia pels números

Abans de res voldria dir que estic a favor de l'avortament..així com de la seva regulació.

Dit això, avui he llegit que a la Xina hi ha 20 milions de naixaments cada any....i 13 milions d'avortaments. A part, les mateixes autoritats admeten que les xifres no oficials poden ser més grans. Pequín atribueix aquest alt índex d'interrupcions de l'embaràs a la falta d'educació sexual, una assignatura pendent de la nova Xina del gran desenvolupament.

És possible que tant la nostra tradició catòlica com la manca d'una llei del fill únic facin que el nostre número d'avortaments sigui menor, proporcionalment parlant.

Però no són només números. A mi, escoltar com la professora de xinès em deia que de petita anava a veure, amb els companys de classe, els fetus avortats al descampat del costat del centre de planificació familiar del seu poble...em va colpir. Ella mateixa va tenir, temps després, un avortament. Segons em va explicar, no sabia que fent l'amor amb el seu xicot es podia quedar embarassada. Però per ella, no va ser traumàtic. Va ser la manera com va parendre que havia de fer servir preservatius. També no fa gaire vaig llegir que Durex obria la seva segona planta a la Xina, però que no era perquè la demanda de preservatius hagués crescut molt en aquest país, sinó perquè des d'aquí, on els costos de producció eren més baixos, també era més fàcil (i barat) distribuir a la resta d'Àsia.

13 milions d'avortaments...no és només un número.