I el cap de setmanaaaaa...quan te n'adones, ja ha passat!

Sobretot quan és intens...

Dissabte vam començar anant d'excursió amb en Cristian i l'Andrea a Beianhe. En Dani hi havia anat la setmana anterior a córrer per entrenar-se per la marató i li va agradar el lloc, i em va convèncer per anar-hi aquest cap de setmana. Jo ho vaig comentar a en Cristian...i entre tots vam estirar l'Andrea.
Una de les raons per les que aquesta excursió va agradar a en Dani va ser perquè no hi havia escalons de formigó...almenys per pujar. Els xinos son així: a cada lloc on pugen, fan camí o escales d'obra. Per nosaltres, això trenca tot l'encant que pugui tenir un lloc, deixa de ser natural. Però és clar...qualsevol els convenç del contrari!
Una altra de les raons, que en aquest cas no vam poder apreciar, eren les vistes que es veien de Beijing des de dalt de tot. El cas és que, per ser el primer dia, ens ho vam agafar amb calma, i aprofitant que a l'Andrea semblaven fer-li figa (ehem!) les cames...jo també vaig insistir en agafar la drecera per evitar l'últim tram de pujada.
Finalment, la tercera raó és que el paisatge s'intueix bonic...si més no a la primavera -o la tardor- quan els arbres comencin -o comencin a deixar de- tenir fulles.

Cansats però contents, al vespre ens vam animar per anar fins al Paddy's, on els del casal català havien organitzat el primer campionat de futbolí. Un noi de la Cellera que és a Beijing des del 1982 es dedica a muntar autèntics futbolins cordoba pels bars de la ciutat, i es veu que en dos mesos que fa que s'hi dedica, ja en porta 25 de muntats. Clar que pels del bar és bona cosa: en Jordi els el munta gratis, i llavors amb el tema monedes, van a mitges. Com deia ell, ara és qüestió de popularitzar el joc entre els xinesos! Nosaltres, per ajudar en aquesta tasca, doncs, vam participar en el campionat i, tot i que, almenys jo, no pensava guanyar ni el primer partit, es veu que les pràctiques amb l'Uli a l'Escala aquest estiu van servir d'alguna cosa (bé, i la mica d'ajuda d'en Dani, tot s'ha de dir), perquè...vam arribar a la final!! Ei, i hi havia 10 parelles!! No està malament, eh?? Llàstima que al final les 6 ampolles de vi en les que consistia el primer (i únic) premi van anar a parar a mans d'una parella de St Cugat però...una altra vegada serà!
I avui ens hem repartit: al matí en Dani ha anat a córrer (amb un vent i una fred que feia...) i jo a la tarda he anat a ioga...després de tant temps que m'havien caducat els calés de l'última vegada i he hagut de tornar a pagar. Tot i l'enrabiada, la veritat és que m'ha anat bé estirar l'esquena i posar punt i quasi final al cap de setmana (falta estudiar una mica de xinès...i un capítol de Lost!!).