Cuina xinesa. Punt i Final

Per molt exòtica, gustosa i exquisita que sigui la cuina xinesa, res no em podrà fer oblidar un bon entrecot del Collsacabra. A veure si podem aprofitar aquest kit kat a terres catalanes per treure el ventre de pena.

La Cuina Xinesa. El Hotpot Sichuanès

El primer pas és triar la cervesa el nom de l'apat ja anuncia que caldrà refredar l'estómac

El Hotpot, que en xinès té un altre nom que m'ha intentat dir la Licong però que no hi ha hagut manera d'entendre, és una perola posada en un fogó al mig de la taula i que va bullint. El menjar te'l vas fent tu, i l'ordre de les viandes que hi vas posant està establert per tradició. La gràcia està en veure què pesques quan ja hi han posat diferents coses, ja que és força profund i no saps què te'n sortirà. El líquid de bullir no és res més que una barreja d'aigua, oli i sobretot, sobretot bitxo vermell i pebre negre, a banda de mil altres espècies. Hi ha els radicals que només tenen aquest líquid, però després hi ha l'alternativa d'agafar el de la foto, on al mig i tens brou per a estómacs delicats. Per rebaixar una mica el picant abans de cruspir-te el que pesques, ho pots remullar en una vinagreta a base d'oli de peix, mel, sal i salsa de soja, però quan ja hi has xucat tres vegades ja és tant o més picant que l'olla mateixa.

Una altra curisositat del Hotpot són les marranades que s'hi bullen: budells d'oca, venes de porc, xampinyons en forma de titola, carpaccios de vedella congelats, o com es pot veure a la foto, serp i estómac de vedella. Això si, que la cervesa no hi falti!!!


Tips com rànecs, el trio maravillas: En Zhou, en Hou....i en Laoguai. A punt de fer el rotet.

La Cuina Xinesa. Tercera Part

Premi per qui endevini què és el que estic a punt de cruspir.

A)gos
B)gat
C)serp
D)mono















Faves a la catalana, llàstima que no hi hagin posat la butifarra negra!!

Pebrots del Padrón. Aquí allò del mas pequenyu no val. Aquí el cabró és el que no és ben tou, que vol dir que no està ben cuit, i que vol dir que no ha perdut el picant. No ho havia passat mai tant malament. M'ho van dir quan ja m'havia menjat el més cru del plat!!!

Ara em pica la curiositat de saber si passa el mateix amb els gallecs.

El meu pare sempre es queixa de que no hi ha prou lloc a taula i que no hi queben els plats. Res més fàcil que apilar-los. Com és que no hi haviem pensat mai?

La Cuina Xinesa. Segona part

Ara anem pels plats, però abans deixeu-me que us ensenyi els començals i l'ambient del local. Local de carretera on vam coincidir amb un autocar de l'incerso. Em sembla que es pensaven que els havien dut allà per veureu un laoguai. Com m'agrada ser l'atracció!!















Ous durs amb salsa de soja. El que sobta és el color del rovell. No hauria de ser groc en comptes de verd?? Està podrit? Fermentat? El gust us asseguro que és el mateix...
















Aquest encara fa prou bona pinta, però no us deixeu enganyar, no proveu de menjar els trossets vermells. Estan trucats!!!
















Sopa de verdures amb sang de pollastre coagulada per ebullició. No cal patir, a 100 graus tot mort.

La Cuina Xinesa

El sistema d'extracció d'aire: un ventilador al revés.

Els ingredients: No se sap ben bé què és però que no hi falti el bitxo!!!

Els cuiners: L'Adrià i la Rusqui

Imperdonable

Estic llegint la meva darrera entrada al blogg. Imperdonable. Prometo que a partir d'ara, abans de penjar cap més comentari, els repassaré. Em cau la cara de vergonya pensant que algú el pot llegir.

Sort que no hi he posat cap "fins hi tot", però dissabte de sobte l'abdomedari tingué un dubte.

En Fabra, en Coromines i l'Espriu són morts, però Mossén Cruells no s'ho mereix.

Creuant el Yang Ze

Aquest matí he creuat el Yang Ze, el riu més llarg de la Xina, i el és gros que he vist mai. Diguem que és més gros que l'Onyar, fins i tot que l'Onyar i el Ter plegats; i si voleu hi podeu afegir el Güell i el Galligans que segur que tots junts no en fan un com aquest. És un riu de 8 carrils. Posats a veure coses grosses, ahir vam marxar de Beijing des de l'Estació de l'Oest, Beiing xi...no sé què, suposo, oi Marta? La més grossa de Beijing, i evidentment, també la més grossa que mai he vist. Per acabar-ho d'amanir era divendres al vespre, així que la gentada corrent amunt i avall feia l'escena més gegantina. Fins i tot van entrar un malalt en un llit a pes de braços de dos familiars, per la cara que feia diria que se l'enduien a morir a casa, i no era pas gens vell.
El que em va soptar de l'estació, a part de la mida, va ser la gran quantitat de grups organitzats d'occidentals que anaven en tren, i alguns no pas a prop, com a Shenzhen, i tots semblaven de paisos nord o est europeus, per la cara i per les banderes holandeses i poloneses que duien les guies corresponents.

L'estada al vagó-llit, va ser d'allò més xinesa. Jugant a cartes amb els pantalons arremangats i la porta oberta del compartiment. Per ser la primera vegada no ho vaig fer malament. Una mena de Remigio, la veritat força entretingut, però que en Zhou i en Qing en són professionals, i ens van afeitar a mi i a la Linda, que semblava que no era la primera vegada que hi jugava, però que deuria tenir males cartes o no ella no dóna per més.

I ara ja som a Wuhan, on hi faran el 3r APVS (Asian Porcine Veterinary Society) Congress, però avui només tenim reunió amb els nostres amics de YH, i demà només hi ha l'acreditació al congrés i l'arribada de la comitiva filipina, amb el Dr. Bruguera al capdavant.

Ara de moment, mortes hores d'hotel.

矛盾 (MÁO DÙN)

Avui, post de cultureta xinesa: Sabeu què vol dir máodùn (矛盾 )? Vol dir contradicció. El curiós és l'etimologia de la paraula...
Es veu que hi havia un paio que venia armes. Aquest home deia que tenia un máo (矛), que és la paraula xinesa per dir escut, que era irrompible. Que era el millor escut del món i que res no el podia travessar. Aquest mateix home deia que tenia una dùn (盾), que és la paraula xinesa per dir llança, que era imparable. Que era la millor llança del món i que ho podia travessar tot. Tothom admirava les seves armes, però un home es va quedar pensant i li va dir que allò no podia ser, que si l'escut era irrompible i la llança imparable hi havia una contradicció, i que si de cas provés què cedia primer. El venedor va quedar ben fotut...i a partir d'aquí va sorgir la paraula máodùn (矛盾). Oi que és interessant?
Va, una altra! El caràcter xinès per dir avall o sota és xià (下) i el caràcter per dir amunt o sobre és shàng (上). Si ajuntes els dos caràcters et surt aquest 卡 que es pronuncia kà. I què vol dir kà? Doncs una cosa que ni va cap amunt ni va cap avall...una cosa que està bloquejada! Tot i que aquest caràcter, com que sona d'una manera semblant a "card" també s'utilitza per dir tarja.
Què us sembla? Us ha agradat la lliçó d'avui? ; )

Una setmaneta de relax

Després d'unes setmanes voltant per la Xina puc gaudir d'un cap de setmana lliure sencer i de 4 dies de feina a l'oficina!!! Qui deia que viure Beijing pot ser estressant???!!! Avui em toca anar al mercat de la seda a buscar el traje fet a mida per 80 oros, barat, barat, però una mica just d'espatlles!! Llàstima que la tranquil·litat durarà poc, i divendres ja ens tens a tots plegats i en trenc cap a Wuhan, on hi fan l'APVS 2007 (Asian Porcine Veterinary Society) i on ens hi trobarem en Sergi, i una colla de Philipinos convidats. I d'aquí cap a casa, a pasar-hi l'aniversari i assistir amb tots els honors a la reunió!!!! Haurem de començar a pensar en el discurs...tot i que si tenim en compte que en Sergi ho és, potser ell ja el farà per tots...jejeje...

Tornar tornarem el dia 6 de maig, però al final sense la Mauleta, ja que els de aduanes fan festa i no ens podriem saltar l'aïllament, ja és mala llet. Esperem que la Mar ens pugui fotre un cop de mà i carregar-la quan ja siguem aquí i els corruptes aduaners treballin.

Fins i tot llavors la Maula serà legal, només quedaré jo, clandestino!!

QUE EN FAIG 31!!!!

Una de les poques diferències que ha tingut aquest aniversari respecte altres que he passat a casa és que aquí la majoria de gent no m'ha dit per molts anys, sinó sheng ri kuai le! I que aquest cop no n'he fet pocs, sinó unes miques més...31! glubs!

Una curiositat d'aquí la Xina. Quan fas un regal d'aniversari a un xinès, aquella persona no desembolicarà el regal ni l'obrirà davant teu. Això fa que et quedis amb el dubte de si el regal els ha agradat o no....fins que normalment et truquen i et diuen: gràcies!!! m'ha agradat molt!! Es veu que és de mala educació obrir-lo davant la persona que et fa el regal! Per això quan avui la Linda m'ha regalat una caixeta de vidre per posar les joies que estava molt ben embolicada li he demanat si li feia res que l'obrís a davant seu...i m'ha dit que no! Jo no me'n podria pas estar!! La LiCong, molt mona, m'ha regalat un pot ple de prunes, que m'encanten (i amb la fibra que porten...). Ah, i en Dani ha anat sol! a comprar un ram de 31 roses vermelles...i se n'ha sortit!! Jejeje...m'hauria agradat veure'l per un foradet! De fet, l'altre dia vam demanar-li a la meva ex-profa si li volia donar classes (té gel·los que jo sé més xinès que ell... ; )), però va anar trobant excuses fins que vam deduir que no li interessava...què hi farem, en buscarem un altre!

Ah, una altra cosa curiosa. Sabeu què fan els xinesos quan es cremen els dits (per exemple agafant un plat calent)? Nosaltres ens bufaríem els dits o, a vegades, els posaríem sota l'aigua freda, oi? Doncs ells s'agafen el lòbul de l'orella! Ahir vam anar a dinar amb un xinès i ho va fer, o sigui que li vaig demanar per què l'orella...la seva lògica és que l'orella no és gaire sensible (pq és cartílag) i per tant, no sent tant el mal. O sigui que se l'agafen per transmetre la calor a un lloc que no sigui tan sensible...curiós, eh?

Va, penjo la foto dels companys d'oficina que avui també m'han regalat un pastís d'aniversari!!
Quan l'Emma em passi les fotos de la classe de xinès (avui hem anat a dinar) també les penjaré, OK?

我在大学上课！

Això de tornar a classe és tota una experiència! I això de compaginar-ho amb la feina, tota una novetat! La veritat és que puc seguir bé les classes, i a vegades em plantejo demanar que em posin en un nivell més alt, però després de la classe d'avui, en la que la profa semblava que en comptes d'haver practicat taiqi s'hagués pres speed, m'han passat les ganes! A més, el tema caràcters no el porto massa bé, pel que ja m'està bé poder practicar, i la profa aquesta m'agrada molt, i també hi ha l'Emma, una noia de Barcelona amb qui anem juntes...Crec que em quedaré a veure què tal!
Això sí, cada dia és com una marató...surt de casa (normalment amb la sensació que vaig tard), córrer cap a la parada del bus, espera que arribi el 944 o el 386, baixa a BeiHang (2 parades), espera el 743, baixa a ChengFuXiKou (2 parades), arriba a l'edifici on tenim classe (el que està més lluny de tots), 2 hores amb una profa i 2 hores amb una altra, surt, córrer cap a la parada de bus, espera el 307 o el 630, baixa a ZhongGuanCun (4 parades) o a ZhiChunLi (4 parades), arriba a l'oficina, vés a dinar abans que tanquin la paradeta, posa't a treballar a la tarda, vés a agafar el primer que passi i vagi cap a casa, baixa a ZhiChunLu (3 parades), arriba a casa, estudia xinès...i buff...a sopar i bona nit!!!!
Després de 3 dies, estic contenta...A veure quan aguanto!!

AMARAL...i companyia

Després d'indignar-nos per haver repartit les entrades que teníem guardades als nostres noms (es veu que havien rebut instruccions "de dalt" que a partir de 2/4 de 7 podien repartir-les entre la gent que no en tenia) vam aconseguir unes entrades de premsa i vam acabar entrant a l'auditori de la ciutat prohibida on es celebrava la inauguració de l'any d'Espanya a Xina. Si nois...on ens hem de veure!

El més interessant? Amaral, sense cap mena de dubte. Bé, ells i el curiós intercanvi de papers entre el ministre de cultura xinès i la vicepresidenta del govern espanyol. El xino, contràriament al que jo esperava, va fer un discurs curt i ras. "Ma Li Ya Te Le Sha Fe Nan De Sha De La Ve Ge" va deixar anar un rotllo que fins i tot va aburrir el micro (es va quedar sense so durant una bona estona, he he...).

Més cosetes destacables? Una bona quantitat de freaks (alguns amb un atrezzo més pepero que no pas socialista, i també uns quants buròcrates entre els quals una parella de iaions sortits de no sé on que van monopolitzar l'Eva Amaral durant el que jo considero massa estona), una bona proporció de catalans (tot i que en les imatges i referències a l'Estat espanyol només va sortir el Barça com a campió de la copa d'Europa (i no és precisament una queixa!)) i una mitjana d'edat prou alta (exceptuant les filles del cònsul i els estudiants d'espanyol de l'instituto cervantes). Ah, i el logo... a veure si sou capaços de veure què representa... I, en homenatge a l'enigmàrius enyorat, ja us he donat una pista!


Algunes imatges més...OK? Per començar, la lletra d'una de les cançons que va tocar Amaral:

EL UNIVERSO SOBRE MI

Sólo queda una vela
encendida en medio de la tarta
y se quiere consumir.
Ya se van los invitados,
tú y yo nos miramos,
sin saber bien qué decir.
Nada que descubra lo que siento,
que este día fue perfecto
y parezco tan feliz.
Nada como que hace mucho tiempo
que me cuesta sonreír.

Quiero vivir,
quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero encontrar mi sitio.

Una broma del destino,
una melodía acelerada
en una canción que nunca acaba.

Ya he tenido suficiente,
necesito alguien que comprenda
que estoy sola en medio de un montón de gente.
¿Qué puedo hacer?

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad.
Quiero vivir,
quiero sentir el universo sobre mí
como un náufrago en el mar.

Quiero encontrar mi sitio,
sólo encontrar mi sitio.

Todos los juguetes rotos,
todos los amantes locos,
todos los zapatos de charol.
Todas las casitas de muñecas,
donde celebraba fiestas,
donde sólo estaba yo.
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor.

Sólo queda una vela
encendida en medio de la tarta
y se quiere consumir.

I, ara sí, les imatges...























Els primers són els que van portar l'acte, la directora de l'instituto cervantes (que tenia accent català) i ell el presentador del canal espanyol de la CCTV (que no he vist en ma vida)! Llavors també van sortir l'ambaixador, el ministre de cultura xinès (que ens va ensenyar que l'api i la pastanaga van arribar a la Xina des d'Espanya, a través de la ruta de la seda), la vice (al natural encara és més seca i arrugada), i, com actuacions, un grup de txalaparta (Tukunak), un de jazz aflamecat (D3), Amaral i, com no, una cantaora, Marina Heredia.



Per cert, que Amaral van ser els únics que es van dirigir al públic en xinès...tot i no haver-lo parlat mai! De fet, jo els vaig felicitar per la versió en català de la cançó "Camins" de Sopa de Cabra...aquí a l'esquerra en teniu la prova!



Ah, i ja per acabar, la crònica! A la inauguració també va venir en Liu Guo Hua, que va conèixer una periodista que seria a la nostra mateixa fila. Total, que la periodista era d'Europa Press i avui, navegant per internet he trobat la seva crònica:

"Me ha gustado todo", comentaba uno de los asistentes, el productor Liu Gouhua, que acudió al acto acompañando a unos amigos españoles. "Por ejemplo, me ha parecido muy interesante la percusión con las maderas. Nosotros tenemos algo parecido, con tambores, pero el sonido de la madera lo hacía muy especial. Y a Amaral ya los conocía de antes por mi amigos, y en casa los escucho a menudo", dijo Liu, a quienes los grupos presentes le habían transmitido "mucha energía".

Els amigos españoles som nosaltres...ehem, ehem... Quasi que em quedo amb la crònica d'en Rafa Poch de la Vanguardia, amb qui vam estar una bona estona xerrant el dia de la "calçotada": (...) Lo que hay detrás de ello (el año de España en China) se resume en un simple dato: nuestra balanza comercial con China. Por un lado, ellos nos compran por valor de 1700 millones de euros, mientras que nosotros les compramos 14.000 millones. La "imagen de país" debe contribuir a cambiar ese estado de cosas. Goya, Velázquez, Gaudí, Picaso, la Fura dels Baus, el flamenco, los toros y el Real Madrid, al servicio de nuestra balanza comercial.

I Olé!

M'estreno

Si per mi tot això de la Xina, Beijing i tot plegat és una novetat, ara hi hem d'afegir això del Blog. És la primera vegada que escric en aquesta mena de diaris personals, però alhora públics. Se'm fa una mica estrany escriure per mi, però a l'hora per no sé qui, i al mateix temps per ningú. Per altra banda no si jo faré bo el titol del Blog, ja que si tot va com fins ara, més que tres anys a Beijing, seran "3 anys com el cul d'en Jaumet a la Xina". Però per això hi som, i content de voltar.

Vaig arribar el dia 17 de març, i després de 15 dies d'aclimatació, incloent-hi una visita a IKEA, ja vaig començar a voltar com una baldufa. Guanxi, Jiangsu i Shanghai, en una tournée de 10 dies que es va acabar aquest dimarts. Diumenge a 2 de 6 del matí marxem amb en Zhou (el meu fidel escuder) cap a Tianjin, per fer-hi un seminari a les 8 del matí (un diumenge, algú pot estar interessat en assistir a un seminari un diumenge a les 8 del matí? es veu que aquí a la Xina si!!). Tornem el dilluns i dimarts ja marxem cap Sichuan, fins divendres. I així anar fent....

Així doncs puc ben dir que les meves experiències Beijingeses són ben poques: el gimnàs de sota a casa, IKEA, Zhi Chun Lu amunt i avall i la visita dels instal·ladors del satèl·lit. Quatre paios per muntar una parabòlica: un que es va tallar les ungles a la nostra habitació i va escopir tres o quatre cops per la finestra, mentre els altres tres provaven de captar el senyal movent la paella amunt i avall. Esperem no trobar les ungles a dins el llit, de moment avui hem canviat els llençols.

Com que no trobaven senyal treient l'estri per la finestra, ens van proposar posar-la al terrat de manera il·legal, amb el perill que la trobés l'amo de l'edifici, la desmuntés i n'haguéssim de posar una altra. L'oferta valia la pena, ja que si això passava, la segona la pagaven ells. En cas d'una tercera, ho deixaríem córrer. Fet i fotut hi van estar tres quarts d'hora i no van trobar res. Així que van marxar, no sense abans demanar-nos 100 cuais per les cerveses del sopar, mira que bé!!! Una coça al cul!!

Total que de moment no podem veure cap canal decent de televisió, així que haurem de tirar uns dies més dels DVDs magníficament subtitulats.

M'oblidava una experiència Beijinesa!!! El Samosa Tea House!!! Un dels restaurats més cars de Beijing!!! Amb espectacle inclòs. Un espectacle a base de mòmies de la cançó xinesa, tretes de Cine de Barrio, que per no tenir, ni tenien cançons pròpies i es dedicaven a versionar els èxits del moment. Un fart de riure al principi, una indiferència a la mitja hora i unes ganes de marxar terribles després de 2 hores del mateix!!! Això si, sempre podrem dir que vam ser uns privilegiats, a l'altura de les millors butxaques de la ciutat.

Jo avui he anat a passar la revisió mèdica per la working visa, i tots dos a la polícia per registrar-nos. Cada dia una mica més legals. Esperem ser-ho del tot ben aviat. Per si de cas, farem veure que som bons espanyolets i aquest vespre anirem a escoltar la Maria Teresa F de la V, a veure quines mentides diu.

Pel dia que ha fet, diríem que ha arribat la primavera, però si de cas, serem prudents i ja us ho confirmarem més endavant.

A Xina, no hi ha res impossible

Tot i que pot semblar un anunci de Nike, és veritat, no hi ha res impossible a la Xina. En situacions en les que a casa tiraries la tovallola, aquí troben la manera...

...i al revés!! Coses que a Catalunya o fins i tot a Europa semblen senzillíssimes aquí són ben enrevessades.

Alguns exemples:

. Quan miràvem de llogar un pis en vam anar a veure un que ens va agradar bastant. Li vam demanar a la propietària si tenien tele per cable, i ens va contestar que a Xina està prohibida. Vaig pensar que em prenia el pèl, ja que quan estava a Ming Dou Yuan fins i tot veia TVE internacional! Però es veu que no, que només els estrangers tenen permís legal per veure canals estrangers... Bé, fins aquí encara es podria entendre, oi? El cas és que quan vam llogar el pis on estem ara vam pensar que estaria bé tenir algun canal internacional, però que potser era molt complicat demanar que ens ho instal·lessin i tota la pesca (allò que penses que els xinesos, per ser locals, saben com trobar la manera, però que nosaltres som uns pardillos). Doncs vés per on, l'altre dia, arribant del viatge, va i em trobo una propaganda que havien passat per sota la porta amb totes les opcions de televisió per cable...I tant fàcil!! El que sí que aconsegueixen els xinesos és regatejar el preu. Perquè jo ja ho sé que aquí es regateja...però per això també?? Doncs sí! El paper diu 3000 yuans / any, però la LiCong, que sembla més aviat aturadeta per aquestes coses ho ha tret per 1000 / 6 mesos! jeje...

. Vam anar a IKEA i vam comprar un moble per posar-hi la tele i una lleixa per penjar a sobre. Per la lleixa, és clar, necessitem foradar la paret. Però home, comprar un trepant ("taladro") per fer 4 forats també empipa, oi? Doncs vaig pensar que li demanaria a en QinYun on en podia aconseguir un i em va dir que normalment els serveis de manteniment en tenien. Cada complex on he estat tenia servei de manteniment, així que avui que hem vingut amb la LiCong a buscar plaça de pàrking li he demanat si podia preguntar si n'hi havia. Efectivament, n'hi ha. I, efectivament, tenen trepant. Però per cada forat que facin cobren 5 yuans!! I si els fas tu, també (vénen amb la màquina per contar-los). Es veu que la màquina és molt cara... I que ja no és pel preu, però és que em sembla increïble que hagis de marcar a la paret allà on vols els forats abans que vinguin, que hagin de venir a casa, que tinguin un preu estipulat i tot...són uns cracks!

. Com deia, hem vingut amb la LiCong per llogar una plaça de pàrking. L'oficina és al mateix pàrking, i quan hi hem anat més de la meitat de les places eren buides. A més, tenen un sistema d'aquells per posar dos cotxes en un mateix espai, un a sobre l'altre. Total, que quan hem demanat si en tenien de lliures ens han sortit amb que no creien que fins a mitjans de maig en tinguessin cap. En canvi, de places per hores (2 RMB/h) sí que en tenen. Que si en tenen abans ja ens trucarien... Quan hem demanat què passava amb els llocs de "sobre" ens han dit que no es podia fer servir!! Que ho van instal·lar, però que no ha funcionat mai, pq no es pot...

...i tantes altres coses!!

Tatxàn!!!! El nou pis!!!

Aquí teniu les fotos més fresques del dia, acabades de sortir de la màquina!!

Com veieu, estem en un pis força alt, des d'on es poden vigilar les criatures mentre juguen als "culumpius"...també tenim una xemeneia rotllo químics, per sentir-nos com si fossin a Girona aimada!















Un dia d'aquests faré fotos de l'edifici des de fora...és que aquest cap de setmana ha fet un dia molt rúfol (comentari típic d'home del temps de TV3) i avui hi ha hagut un moment que no sabíem si plovia o queia aigua-neu i tot...fotia una fred! Clar que ha estat entrar al bus i començar a sentir una escalforeta...mmmm...quina ensardinada!!


Al menjador només d'arribar-hi ja vam canviar la distribució dels mobles...Ara falta que ens vinguin a portar la tele nova i que el cable de l'antena arribi!! Ara, el que més m'agrada del menjador-sala d'estar és la làmpara...en Dani cada vegada que passa per sota es pentina!
















La cuina està bé, i té calefacció per terra i tot (una de les coses que més agradaran a la Maula, em sembla). A més, la calefacció no és centralitzada, sinó que va com aquí (allà?), amb aigua calenta. Segurament us preguntareu què és el trasto que hi ha sota el microones, oi? Nosaltres estàvem ben emocionats pensant que seria un rentaplats, però no acabàvem d'entendre pq no tenia sortida d'aigua...fins que vam descobrir que és un "esterilitzador"! Em sembla que li enviaré la foto als de Polònia...el forn esferificador d'en Ferran Adrià no és res comparat amb els UVs del trasto aquest!! I jo em pregunto...serveixen per posar morenu?? Ah, i no us perdeu els molt programes que té la màquina de rentar...alguna suggerència??

A l''habitació dels convidats (o multi-usos) també vam fer uns quants canvis amb els mobles... Mar! Jejejej...perdona que una imatge com aquesta pugui malmetre el teu honor!! jejeje...però fes un zoom, fes! Veus els imants, a les barres laterals de la taula?? És que el loctite que devies fer servir devia ser del tot a 100, pq la meitat es van desenganxar al moment i a la nevera es suicidaven! Ahir al walmart ja vaig comprar-ne de xino i ara ja tinc les eines per fer bricolatge!















El lavabo també està prou bé...és més gros que el de GNA i tot! Bé, tot i que seguint la tònica "cervell al revés" dels xinesos, el desaigua de la dutxa no és de portes endins, sinó de portes enfora. I clar, un cop van haver muntat les portes van haver de fer un foradet pq l'aigua pogués sortir cap al desaigua. Són uns cracs!!















I, finalment, la nostra habitació....ohhhhh...quin armari més ben endreçaaaaaat....es nota que és el primer dia després de desfer maletes!! Espereu uns quants dies més i ja veureu! Ah, aquí també hi ha l'única sortida per internet. I com que la idea era connectar-nos des de l'habitació multi-usos vam demanar un router sense fils. Total, que la primera resposta va ser que a la Xina no n'hi ha. I tu dius...i com és que tooooots els routers que es venen a Europa són "made in China"? Això fa que continuïn investigant i que oh! la següent resposta sigui que sí que n'hi ha, però que són il·legals. La lògica continua sent aplastant, sobretot pq al mercat d'electrònica del costat de l'oficina n'hi ha a pilons...that's China!!















Bé, fins aquí la crònica d'avui. Espero que us hagi agradat!!

Marta