Va de visit@s (II)
La visita de la colla pessigolla es podria definir com a: ohhhh...quina verreriaaaaaaa!!!; ohhhh…quina bafaradaaaaaaaa!!!!
Jo crec que és gairebé l’únic que van dir, des que van pujar a l’avió a Frankfurt, fins que van tornar a pujar a l’avió a Beijing. Hehehehe….això sí, vam riure molt!! I em sembla que, dintre de tot, la Xina els va agradar més del que s’esperaven! La qüestió estava en posar les expectatives una mica baixes. Quan els deies…ai, això no sé si us agradarà gaire…tornaven entusiasmats! I en canvi, quan els recomanaves alguna cosa que a nosaltres ens agradava tornaven mig desencantats! Ja ho diuen, que entre gustos no hi ha disputes!A part del tema turístic, hi havia el tema logístic. I això incloïa el dormir (quins menàge-a-trois i parelles homos que van arribar a organitzar!!), el menjar (mcdonald’s i pizza hut a punta pala...molt típic del país!!) i el transport (metro –on van ruixar mig vagó amb nenuco-, taxi –on no es van deixar enredar i van reclamar el canvi-, tren –per anar a Shanghai-, barco –a shanghai per veure el bund de nit i al palau d’estiu-, cotxe –amb el nap-buf i la doctora fent de bobby i pluto-, furgoneta i tobogan –per anar i baixar de la gran muralla-...ara que hi penso, els va faltar la bicicleta!!).
Les visites, segons ens van dir, van anar de menys a més. La plaça Tiananmen, Qianmen i els hutongs (putóns, que en deien ells) no els va acabar de fer el pes. La ciutat prohibida i el temple Lama, tampoc gaire. Però el parc Jingshan, Wangfujing, el temple del cel, el palau d’estiu i Shanghai sí que els van agradar. Ara, el lloc turístic que es va emportar la medalla d’or va ser, clarament, el mercat de la seda. Tres tardes senceres, s’hi van passar!! Hehehehe...les botigueres ja els coneixien!!
A nosaltres ens va saber una mica de greu no poder estar més amb ells, però ens va agradar molt poder passar amb ells el cap de setmana a Shanghai, on encara vam anar a cremar 4 petardus, tot fent un revival del Món Apart!! 
Però sobretot vam estar molt contents i agraïts que ens vinguessin a veure...i ens portessin embotit!! Hehehehe. Gràcies trempats!! I una salutació especial a la Montse (i els seus amics!!) que és una de les nostres més fidels seguidores del bloc!!
Y eso que a mi…las visitas me estresan un poco! Siempre quiero quedar bien, que la gente se sienta cómoda, ser una buena anfitriona, llevarlos a sitios que les gusten, acertar con las recomendaciones, etc, etc. Pero creo que esta vez no fue del todo mal. Almenos eso dicen ellos!
Cenamos, claro está, pato.
El lunes, mientras Dani y yo trabajábamos, la parejita de vacaciones se fue a la muralla y, en un ataque de “aprovechar el tiempo al máximo” vieron también la ciudad prohibida. Qué moral!! Eso sí, los dejamos recuperarse un poco llevándolos de cena al Bellagio, un taiwanés cerca de casita. El martes recogieron todo y conocieron a su relevo: Montse, Uli, Jordi, Elena y Montse, que llegaban para pasar una semana en China…
La visita consisteix en pujar en un autocar que et porta al mirador més alt, i també més llunyà, de la presa i del canal de 5 pisos que han hagut de fer per no tallar el trànsit fluvial. 
La segona parada és al costat de la presa, i la 3a la fas a la banda de baix de la paret, però potser la tens a 1 km ben bo. Així doncs l'immensitat de l'obra queda difuminada per la distància i la calitxa, cosa que et fa veure-la no gaire més interessant que resclosa del Pasteral. 
En fi, jutgeu vosaltres mateixos, però sempre hi ha els turistes locals que disfruten de la visita i se senten orgullosos de que el seu país sigui el que la té més grossa i el que en té més.
Només faltava el carnús d'en Ronald McDonald disfressat de Fu Man Xu!!
La gent de Sichuan tenen fama entre els xinus de saber viure la vida!! O sigui, que sembla que la feina, se la miren com els gats l'aigua, d'un tros lluny. Havent dinat, ja només pensen en baixar cap al bar i fer la partideta. Aquests bars són famosos pels seves cadires o sillons i pel te que s'hi serveix. Això si, res de cafès, tallats o carajillus amb raig per netejar el got. Aquí bàsicament s'hi veu te i s'hi mengen pipes o cacauets. Per altra banda, hem de dir que és el que més s'acosta al concepte de bar mediterrani a la Xina, ja que a la resta del país no són gaire gent de bar. 
Com a casa nostra, al bar, els de Sichuan hi van a jugar a cartes, domino, fer-la petar...però ells no tenen cap mania a fer-hi una becaina si els agafa una passió de son d'havent dinat.
Tot sigui tenir al personal entrentingut.
