De camí cap a l'EBC...

Vam sortir de Lasa amb un pot de vidre ple de cafè i un altre ple de llet: la versió tibetana de dos cafès amb llet per emportar. Encara que...més val això que res! També vam marxar anant en Yair, la Michal, en Dani i jo al seient del darrera...no era que fos molt còmode, però segons en Pema, el guia, durant el primer tram havíem d'anar així per si trobàvem algun control. El tracte era que ell aniria al darrera, amb les bosses, així que allò era, si més no, sospitós...

Al cap d'una estona vam parar i vam reequilibrar les coses: vam barrejar com vam poder el cafè amb la llet i vam canviar en Dani per en Pema (el més nyisclis dels tripulants). Però allò no acabava de ser el tracte, i els malucs, per molt que el paisatge fos maco, se n'anaven ressentint...

O sigui, que un cop vam haver visitat el llac (llac, tu has vist un llac? Sí, allà, entre la boira, corre que ja no es veu!) vam esbossar el primer complot. Aquella nit treuríem tot el nostre equipatge del cotxe i l'endemà l'endreçaríem de manera que quedés un lloc per el guia. Al cap i a la fi, ell cobrava per seure allà, i nosaltres no ben bé...

A l'hora de dinar, noodles d'aquells tan bons, i una becaineta per acabar d'arribar allà on vam fer la primera nit. Bé, abans vam anar a visitar un monestir, però en una mena de prova per demostrar qui és més fidel a la seva fama de garrepes, si els jueus o els catalans, cap de nosaltres va pagar per entrar...Vist un, vistos tots...Plovia....Quina mandra...etc, etc!
Això sí, abans d'anar a dormir, una partideta (o dues, o tres) a la versió israelina de l'UNO...