...i com deu ser la nuralla amb neu??

Després de la tormenta i el vent que va bufar el cel va quedar, com diríem amb la Surro, "ben bau"! I vaig començar a pensar que no cada dia neva a Beijing, i que no cada dia fa uns dies bonics, i que aviat no podríem dir ni que cada dia podem anar a veure la muralla! Per això vaig proposar a en Dani anar a veure-ho tot junt i de cop: la muralla amb neu i en un dia bonic.
Vam triar Jiangkou, que és una zona de la muralla salvatge, en el sentit que, com que no s'hi arriba amb cotxe ni amb telefèric a) no està súper poblada (important si volíem veure un tros blanc de neu) i b) no està restaurada (o maquejada, com diríem amb l'altra Cristina).
A més, ja sabíem com s'hi anava, ja que hi vam voler anar amb els iraelians que vam conèixer al Tibet quan van ser a Beijing. Aquell cop, però, no vam ni tan sols intentar-ho, perquè plovia, i ens havien dit que el camí era força dret.
Aquest cop, però, allò no ens va aturar. I vam enfilar cap amunt. Al cap de poca estona, vam trobar un xinès que cuidava perdius i faisans i li vam demanar si anàvem bé. Ens va dir que sí, però que vigiléssim amb la seguretat.


El camí no semblava pas tan complicat, tot i que de neu n'hi havia força. Vam decidir provar-ho i, en cas que la cosa es compliqués, fer mitja volta. Feia bon dia i l'aire era fred, però pur. Valia la pena mirar què ens deparava aquell caminoi, a part d'unes vistes agraïdes.


Al cap d'una bona estona, per això...la cosa es va anar complicant. A més, no sabíem massa bé on anàvem, ja que era el primer cop que fèiem aquell camí. I pujar, anàvem pujant...però ens preocupava la baixada. De fet, anàvem amb vambes i prou i no volíem quedar encigalats.

Per això, quan vam començar a no veure-ho clar ens vam estimar més evitar haver de cridar al RACC xinès i fer valer el que tenim els catalans: seny! Així doncs, ens vam quedar sense veure la muralla amb neu...només la vam veure de lluny...allà dalt...però vam decidir que en aquell cas valoraríem més el camí que l'objectiu. I la veritat és que va valer la pena.

A més, gràcies al google imatges podem imaginar-vos com devia ser veure-la des de dalt: