7/4/07

AMARAL...i companyia

Després d'indignar-nos per haver repartit les entrades que teníem guardades als nostres noms (es veu que havien rebut instruccions "de dalt" que a partir de 2/4 de 7 podien repartir-les entre la gent que no en tenia) vam aconseguir unes entrades de premsa i vam acabar entrant a l'auditori de la ciutat prohibida on es celebrava la inauguració de l'any d'Espanya a Xina. Si nois...on ens hem de veure!

El més interessant? Amaral, sense cap mena de dubte. Bé, ells i el curiós intercanvi de papers entre el ministre de cultura xinès i la vicepresidenta del govern espanyol. El xino, contràriament al que jo esperava, va fer un discurs curt i ras. "Ma Li Ya Te Le Sha Fe Nan De Sha De La Ve Ge" va deixar anar un rotllo que fins i tot va aburrir el micro (es va quedar sense so durant una bona estona, he he...).

Més cosetes destacables? Una bona quantitat de freaks (alguns amb un atrezzo més pepero que no pas socialista, i també uns quants buròcrates entre els quals una parella de iaions sortits de no sé on que van monopolitzar l'Eva Amaral durant el que jo considero massa estona), una bona proporció de catalans (tot i que en les imatges i referències a l'Estat espanyol només va sortir el Barça com a campió de la copa d'Europa (i no és precisament una queixa!)) i una mitjana d'edat prou alta (exceptuant les filles del cònsul i els estudiants d'espanyol de l'instituto cervantes). Ah, i el logo... a veure si sou capaços de veure què representa... I, en homenatge a l'enigmàrius enyorat, ja us he donat una pista!


Algunes imatges més...OK? Per començar, la lletra d'una de les cançons que va tocar Amaral:

EL UNIVERSO SOBRE MI

Sólo queda una vela
encendida en medio de la tarta
y se quiere consumir.
Ya se van los invitados,
tú y yo nos miramos,
sin saber bien qué decir.
Nada que descubra lo que siento,
que este día fue perfecto
y parezco tan feliz.
Nada como que hace mucho tiempo
que me cuesta sonreír.

Quiero vivir,
quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero encontrar mi sitio.

Una broma del destino,
una melodía acelerada
en una canción que nunca acaba.

Ya he tenido suficiente,
necesito alguien que comprenda
que estoy sola en medio de un montón de gente.
¿Qué puedo hacer?

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad.
Quiero vivir,
quiero sentir el universo sobre mí
como un náufrago en el mar.

Quiero encontrar mi sitio,
sólo encontrar mi sitio.

Todos los juguetes rotos,
todos los amantes locos,
todos los zapatos de charol.
Todas las casitas de muñecas,
donde celebraba fiestas,
donde sólo estaba yo.
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor.

Sólo queda una vela
encendida en medio de la tarta
y se quiere consumir.

I, ara sí, les imatges...























Els primers són els que van portar l'acte, la directora de l'instituto cervantes (que tenia accent català) i ell el presentador del canal espanyol de la CCTV (que no he vist en ma vida)! Llavors també van sortir l'ambaixador, el ministre de cultura xinès (que ens va ensenyar que l'api i la pastanaga van arribar a la Xina des d'Espanya, a través de la ruta de la seda), la vice (al natural encara és més seca i arrugada), i, com actuacions, un grup de txalaparta (Tukunak), un de jazz aflamecat (D3), Amaral i, com no, una cantaora, Marina Heredia.



Per cert, que Amaral van ser els únics que es van dirigir al públic en xinès...tot i no haver-lo parlat mai! De fet, jo els vaig felicitar per la versió en català de la cançó "Camins" de Sopa de Cabra...aquí a l'esquerra en teniu la prova!



Ah, i ja per acabar, la crònica! A la inauguració també va venir en Liu Guo Hua, que va conèixer una periodista que seria a la nostra mateixa fila. Total, que la periodista era d'Europa Press i avui, navegant per internet he trobat la seva crònica:

"Me ha gustado todo", comentaba uno de los asistentes, el productor Liu Gouhua, que acudió al acto acompañando a unos amigos españoles. "Por ejemplo, me ha parecido muy interesante la percusión con las maderas. Nosotros tenemos algo parecido, con tambores, pero el sonido de la madera lo hacía muy especial. Y a Amaral ya los conocía de antes por mi amigos, y en casa los escucho a menudo", dijo Liu, a quienes los grupos presentes le habían transmitido "mucha energía".

Els amigos españoles som nosaltres...ehem, ehem... Quasi que em quedo amb la crònica d'en Rafa Poch de la Vanguardia, amb qui vam estar una bona estona xerrant el dia de la "calçotada": (...) Lo que hay detrás de ello (el año de España en China) se resume en un simple dato: nuestra balanza comercial con China. Por un lado, ellos nos compran por valor de 1700 millones de euros, mientras que nosotros les compramos 14.000 millones. La "imagen de país" debe contribuir a cambiar ese estado de cosas. Goya, Velázquez, Gaudí, Picaso, la Fura dels Baus, el flamenco, los toros y el Real Madrid, al servicio de nuestra balanza comercial.

I Olé!

2 comentaris:

Marc ha dit...

lo del logo com no sigui en Quijote? un sofa? una bailaora? ho deixo...

dani i marta ha dit...

No, no, no....per una vegada, els espanyols no han estat tan patriòtics. Són dos ulls, un ull xinès i un ull "no xinès" o rodó, o normal, o com vulguis dir-ne!! ; ) Ho veieu o no??