Fidels seguidors...això ja s'acaba i amb els problemes tècnics (aka la censura!) que tenim hem decidit que esperarem a tornar a casona per acabar de pujar els últims posts de l'any: les 2es i 3eres parts del viatge de la Noe i en Santi, el viatge a Bali, la sortida al Japó...i alguna altra cosa més que segur que sortirà.
Una abraçada a tots i moltíssimes gràcies per la paciència!
Dani i Marta
Per escriure aquests posts m'aniria bé tenir a mà el diari de la Noe...però em temo que no podrà ser!!
Lijiang...una ciutat amb dues cares. La dels carrers principals, infestats de turistes xinesos, botigues amb les portes obertes i música a tot drap provinent dels mil-i-un bars que intenten atraure clients lluïnt locals disfressats amb els vestits tradicionals i ballant cançons folclòriques. I la dels racons preciosos (o curiosos) com els de les fotos que us penjo aquí sota. Dos móns tan diferents...i tan propers.
Ja ho veieu. Pedra, aigua...i molta vida de poble! Safarejos compartits on rentar verdures i roba (espero que no els arribés la sorpresa de la nena a la que el seu pare aguanta per fer...el que havia de fer!), dones vestides amb la roba tradicional que la fan petar a la plaça del poble, balls tradicionals als vespres (em van recordar les sardanes!), tualells d'escacs improvitzats a l'ombra d'un desmai... I tot enmig d'un poble declarat patrimoni universal per l'Unesco! Les petites coses són les autèntiques! Espero que tot i el desenvolupament turístic de la zona s'arribi a conservar una mica d'aquesta essència.
Tot això ho vam veure acompanyats d'en Santi i la Noe, a qui vam trobar després que ells haguessin explorat Hong Kong i Guilin.
Allà, vam tenir prou feina per convocar i desconvocar comitès de crisi i tot per decidir què faríem amb els dies que teníem. Lijiang era bonic, però precisament per això la província prometia molt i valia la pena explorar-la una mica!!
Noooo...Canudillo Holidays!!
Les nenes maques al dematí...s'alcen i reguen, s'alcen i reguen...
Segons el diccionari de l'enciclopèdia catalana, MAULA, derivat de maular (variant de miolar) fa al·lusió al tarannà astut i traïdorenc del gat i és:
1 f Artifici amb què hom pretén d'enganyar algú. És un home carregat de maules.
2 adj i m i f Dit de la persona que sap dissimular les seves intencions; gata maula. Vaja un maula, aquell!
La nostra MAULA és una mala maula...per dir-ho d'alguna manera!! O almenys va ser-ho el dia del que vull parlar. Mala maula perquè d'artificis per enganyar no en va fer servir cap; mala maula perquè de dissimular no ho va intentar ben gens; i mala maula per no dir-li mala puta, que es veu que és una mica lleig.
Més o menys tothom està al cas que tenim una gata a qui vam posar el nom de Maula a qui no li agraden els veterinaris. Ho sap l'Albert (el seu veterinari oficial), ho sap la Mar (veterinària a qui, tot i no exercir, la Maula té un carinyo especial), ho saben els veterinaris xinos (pretenien punxar-li la jugular de viu en viu!) i...ho sabem tant en dani com jo, que també en som!!
Portar la Maula a la Xina quan vam venir cap aquí ja va ser força una epopeia (vacunes amunt i avall, xip, passaport, no va poder volar amb nosaltres, la Mar la va haver de dur a l'aeroport, va haver de dormir una nit a Amsterdam, va acabar arribant en una gàbia diferent a la que li havíem comprat expressament, vam haver de subornar a no sé qui xinès perquè no li fessin passar la quarentena un cop descarregada a la Xina, etc, etc). Però per tornar-la sembla que no passarem pas més barat.
Per començar, hem hagut d'enviar una mostra de sèrum al laboratori de Sta Fe de Granada pq mirin si té anticosso de la ràbia (sense no pot entrar a la UE). El sèrum s'obté de la sang...i la sang corre per les venes dels gats. I com es treu?? Doncs als gats xinesos potser sí que els dius "seu!", i seuen. Però a la Maula...tan se val que li diguis en xino, en grec o en basc, fent crits de monja, de bon cristià (ai!!)...que no funciona. Per això, quan vaig veure el panorama (i quan vaig veure que ells el veien) els vaig aconsellar que adormissin la Maula, que aniríem tooots més bé.
L'hauríeu d'haver vist! Amb els pèls ben eriçats, l'esquena corbada, la cara de tensió i fent FFFFSSSSSSSHHHHHH a tort i a dret! Quina por!!! I en Dani encara deia que ja la treuria ell de la gàbia! Li vaig dir que ni parlar-ne, que en aquells moments, a ella tan li feia que fossin qui li posa aigua neta i menjar tou cada matí, qui la respatlla i li talla les ungles, qui l'acarona i fa mimitus abans de dormir. En aquell moment nosaltres érem l'enemic! O sigui que va acabar així:
Un cop adormida tot va ser molt més fàcil i li vam treure sang (prou per tenir dues mostres, no fos cas que una no fos suficient!), la vam tornar a vacunar i la vam portar a casa. Allà la vaig col·locar sobre mantes, a terra, a les fosques, amb tot l'amor del món. Però la molt mala maula, quan es va despertar...encara em bufava!! A mi!! Semblava ben bé que s'hagués despertat pensant...què estava fent jo abans d'adormir-me? Ah, si, bufar...FFFFFSSSHHHH!!! Aquell vespre encara li vaig perdonar, al·legant en defensa seva els efectes psicotròpics que la ketamina encara devia tenir en el seu cervell. A més, més tard, a mitja nit, em va venir a demanar perdó quan jo dormia, arraconant-se al meu costat al llit i demanant-me a la seva manera que li fes mimitus. Bon senyal, vaig pensar...ja li ha passat la mala lluna.
Però al matí següent quan em vaig despertar i li vaig dir bon dia em va contestar amb uns ronquets i un altre bufada que em van agafar ben desprevinguda. La mare que la va!! Però que t'has pensat, tu?? Un dia em fas festes i al següent em bufes?? MALA...MAULA!!!
El pitjor del cas és que encara hi ha qui diu que "ha sortit a tu"!. Ohhhhh...que lleeeeig, aixòoooo!! Per si de cas, per això, estic mirant que voli amb en Dani...a veure si aquest cop aconsegueixo que li agafi mania a ell!! : )
La visita de la colla pessigolla es podria definir com a: ohhhh...quina verreriaaaaaaa!!!; ohhhh…quina bafaradaaaaaaaa!!!!
Jo crec que és gairebé l’únic que van dir, des que van pujar a l’avió a Frankfurt, fins que van tornar a pujar a l’avió a Beijing. Hehehehe….això sí, vam riure molt!! I em sembla que, dintre de tot, la Xina els va agradar més del que s’esperaven! La qüestió estava en posar les expectatives una mica baixes. Quan els deies…ai, això no sé si us agradarà gaire…tornaven entusiasmats! I en canvi, quan els recomanaves alguna cosa que a nosaltres ens agradava tornaven mig desencantats! Ja ho diuen, que entre gustos no hi ha disputes!
A nosaltres ens va saber una mica de greu no poder estar més amb ells, però ens va agradar molt poder passar amb ells el cap de setmana a Shanghai, on encara vam anar a cremar 4 petardus, tot fent un revival del Món Apart!! 
Y eso que a mi…las visitas me estresan un poco! Siempre quiero quedar bien, que la gente se sienta cómoda, ser una buena anfitriona, llevarlos a sitios que les gusten, acertar con las recomendaciones, etc, etc. Pero creo que esta vez no fue del todo mal. Almenos eso dicen ellos!
Cenamos, claro está, pato.
El lunes, mientras Dani y yo trabajábamos, la parejita de vacaciones se fue a la muralla y, en un ataque de “aprovechar el tiempo al máximo” vieron también la ciudad prohibida. Qué moral!! Eso sí, los dejamos recuperarse un poco llevándolos de cena al Bellagio, un taiwanés cerca de casita. El martes recogieron todo y conocieron a su relevo: Montse, Uli, Jordi, Elena y Montse, que llegaban para pasar una semana en China…
La visita consisteix en pujar en un autocar que et porta al mirador més alt, i també més llunyà, de la presa i del canal de 5 pisos que han hagut de fer per no tallar el trànsit fluvial.
La segona parada és al costat de la presa, i la 3a la fas a la banda de baix de la paret, però potser la tens a 1 km ben bo. Així doncs l'immensitat de l'obra queda difuminada per la distància i la calitxa, cosa que et fa veure-la no gaire més interessant que resclosa del Pasteral. 
En fi, jutgeu vosaltres mateixos, però sempre hi ha els turistes locals que disfruten de la visita i se senten orgullosos de que el seu país sigui el que la té més grossa i el que en té més.
Si a Guangdong els esmorzars, com ja hem n'hem parlat en aquest blog, són tot un espectacle gastronòmic i acte social, hi ha llocs com a Hubei que no són més que un pur tràmit per començar el dia. Així doncs, com més ràpid i barat sigui, millor. I què més barat i ràpid que un McDonalds??
Només faltava el carnús d'en Ronald McDonald disfressat de Fu Man Xu!!
Sichuan és coneguda arreu pel seu menjar, extremadament picant, especialment el Hotpot; pels óssos panda, extremadament ganduls i delicats; pels terratrèmols, extremadament forts; pel Buda gegant de Leshan, extremadament gran i lleig; i també, però potser no tant, pels seus bars de te, extremadament diurètic.
La gent de Sichuan tenen fama entre els xinus de saber viure la vida!! O sigui, que sembla que la feina, se la miren com els gats l'aigua, d'un tros lluny. Havent dinat, ja només pensen en baixar cap al bar i fer la partideta. Aquests bars són famosos pels seves cadires o sillons i pel te que s'hi serveix. Això si, res de cafès, tallats o carajillus amb raig per netejar el got. Aquí bàsicament s'hi veu te i s'hi mengen pipes o cacauets. Per altra banda, hem de dir que és el que més s'acosta al concepte de bar mediterrani a la Xina, ja que a la resta del país no són gaire gent de bar.
Com a casa nostra, al bar, els de Sichuan hi van a jugar a cartes, domino, fer-la petar...però ells no tenen cap mania a fer-hi una becaina si els agafa una passió de son d'havent dinat.
Qui no ha sentit a dir mal l'expressió "això es feina de xinus"? I fins ara, quan la sentia pensava en aquelles peles de taronja esculpides en forma de canari, o en meló retallat reproduint un carruatge dels guerrers de Xi'an. Doncs bé, a Hubei vaig descobrir realment una "feina de xinus", una d'aquelles tasques que només poden fer en un país com aquest, on hi ha molta gent i tenen molt temps per fer feines que no serveixen per res o que es podrien substituir per altres més senzilles i ràpides de fer.
Tot sigui tenir al personal entrentingut.Abans de res voldria dir que estic a favor de l'avortament..així com de la seva regulació.
Dit això, avui he llegit que a la Xina hi ha 20 milions de naixaments cada any....i 13 milions d'avortaments. A part, les mateixes autoritats admeten que les xifres no oficials poden ser més grans. Pequín atribueix aquest alt índex d'interrupcions de l'embaràs a la falta d'educació sexual, una assignatura pendent de la nova Xina del gran desenvolupament.
És possible que tant la nostra tradició catòlica com la manca d'una llei del fill únic facin que el nostre número d'avortaments sigui menor, proporcionalment parlant.
Però no són només números. A mi, escoltar com la professora de xinès em deia que de petita anava a veure, amb els companys de classe, els fetus avortats al descampat del costat del centre de planificació familiar del seu poble...em va colpir. Ella mateixa va tenir, temps després, un avortament. Segons em va explicar, no sabia que fent l'amor amb el seu xicot es podia quedar embarassada. Però per ella, no va ser traumàtic. Va ser la manera com va parendre que havia de fer servir preservatius. També no fa gaire vaig llegir que Durex obria la seva segona planta a la Xina, però que no era perquè la demanda de preservatius hagués crescut molt en aquest país, sinó perquè des d'aquí, on els costos de producció eren més baixos, també era més fàcil (i barat) distribuir a la resta d'Àsia.
13 milions d'avortaments...no és només un número.
L'altre dia pensava que allà (Catalunya) cada vegada hi ha més fires d'artesans i mostres de feines que es solien fer i ara s'han automatitzat o hem deixat de fer per poder viure millor.
Llavors vaig pensar que aquí Xina també hi ha moltes feines que tenen data de caducitat i somreia imaginant com seria una d'aquestes fires aquí Beijing.
Hi trobaríem un repartidor de bidons d'aigua (allà o la bevem de l'aixeta, o l'anem a buscar a una font, o la comprem al super...però això que ens la portin a casa és impensable...si més no per la majoria!), un/a ascensorista (ara ja no se'n veuen tants, però quan vaig arribar, al pis on vivia, hi havia una noia les 15 o 16 hores que hi havia l'ascensor funcionant, l'única funció de la qual era apretar el pis on anaves, o la planta baixa. Toooot el diaaaa...només això!! A mi em feien una pena de boig!!), un revisor d'autobús (tot just fa un parell d'anys que als autobusos no cal comprar un bitllet cada vegada sinó que pots comprar una targeta recarregable i passar-la per una maquineta que et descompta l'import del trajecte. Tot i això, a cada autobús hi ha un (o més) revisors que venen tiquets a la gent que no té la targeta, controla que tothom hagi "picat", anuncia la parada següent o directament dorm...fart de fer qualsevol d'aquestes coses), un guarda (a cada edifici, públic o privat hi ha un (o més) nanos joves vestits amb un uniforme tres talles més grosses del que els caldria que vetllet per la seguretat al país més segur del món) i algún altre que ara mateix no recordo però que anirem afegint en aquest post a mesura que hi anem pensant. També mirarem de fer fotos de cadascún d'aquests paios mentre fan aquestes feines...per la posteritat.
Reflexió: Tot i el somriure que em venia a la cara quan pensava en la fira "freak", el que realment em pregunto és com entretindran a toooots aquests xinesos quan algú s'adoni, no només que aquestes feines no tenen sentit (que jo crec que ja passa ara)...sinó que ja no les vol fer ningú.
...el lleó no em fa por...perquè sóc bon caçador!!
Desrpés de descarregar-nos el programet per amagar l'ip i així poder simular que no som a Xina per saltar-nos la censura...els xinesos deuen haver trobat la manera de bloquejar el programa i tornem a estar com estàvem fa un mes. Això és un desastre. Ni facebook, ni blocs, ni BBC ni pàgines que no saps ni per quin motiu deuen voler bloquejar (com ara la del centre de cooperació industrial entre Japó i la UE). Clar, podries viure sense...però empipa! I més quan tu no tens res a veure amb els motius pels que ells censuren tot això (sí, ja sé que si fos el cas no em sentiria millor).
Però...avui he tingut una idea...i funciona! Com que al PC tenim una connexió VPN per poder veure els docs de l'empresa...hem trobat la manera de connectar-nos a un servidor d'allà...des d'aquí!! Això promet...sempre que als de l'empresa no els molesti! Shhhht...
Fins aviat!!
Mireu, en una setmana, quin parell de connexions amb el món occidental...
