Lasa. Primer dia.

O millor dit, primera nit. La pastilleta va fer efecte, si més no pel que fa a la diuresi: 5 cops em vaig haver d'aixecar a pixar aquella nit. Això si el mal d'altura poc que el va fer passar, feines tenia arribar a la tassa entre mareig i mal de cap. Finalment va arribar el matí, la primera missió era situar-se sobre el mapa.

Lasa, com a bona ciutat colonial xinesa es divideix en la part xinesa i la no xinesa, o sia tibetana. Com sempre de la xinesa res a veure ni res a dir. De la tibetana, tot gira al voltant del Temple de Backhor en el sentit de les agulles del rellotge, com els peregrins.

Al voltant d'aquesta volta s'extén la part antiga, amb carrerons estrets, temples amagats, infinitat de mercats i paradetes; i fins i tot un sector musulmà amb mesquita inclosa.

L'arteria principal de la ciutat és el carrer Beijing, que uneix aquesta part antiga i el palau de Potala. Al nord d'aquest carrer hi ha el temple de Romache. Aquí s'acaba Lasa, però per veure-la i viure-la cal perdre's sense pressa pels carrerons i badar a cada paradeta de betes i fils, o yaks confitats. Si més no per esperar que et passi la torta del mal d'altura.

La primera aproximació a Potala ens serveix per saber que no serà fàcil trobar entrades, les venen en nombre limitat d'un dia per l'altre i la cua es comença a formar a les 6 del matí per tal d'aconseguir-ne...