M'estreno

Si per mi tot això de la Xina, Beijing i tot plegat és una novetat, ara hi hem d'afegir això del Blog. És la primera vegada que escric en aquesta mena de diaris personals, però alhora públics. Se'm fa una mica estrany escriure per mi, però a l'hora per no sé qui, i al mateix temps per ningú. Per altra banda no si jo faré bo el titol del Blog, ja que si tot va com fins ara, més que tres anys a Beijing, seran "3 anys com el cul d'en Jaumet a la Xina". Però per això hi som, i content de voltar.

Vaig arribar el dia 17 de març, i després de 15 dies d'aclimatació, incloent-hi una visita a IKEA, ja vaig començar a voltar com una baldufa. Guanxi, Jiangsu i Shanghai, en una tournée de 10 dies que es va acabar aquest dimarts. Diumenge a 2 de 6 del matí marxem amb en Zhou (el meu fidel escuder) cap a Tianjin, per fer-hi un seminari a les 8 del matí (un diumenge, algú pot estar interessat en assistir a un seminari un diumenge a les 8 del matí? es veu que aquí a la Xina si!!). Tornem el dilluns i dimarts ja marxem cap Sichuan, fins divendres. I així anar fent....

Així doncs puc ben dir que les meves experiències Beijingeses són ben poques: el gimnàs de sota a casa, IKEA, Zhi Chun Lu amunt i avall i la visita dels instal·ladors del satèl·lit. Quatre paios per muntar una parabòlica: un que es va tallar les ungles a la nostra habitació i va escopir tres o quatre cops per la finestra, mentre els altres tres provaven de captar el senyal movent la paella amunt i avall. Esperem no trobar les ungles a dins el llit, de moment avui hem canviat els llençols.

Com que no trobaven senyal treient l'estri per la finestra, ens van proposar posar-la al terrat de manera il·legal, amb el perill que la trobés l'amo de l'edifici, la desmuntés i n'haguéssim de posar una altra. L'oferta valia la pena, ja que si això passava, la segona la pagaven ells. En cas d'una tercera, ho deixaríem córrer. Fet i fotut hi van estar tres quarts d'hora i no van trobar res. Així que van marxar, no sense abans demanar-nos 100 cuais per les cerveses del sopar, mira que bé!!! Una coça al cul!!

Total que de moment no podem veure cap canal decent de televisió, així que haurem de tirar uns dies més dels DVDs magníficament subtitulats.

M'oblidava una experiència Beijinesa!!! El Samosa Tea House!!! Un dels restaurats més cars de Beijing!!! Amb espectacle inclòs. Un espectacle a base de mòmies de la cançó xinesa, tretes de Cine de Barrio, que per no tenir, ni tenien cançons pròpies i es dedicaven a versionar els èxits del moment. Un fart de riure al principi, una indiferència a la mitja hora i unes ganes de marxar terribles després de 2 hores del mateix!!! Això si, sempre podrem dir que vam ser uns privilegiats, a l'altura de les millors butxaques de la ciutat.

Jo avui he anat a passar la revisió mèdica per la working visa, i tots dos a la polícia per registrar-nos. Cada dia una mica més legals. Esperem ser-ho del tot ben aviat. Per si de cas, farem veure que som bons espanyolets i aquest vespre anirem a escoltar la Maria Teresa F de la V, a veure quines mentides diu.

Pel dia que ha fet, diríem que ha arribat la primavera, però si de cas, serem prudents i ja us ho confirmarem més endavant.