Neva a Beijing!

Llevar-se i obrir la cortina per veure quin dia fa no ha deixat de ser una costum per mi...tot i que sovint el que veig només em fa venir ganes de tornar-me a amagar sota els llençols.
Aquest cop, però, vaig endur-me una bona sorpresa: nevava. I amb força! Ja havia començat a agafar al carrer i tot, i els gronxadors-aparells d'exercicis del complexe on vivim estaven ben coberts de neu. Em va fer il·lusió, i vaig córrer a fer una foto amb la blackberry i escampar la notícia: neva a Beijing!

Anant cap a la feina em vaig adonar que tot i que la neu no és estranya a la ciutat (cada any solen caure més o menys volves), semblava que aquest cop els agafava desprevinguts. Les clavegueres estaven força embussades i a cada cantonada es formava un xip-xap considerable. A més, molts conductors ja tenen problemes en condicions normals, només faltava que els afegissin un factor lliscant a la carretera. La gent, per això, no somreia, ni semblava estar de mal humor pel fet que queiés neu del cel, ni mostraven cap signe d'immutabilitat...la incapacitat de reacció dels xinesos no deixa mai de sorprendre'm.

Vaig passar-me el dia a l'oficina i, al sortir, vaig comprovar que continuava nevant. Caram, allò no era un fet puntual del matí del dimarts, sinó que semblava que la cosa anava per (una mica) més llarg. I així va ser...dimecres al matí encara queien 4 volves. Al sortir de l'oficina, per això, vaig tenir la sensació que ho havia somniat. I quasi me n'hauria convençut si no hagués estat pels pilons de neu que hi havia al costat dels arbres, i als llocs on no passaven ni cotxes, ni gent. A la carretera i a la vorera, en canvi...ni rastre. Com era possible? No feia tanta fred, d'acord, però no podia ser que la neu s'hagués fos tan ràpid. Aquell dia, a més, vaig haver de tornar a casa a peu (m'havia deixat el moneder no sabia on, i la targeta del bus suposadament a l'oficina) i vaig poder comprovar que no era només davant l'oficina, que la neu havia desaparegut, sinó al llarg de tot el camí de l'oficina fins a casa. Distreta, vaig decidir no donar-hi més importància.

Però, al dia següent, quan ja no hi comptava, vaig trobar quatre dits de neu flonja que havia caigut durant la nit. Després de fer classe de xinès amb la BaoFeng vaig anar cap a la feina i vaig entendre el secret: no és que tinguin màquines llevaneus, ni tan sols posen sal a les carreteres o voreres. El que fan és mobilitzar la brigada d'escombraneus per recollir la neu dels carrers, posar-la en carretons i acumular-la on no faci nosa. Aaaara ho entenia tot! Efectivament, a partir de dijous, ja no hi havia neu enlloc, ni tan sols al cel, ja que el vent que va bufar aquell dia es va endur els núvols beeeen lluny.