Creuant el Yang Ze

Aquest matí he creuat el Yang Ze, el riu més llarg de la Xina, i el és gros que he vist mai. Diguem que és més gros que l'Onyar, fins i tot que l'Onyar i el Ter plegats; i si voleu hi podeu afegir el Güell i el Galligans que segur que tots junts no en fan un com aquest. És un riu de 8 carrils. Posats a veure coses grosses, ahir vam marxar de Beijing des de l'Estació de l'Oest, Beiing xi...no sé què, suposo, oi Marta? La més grossa de Beijing, i evidentment, també la més grossa que mai he vist. Per acabar-ho d'amanir era divendres al vespre, així que la gentada corrent amunt i avall feia l'escena més gegantina. Fins i tot van entrar un malalt en un llit a pes de braços de dos familiars, per la cara que feia diria que se l'enduien a morir a casa, i no era pas gens vell.
El que em va soptar de l'estació, a part de la mida, va ser la gran quantitat de grups organitzats d'occidentals que anaven en tren, i alguns no pas a prop, com a Shenzhen, i tots semblaven de paisos nord o est europeus, per la cara i per les banderes holandeses i poloneses que duien les guies corresponents.

L'estada al vagó-llit, va ser d'allò més xinesa. Jugant a cartes amb els pantalons arremangats i la porta oberta del compartiment. Per ser la primera vegada no ho vaig fer malament. Una mena de Remigio, la veritat força entretingut, però que en Zhou i en Qing en són professionals, i ens van afeitar a mi i a la Linda, que semblava que no era la primera vegada que hi jugava, però que deuria tenir males cartes o no ella no dóna per més.

I ara ja som a Wuhan, on hi faran el 3r APVS (Asian Porcine Veterinary Society) Congress, però avui només tenim reunió amb els nostres amics de YH, i demà només hi ha l'acreditació al congrés i l'arribada de la comitiva filipina, amb el Dr. Bruguera al capdavant.

Ara de moment, mortes hores d'hotel.